El fenomen de les fake news i les possibilitats futures que tindran han fet que des de les xarxes s’actuï amb certes mesures preventives i restrictives que sovint coincideixen amb les de la censura. Tot i així, la realitat dels mitjans supera la ficció del futur. Si no fos tan trist, seria fins i tot apassionant veure com els mitjans creen imaginari a mida de la ideologia sistèmica i expressen que són tot objectivitat. Diverses notícies de la setmana, de caire molt diferent, ho refermen.

La primera, farem allò del símil futbolístic. El traspàs de Cristiano Ronaldo. Ha estat “la” notícia per a molts mitjans. Alguns tertulians han glosat la figura del que han anomenat “el millor jugador del món” i l’honor que això representava per a l’equip madrileny, sense tenir en compte si aquest títol realment no és molt disputat. Tant és que ho sigui o no, el cas és crear un imaginari potent que la societat prengui com a cert.

La segona, el rescat de les dotze criatures embarrades dins la cova a Tailàndia. Un accident que posa sobre l’escena víctimes innocents i herois indiscutibles. Passa a Tailàndia, on cada dia pederastes adinerats, vinguts d’arreu dels països del nord, violen nens i nenes, en disposen sexual i personalment. Passa a Tailàndia, al sud-est asiàtic, un país que ha patit cops d’estat i dictadures sagnants, com molts dels països del sud considerats en desenvolupament, i on hi treballen multitud d’organitzacions humanitàries i persones voluntàries que diàriament rescaten persones (o ho intenten) de la fam, de la misèria, de la violència, de la mort… entre les quals moltes criatures. Aquests milions de criatures que moren o sobreviuen, aquestes persones que podríem considerar herois i heroïnes quotidianes, però que són invisibles als ulls de la majoria dels mitjans perquè ja no es considera notícia allò que és “normal”.

L’allau de notícies sobre “La Manada” que, sense ser-ho aparentment, han creat opinió també conformen imaginari. Un imaginari que culpa la víctima i que fa dels violadors condemnats referents socials d’un tipus de masculinitat (malentesa) i d’exercici de la sexualitat. Un imaginari que aquestes notícies desvetllen, però que trobem arreu del món i a les xarxes socials. Un imaginari que també trobem als videojocs que estan modelant ments infantils.

I tot dóna els seus fruits, perquè ja corren exemples de com això ha provocat actituds en les relacions entre nens i nenes i també entre adolescents. Dos exemples. El primer: uns nens juguen al pati a aixecar la faldilla d’unes nenes; quan una adulta els demana perquè ho fan si elles els demanen que no ho facin, diuen: “estem jugant a ‘La Manada’”. Segon exemple: als Estats Units una mare ha denunciat la violació en grup de l’avatar de la seva filla, de tan sols 7 anys, al Roblox, un videojoc de multijugadors online en què els i les usuàries (a partir dels 7 anys) poden crear els seus mons virtuals.

Els mitjans opinen i ho fan fortament, amb els continguts de les tertúlies i els tertulians, amb la forma d’oferir les notícies, amb els titulars… tot expressant el seu “compromís” amb l’objectivitat i el respecte a les persones i els drets humans, però, alhora, propiciant unes formes nefastes (debats sense diàleg i a crits, presentadors que retallen faldilles, companys de plató que despullen companyes, justificació de violències, criminalització de persones que no han estat jutjades…) que acaben naturalitzant i excusant. El costat fosc de la saga Star Wars va ser el centre del seu màrqueting, va començar a popularitzar el mal com a referent. Les sèries que els diferents mitjans han impulsat i propagat homologuen socialment aquest model del mal com a referent. Han creat imaginari i aquest imaginari ha passat a ser social. El mal, les males maneres, les relacions tòxiques són part de la nostra societat, mentre l’educació les combat els mitjans les naturalitzen. Així ens va!