Pressions a mitjans de comunicació, censura i persecució d’artistes o agressions a periodistes són, un cop més, algunes de les vulneracions a les llibertats d’expressió i d’informació registrades pel Mapa de la Censura els sis primers mesos de l’any 2018. Entre l’1 de gener i el 30 de juny s’han registrat 118 casos, que igualen, pràcticament el nombre de casos registrats en tot el 2016 i segueixen l’estela de l’excepcionalitat del 2017, en què es va arribar als 245 incidents en tot l’any. La freqüència de les pressions, agressions o intimidacions no és tan elevada com a la passada tardor, però encara s’arrossega la dinàmica restrictiva de drets de periodistes o artistes dels territoris de parla catalana.

Les categories amb més casos registrats aquest 2018 han estat la de “Pressions, censura o ‘autocensura’ a periodistes o mitjans de comunicació” i la categoria de “Censures a expressions artístiques, acadèmiques o d’altre tipus”, totes dues amb 30 incidents. Les pressions als mitjans públics, per una banda, i les persecucions a rapers que ja han transcendit l’esfera musical, com Valtònyc o Pablo Hasel, per l’altra, han estat, clarament, els casos més destacats d’aquests primers sis mesos.

Les pressions a mitjans i les agressions a periodistes, a l’ordre del dia

Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola, en la seva condició de cadenes públiques, han estat els mitjans que més casos han registrat, per motius diferents, en la categoria de pressions, censura o autocensura al sector periodístic. Fins a una desena d’entrades al mapa tenen relació amb TV3: alguns dels incidents més rellevants són les amenaces del PP o de C’s a fer extensiva l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a la televisió pública catalana, una manifestació ultra a les instal·lacions de Sant Joan Despí, una queixa al CAC del Grup de Periodistes Pi i Maragall per “la imparcialitat” del Sense Ficció “1-O” o la decisió d’un jutge de condemnar El País a rectificar una informació sobre TV3.

A Televisió Espanyola, el context polític convuls també ha sacsejat diferents redaccions de l’ens públic. Destaquen les dues dimissions dels responsables informatius de València després que no s’emetés un vídeo on la secretària d’Estat de Comunicació, aleshores del PP, es referia de forma despectiva als pensionistes. O la circular de la direcció de RTVE als treballadors on s’informava que la corporació podria començar a “supervisar” els correus electrònics dels professionals. Tot plegat, amb l’esclat de les campanyes #AsíSeManipula i dels “divendres negres”, que han evidenciat les pressions, censures i autocensures que pateixen els periodistes de RTVE.

D’agressions físiques i verbals també n’han patit professionals de mitjans ben diferents. Seguint la tendència preocupant de la tardor del 2017, en què es van registrar 37 incidents d’aquest tipus relacionats amb l’1-O, durant els sis primers mesos del 2018 hem comptabilitzat 21 casos d’agressions o intimidacions a periodistes, quinze dels quals, violència física contra periodistes o mitjans de comunicació. Professionals de La Directa, El Nacional, Regió 7, Crónica Global, betevé, La Sexta o TV3 han patit algun episodi de violència física o verbal. La majoria de casos, relacionats amb manifestacions o concentracions de caire unionista o amb càrregues de Mossos d’Esquadra que afectaven, també, periodistes degudament identificats. Precisament, la qüestió sobre els braçalets i les armilles identificatives de la premsa ha estat un punt de debat en la professió aquests últims mesos, amb polèmica, sobretot, per actuacions policials excessives.

Censura a artistes o a expressions artístiques

La marxa a l’estranger de Valtònyc per evitar la presó, les pressions patides per un altre raper, Pablo Hasel, o el judici anunciat contra el raper eivissenc Siker per enaltiment del terrorisme han situat en l’ull de l’huracà el món de la música i, concretament, el rap i les lletres de cançons reivindicatives, provocatives o de denúncia. Com a resposta a aquest clima restrictiu, han aparegut col·lectius en defensa de la llibertat d’expressió com ara “No Callarem”, que han organitzat actes reivindicatius com el de la presó Model el passat mes d’abril.

Però més enllà dels rapers, hem registrat un bon grapat d’incidents que han elevat el còmput de la categoria a 30 casos. En serien alguns exemples la cancel·lació d’un concert a València dels grups Ebri Knight i Herba Negra, els atacs a l’obra sobre els presos polítics de Santiago Sierra a Palma, els murals dels joves d’Altsasu esborrats al País Valencià, l’acomidament de Ferreres d’El Periódico o el judici de Toni Albà per uns tuits en contra de les forces de seguretat.

Més acomiadaments i més resolucions judicials restrictives

Si el 2017 s’anunciaven els ERO massius a El Periódico, Sport i El PuntAvui, aquest 2018 s’han materialitzat. A El Periódico, inicialment es preveien 177 acomiadaments que, finalment, han quedat fixats en 135 entre les redaccions de Barcelona i Madrid. L’ERO a El Punt Avui ha acabat amb 65 contractes laborals i el tancament de la redacció de Barcelona. I a tot això cal sumar-hi: el tancament del Diari de Vilanova, amb l’acomiadament de tota la plantilla i la reobertura del mitjà com a DV: El Diari de la Ciutat sense firmes i amb menys continguts; la clausura de la redacció catalana de Fotogramas i l’adéu de vuit dels seus nou treballadors davant la impossibilitat de traslladar-se a Madrid; o la reducció de plantilla d’El País a Catalunya anunciada el mes d’abril.

Paral·lelament a aquesta precarietat laboral, també hem registrat diversos casos de resolucions judicials restrictives a periodistes que han pogut complicar la seva feina. Un periodista de la Directa que cobria una acció de suport a un grup de presos està sent investigat per un jutjat de Barcelona; el cap superior de la Policia Nacional a Catalunya s’ha querellat contra una periodista d’Izquierda Diario; i un periodista de Nació Digital ha estat sancionat per un incident amb la Policia Local de Sitges el 16 de setembre.

Precisament, aquest últim fet forma part de l’apartat transversal “Ofensiva contra l’1-O” del Mapa de la Censura, en què des de la tardor de 2017 comptabilitzem casos de diferent naturalesa -i classificats en les subcategories corresponents segons la seva tipologia- però que tenen el seu origen en vulneracions de drets arran del referèndum. Fins el passat 31 de desembre es van computar més de 140 casos en aquest apartat. En aquest 2018, són 24 els casos que afecten periodistes, artistes o ciutadans anònims i que tenen l’origen en fets relacionats amb l’1 d’octubre i que encara s’arrosseguen. En aquest període, destaquen la declaració per desobediència de Jordi Pessarrodona, regidor de cultura de Sant Joan de Vilatorrada per ERC, que el 20-S es va plantar, amb el nas vermell, al costat d’un agent de la Guàrdia Civil; la investigació al productor audiovisual i president de Mediapro Jaume Roures per suposada pertinença al “comitè executiu” del procés; o les pèrdues de seguidors denunciades per comptes de Twitter independentistes.

A més, la tardor passada es va afegir una categoria excepcional a les habituals del Mapa, dedicada a les “restriccions o amenaces a la llibertat d’expressió o d’informació de la ciutadania en relació amb la participació social o política”, que recollia incidents com la prohibició d’actes sobre l’1-O o la retirada de cartells del referèndum. Aquesta categoria, de color lila, es va deixar de comptabilitzar després de la voràgine dels darrers mesos de l’any i es pot recuperar en el Mapa de la Censura del 2017.