Poques vegades hi ha hagut tanta coincidència en els titulars de portada dels diaris mexicans. Sorprèn fins i tot la unanimitat en mitjans molt allunyats ideològicament, com pot ser l’esquerranosa La Jornada i el dretà Excelsior, però el triomf d’Andrés Manuel López Obrador, AMLO, s’ho valia: “Arrasó”, “arrasa”… en el quart significat del diccionari de la RAE: a la tercera ocasió va triomfar amb rotunditat. En català aquesta accepció no l’he sabuda trobar, encara que més d’una vegada l’hem llegida.

Viure la tensa calma del diumenge 1 de juliol va valer la pena: l’Alameda Central plena de gom a gom de gent acolorida, és el passeig dominical dels menys afavorits de la societat mexicana. Res a veure amb l’alta societat que omple el gran mural de Diego Rivera titulat així, Paseo Dominical, i que té un petit museu per ell sol.

Ara la feina que té l’equip d’AMLO és complir les promeses a partir que pugi a la presidència l’1 de desembre. I la primera és acabar amb la corrupció i amb la impunitat. Però sense la cooperació de tota la societat poc hi ha a fer. Els periodistes mexicans s’hi ha apuntat de pressa. Ho necessiten més que ningú: no es pot treballar amb l’amenaça constant sobre teu, com bé ens va explicar en el petit respir de tres mesos a Barcelona Carlos Juárez, un jove i valent periodista de Tamaulipas, acollit per la Taula per Mèxic, poc abans de tornar al seu país per cobrir aquesta històrica elecció.

Mentre ell parlava amb aquell somriure i tranquil·litat tan mexicans, jo no deixava de pensar: què fa la societat per ells? Per què no hi ha una onada de rebuig? Per què passen de nosaltres si no ets una estrella? Hem perdut la poca credibilitat i confiança que havíem obtingut? I això mateix és el que succeeix ara i aquí amb l’agressió a en Jordi Borràs: sembla que només hagi passat per uns determinats mitjans. I així no anem pas bé!

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.