La presentadora d’Espejo Público, Susana Griso, rebrà aquest any una Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, segons va decidir l’Ajuntament al ple municipal de divendres 20, a proposta de Ciutadans i amb els vots a favor de tots els grups a excepció de la CUP. La periodista i el programa que condueix han protagonitzat últimament polèmiques sonades, per qüestions polítiques però sobretot deontològiques.

La medalla de Griso, una de les 25 que el consistori concedirà a persones i entitats, se sumarà als múltiples premis que ha obtingut la comunicadora barcelonina, que va ser la primera dona a rebre dues vegades un Ondas a millor presentadora de televisió. L’any passat també li van atorgar un Primera Esmena, un guardó que premia cada any periodistes i mitjans en llengua espanyola pel seu “compromís amb la llibertat d’informació” i que lliura a Nova York la Fundació Eisenhower a Espanya.

Els reconeixements semblen compatibles, doncs, amb els múltiples escàndols i acusacions de manipulació que han afectat en els darrers temps el programa que presenta des de l’any 2006. Moltes han estat relacionades amb continguts contraris a l’independentisme, però n’hi ha alguna que, fins i tot, ha esquitxat el govern d’Ada Colau.

Manipulen una notícia sobre els senyals en valencià… i no passa res

El 2016, Espejo Público va emetre aquesta notícia on assegurava que els senyals de trànsit escrits exclusivament en valencià al centre de València podien causar accidents. A la peça es veia una jove que assegurava que “no li quedava clar si podia passar amb el cotxe” després de llegir un senyal amb indicacions de restriccions horàries. L’usuari de Youtube Ca Nyot, però, va descobrir que la suposada vianant era en realitat Laura Herreras, periodista, extreballadora d’Antena 3 i amb un perfecte coneixement del valencià, ja que va treballar en emissions en aquesta llengua, tal com pot veure’s al vídeo. Antena 3 no va fer res davant d’aquest cas de manipulació.

Aquesta és la notícia original:

I aquest, el vídeo que desmunta la suposada manipulació:

 

Amb Colau augmenten les ocupacions, però un veí ho desmenteix

Les ocupacions d’habitatges a Barcelona van augmentar des que Ada Colau va accedir a l’alcaldia per un suposat “efecte crida”, segons defensaven Griso i diversos experts al plató l’abril de 2017. El problema és que, tot seguit, van donar pas a un testimoni en directe, un veí que va respondre exactament el contrari en lloc de corroborar el marc prèviament pautat: “Des que ha entrat Ada Colau, no. Però des que hi havia Convergència i Unió, sí”. Ho recollia Mèdia.cat.

El ‘procés’ acaba amb la prostitució

Sota el títol “Fuga d’escorts” i anunciat com una investigació periodística, un reporter del programa entrevista en un banc del carrer una dona que es dedica a la prostitució de luxe. La testimoni explica com, per culpa del procés independentista, li ha disminuït la feina perquè s’ha reduït el nombre d’esdeveniments que s’organitzen a Barcelona i per la “fuga d’empreses”. La seva principal temença és que marxi de la ciutat el Mobile World Congress, l’esdeveniment que li suposa més feina. El programa no ofereix dades ni contextualitza la prostitució com a pràctica al marge de la legalitat i que sovint implica condicions d’explotació per part de les dones que l’exerceixen, sinó que presenta la suposada disminució d’aquesta activitat com un problema causat per l’independentisme.

Renyada pel CAC per “no contrastar” sobre els estudiants no independentistes de la UAB

26 d’octubre de 2017. Música clàssica, ambient tens. “Com és el dia a dia a la universitat per vosaltres?”, pregunta un reporter d’Espejo Público a tres estudiants de la UAB. Els testimonis expliquen que els persegueixen cridant pel campus, que els diuen “fatxes” i que eviten anar a classe els dies que hi ha convocades mobilitzacions independentistes per esquivar les confrontacions. També expliquen que han notificat a la rectora la situació i que aquesta no ha fet res.

El problema de tot plegat és que una de les estudiants és activista de Societat Civil Catalana i de Ciutadans, un “detall” que el programa va ignorar. L’espai tampoc va recollir el punt de vista de la UAB fins 13 dies després. Per aquest motiu, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, arran d’una queixa de la universitat, va considerar que el programa “podria no haver actuat amb la diligència deguda conforme al principi de veracitat” , que no va “contrastar la notícia”, perquè no va “utilitzar fonts diverses”, va “assumir el discurs de les persones entrevistades” i en alguns casos fins i tot el va “reforçar”.

