Al final de la conferència, un oient va aixecar la mà per fer un comentari sobre “l’elit mediàtica” dels Estats Units. Ella va contestar: “Sóc treballadora en plantilla al New Yorker. Probablement jo també sóc membre d’aquesta elit de què parles”. L’escriptora, periodista i activista russa i americana Masha Gessen va fer gala de sentit de l’humor, però també d’un coneixement profund sobre Rússia, els Estats Units i el totalitarisme, així com d’una mirada punyent a la feina de periodistes i escriptors en el moment actual, en una conferència i un seminari aquest mes de juny al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en motiu del Dia Orwell.

Gessen a néixer a l’antiga URSS i a l’adolescència va emigrar als Estats Units amb la seva família. Durant l’era Putin va tornar al seu país d’origen i es va significar com a defensora dels drets del col·lectiu LGBTI i de la llibertat d’expressió. El 2013 va tornar a Amèrica, on ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i actualment és vicepresidenta del PEN Estats Units. Autora de diversos llibres, entre els quals un perfil crític de Vladimir Putin, recentment ha publicat The future is history (en castellà, El futuro es historia. Rusia y el regreso del totalitarismo, Turner, 2018). A continuació recollim algunes de les seves reflexions. 

Reivindicar Orwell

En un règim totalitari es perd la millor literatura, però també la que és acceptable. Sense aquesta literatura acceptable no és possible la discussió sobre com habitem les ciutats i el planeta.

El totalitarisme elimina l’espai entre els humans, els converteix en un home sol i gran.

“La imaginació, com alguns animals salvatges, no es reprodueix en captivitat”, deia Orwell al final del seu assaig The prevention of literature, publicat el 1946.

Trump, el llenguatge i les ‘fake news’

Quan hi ha algú utilitzant el llenguatge contra el llenguatge, no pots guanyar.

Trump fa servir el llenguatge com un instrument de poder. Fa servir mentides com a única veritat disponible tot i saber que són mentides.

Ja no pots fer servir paraules com “millor” [“best”, en anglès] sense sonar com Donald Trump. Quan sortim del trumpisme veurem quant de mal se li ha fet al llenguatge.

Les mentides es confronten amb el fact checking i potser no és la millor manera. Per exemple, en la presa de possessió de Trump, quan va dir que era la més concorreguda i era mentida.

Hi ha qui diu que no cal cobrir els tweets de Trump. Sí que cal, som periodistes. Però, com ho fem? Donant context i sent reflexius. Aquesta veu irreflexiva i presumptament objectiva de coneixement és part de la seva essència. El que cal és introduir més reflexió i incertesa en l’escriptura.

Les “notícies falses” sempre són quelcom que llegeix algú altre.

Pensar que si la gent que va votar per Trump hagués estat més ben informada el resultat hauria estat diferent és fer una assumpció incorrecta. Això pressuposa que les decisions electorals es basen en la racionalitat i no és així. El que ha passat a la vida de molta gent en els últims 30 anys no tenia cap connexió amb el comportament electoral. No importava.

El fracàs del periodisme no és no haver informat la població, sinó no haver entès una gran part de la població. Haver-los tractat amb paternalisme.

Trump ha declarat la guerra als immigrants. La fundació d’un règim feixista es basarà en aquesta imatge deshumanitzada que ell ha construït dels immigrants.

Putin i el totalitarisme

Putin està construïnt un estat mafiós sobre els fonaments d’una societat totalitària.

Els humans podem sobreviure a gairebé tot, però això no vol dir que ho haguem de fer. No hauríem de normalitzar algunes coses que estan passant, tot i que encara puguem comprar menjar i cuinar per a les nostres famílies.

El poder del règim, deia Hannah Arendt, no consisteix en poder eliminar un home concret en un moment concret, sinó en ser capaç d’eliminar qualsevol home en qualsevol moment.

Allò que fa totalitària una societat és que l’aplicació de les normes és molt efectiva perquè funciona horitzontalment. En pràctiques com l’anomenada “presa col·lectiva d’hostatges”, tot un grup és responsable dels actes de cadascun dels membres del col·lectiu.

Les lleis en un estat totalitari estan escrites de manera que tothom està fora de la llei, però la seva aplicació és selectiva.

A l’antiga URSS li mancava el llenguatge per entendre’s a ella mateixa. El règim soviètic havia destruït el llenguatge de les ciències socials. Després de la caiguda de la URSS ens vam adonar que escriure era molt difícil perquè totes les capes de llenguatge havien estat desacreditades. S’havia abusat del llenguatge polític i de mots com solidaritat, mobilització i passió, i ja no s’hi podia confiar. Per fer periodisme t’has de quedar amb els noms i els verbs.

L’esquerra i el populisme

La manera com l’esquerra ha respost al populisme és la manera com jo faig la maleta quan vaig de viatge: si al lloc on visc hi fa calor, agafo samarretes encara que hagi mirat la previsió meteorològica i sàpiga que al lloc on vaig hi fa fred.

Una parella de supervivents de l’Holocaust van emigrar a Austràlia durant la guerra de Corea per por que es desfermés una guerra nuclear. Volien ser el més lluny possible. Pensen que si una cosa té el potencial de passar, passarà. Ara hem perdut aquesta concepció. I les coses poden passar.

A l’esquerra també li ha fallat la imaginació. La manera de respondre al passat imaginari que la dreta invoca és oferint un futur gloriós. Criticar l’amenaça i oferir un present no funciona. El present és molt problemàtic, per això no funciona.

Llibertat d’expressió

La feina dels escriptors és descriure allò que encara no veiem, o allò que veiem però no som capaços de descriure. Trobar una manera d’explicar un món on la imaginació no és només utilitzada, sinó lloada i nodrida.

És una idea estranya pensar que negociem col·lectivament cada aspecte de la vida però no la llibertat d’expressió. Hi ha moltes maneres en què està regulada. Però perquè això funcioni la confiança amb el sistema legal és imprescindible.

La manera d’afrontar aquesta situació com a periodistes és seguir fent-nos preguntes. Fer periodisme de maneres noves i col·laboratives és una manera de combatre la situació.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.