Hui parlaré de futbol i de famílies reials, dos temes que no em lleven la son, però amb els quals em veig obligada a conviure. Bé, en realitat, són assumptes que em preocupen. Fins i tot, m’indignen. La monarquia em sembla una institució anacrònica i el món del futbol, delirant i escandalós. A més, en el seu funcionament i en la informació sobre els dos àmbits, trobem exemples de masclisme per a donar i vendre.

El 14 de juliol, un article d’El País explicava com els mundials de futbol estan units, per a moltes persones, als records d’infantesa. La narració abundava, estava escrit en primera persona i els sentiments eren la matèria primera de l’autor. Tenia tots els punts per ser un dels meus articles, aquells amb els quals em sent identificada, els que alimenten la meua il·lusió i em fan pensar: sí, aquest ofici paga la pena.

La desbaratadora que porte dins, però, em va enviar un senyal d’alarma: els porters eren homes; els jugadors eren homes; la competició era masculina. Per no dir que en la majoria d’ocasions hem acceptat que és del tot prescindible afegir la locució prepositiva “de futbol”. Acostumem a adjectivar els torneigs de dones —lliga femenina, bàsquet femení, mundial femení—, però mai els d’homes. No hi ha una selecció, no hi ha un mundial, però ho sembla i el mundial i la selecció es converteixen en els únics, en els universals. L’Enciclopèdia.cat defineix androcentrisme com a la “visió del món i de la cultura des del punt de vista masculí”. Això mateix.

Després, ai, després, les royals, que em fascinen i m’inquieten a parts iguals. He dit que parlaria de prínceps i de princeses. Seran, doncs, el bonus track d’aquest text.

Recentment, els ducs de Cambridge van ser “testimonis d’excepció” de la “gran final de Wimbledon”. La màxima representació reial es va reservar per a la competició masculina, que —la veritat que sure—, en aquest cas, la revista Hola, per exemple, sí que s’adjectivava des de la primera línia. Per això no suspendré el mitjà, sinó els Windsor, eixe gran catàleg de personatges arquetípics: els ducs, futurs reis, van assistir a la final masculina; a la femenina, van enviar les concunyades, que gaudiren d’un dia de xiques fent i veient coses de xiques.

Com he dit, no suspendré el mitjà, però sí que tinc una objecció: m’haguera encantat saber quina roba va lluir l’hereu al tron britànic, si ja torna a estar en forma després del seu tercer fill i si va arriscar amb l’elecció del seu dissenyador. Per cert, la Copa Mundial Femenina de futbol se celebra l’any que ve a França.