El diari local llança un notícia triomfal: “València és ja el huitè aeroport espanyol per tràfic de passatgers“. No és de bon tros la primera, ni un cas estrany en la rutina de la nostra premsa. Els mitjans solen anar plens de titulars com aquests, però no puc evitar preguntar-me de què ens serveix omplir planes i planes per dir que any rere any “hem” batut el rècord de visitants. Rècord per a què, rècord per a qui? De veres el xicotet port de Dénia necessita rebre creuers malgrat que els mega vaixells que hi arriben ni tan sols poden atracar-hi per l’escassa fondària de la seua dàrsena? No estan perdent els mitjans una bona ocasió per explicar quines implicacions –ja siguen bones o dolentes– té aquest creixement turístic?

Tal i com assenyala l’urbanista Carlos Hernández Pezzi, “el turisme no mata les ciutats, però sí hi deixa seqüeles” i precisament per això ja seria hora que els mitjans abordaren la qüestió amb anàlisis de fons, més enllà de fer-se ressò de les posicions d’un o altre partit o de reproduir directament les xifres facilitades per una indústria, la turística, poc oberta a la transparència i a la crítica.

El turisme representa una part molt gran del PIB de la nostra economia, sí, però és també un negoci basat en la concentració d’empreses i la fixació de preus, que es troba en mans de grans capitals deslocalitzats i que sovint burlen les legislacions locals, a més de comptar amb forts impulsos des de les administracions públiques, via exempcions o bonificacions fiscals, tal i com explica Joan Buades a l’imprescindible assaig Do not disturb Barceló. Viaje a las entrañas de un imperio turístico (Icaria, 2009).

Són nombrosos els estudis acadèmics, els moviments socials organitzats i els textos de divulgació que des de fa temps assenyalen de manera abundant les conseqüències de la massificació turística.

L’ingent treball de l’equip d’Alba Sud, amb Ernest Cañada al capdavant d’investigacions com la que va posar negre sobre blanc les injustes condicions de la feina de les treballadores dels hotels, eixes “kellys” que ara ja ningú pot ignorar, o la tasca de l’associació Terraferida, que des de Mallorca qüestiona l’actual model turístic, són dos exemples de col·lectius que estan fent de notari allà on moltes vegades ens estimem més no mirar.

Hi ha fonts suficients per tal d’aprofundir en els impactes del turisme de masses i per fer entendre a la ciutadania quins són els números d’un sector que acostuma a proporcionar dades esbiaixades, sense tindre en compte les externalitats.

El turismo no es una industria corriente, no es un producto que se diseña en un estudio, se crea en una fábrica, se distribuye en camiones y se vende en comercios. El turismo es una actividad económica transversal que toca todos o casi todos lo palos de lo político y lo social: alojamiento, transporte, movilidad, medioambiente, trabajo, salud, paisaje, territorio, servicios, vivienda, comunicación, cultura…”, reflexiona Pedro Bravo a Exceso de equipaje. El turismo es un gran invento hasta que deja de serlo (Debate, 2018).

Si el paper del periodisme és fer entendre millor com funciona el món, per què la indústria periodística es limita a reproduir de forma inconnexa les lluentes xifres del turisme, però no dedica temps i espai a relacionar com la turistificació afecta el consum de recursos escassos i serveis públics; el canvi climàtic; el territori i els costums i usos locals o les condicions del mercat laboral i l’habitatge residencial? Per fonts, per recursos i –segurament tampoc– per ganes de les periodistes no serà.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.