Llàgrimes per culpa de l’independentisme

El 3 d’octubre, Griso va entrevistar en directe l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini. Dos dies després de la repressió policial i en ple debat per l’expulsió de policies nacionals espanyols i guàrdies civils dels hotels de la localitat, Griso es va encarar a l’alcaldessa i en algun moment va semblar plorar. Es va dirigir als polítics independentistes per exigir: “No hi ha dret que els polítics ens facin això. Apel·lo a la seva responsabilitat”.

Els tertulians a favor de la independència, quasi inexistents

La bel·ligerància de Griso contra l’independentisme s’ha vist en diverses ocasions, però ve de lluny la manca de representativitat de les posicions sobiranistes al seu programa. Ja el 2015, en un recompte de Mònica Planas a l’Ara, es veia com havien dedicat un mes a parlar del “Desafío soberanista” sense entrevistar cap dirigent sobiranista, segons Griso, perquè havien denegat la invitació. Si bé van entrevistar polítics, líders empresarials i associatius contraris a la independència, no en van trobar cap que defensés posicions sobiranistes.

Un informe de Mèdia.cat de l’any 2014 va analitzar la pluralitat ideològica a les tertúlies de diversos programes i va detectar com a les cadenes amb seu a Madrid hi eren absents o molt minoritaris els tertulians amb posicions ideològiques a favor de la independència. Al programa Espejo Público hi havia un 91% de tertulians en contra de la consulta del 9N i un 9% a favor. Els favorables a la independència eren un 5%, i un 95% hi eren contraris. L’estudi analitzava el període que va de dilluns 29 de setembre a divendres 3 d’octubre de 2014, en el qual van passar 22 tertulians pel programa de Griso.

Pluralitat a les tertúlies d''Espejo Público' l'any 2014 segons un informe de Mèdia.cat. Imatge: Mèdia.cat.

Pluralitat a les tertúlies d”Espejo Público’ l’any 2014 segons un informe de Mèdia.cat. Imatge: Mèdia.cat.

Rajoy: “Les entrevistes bones són les que em fa vostè”

Això li va dir l’expresident del govern a Griso el maig d’aquest any, en una entrevista al plató d’Espejo Público, en referència a una entrevista que la presentadora li havia fet l’any 2016 a Moncloa. La presentadora es va afanyar a respondre: “M’està fent un flac favor”.

 

Revictimització i cultura de la violació en la cobertura de “La Manada”

En la guerra per l’audiència entre “Espejo Público” i el seu principal competidor als matins televisius, “El programa de Ana Rosa”, un dels temes més malparats va ser l’anomenat cas de “La Manada”. Un informe de Mèdia.cat elaborat per Susana Pérez Soler va analitzar com la cobertura del judici i la sentència en aquests programes va contribuir a revictimitzar la víctima, va fer que la defensa dels agressors dominés l’esfera pública, va vincular la violació grupal o orgies i festes de grup i va propagar discursos exculpatoris dels agressors i relats que assenyalen que les dones “no es resisteixen prou” a la violació.

Oferint imatges de com la jove acompanyava els seus agressors pels carrers de Pamplona van donar a entendre una certa predisposició al sexe per part de la víctima. Durant la setmana de la sentència van ser recurrents les connexions amb el barri sevillà d’origen dels agressors i les entrevistes als seus amics, familiars i veïns, que transmetien el missatge que els homes eren bons i que la jove s’ho havia inventat tot.

Una veïna afirmava a Espejo público: “Ells van acabar la seva orgia i van marxar. No van ser cavallerosos… Van anar a esmorzar i van seguir de festa al mateix carrer. Hi havia un militar i un guàrdia civil que saben de lleis… De debò algú creu que són tan imbècils de seguir al mateix carrer perquè la policia els detingui? Això és una denúncia falsa. N’estic convençudíssima”.

L’última, un muntatge sobre l’assetjament verbal masclista

La darrera polèmica en què s’ha vist immers el programa va tenir lloc tot just la setmana passada, quan Espejo público va emetre un reportatge en què la reportera Claudia García rebia ‘floretes’ i comentaris pujats de to en caminar pel carrer. Diversos espectadors van apuntar a les xarxes socials que el vídeo semblava falsificat, i Antena 3 va anunciar que ho investigaria.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.