Es veia venir, Jordi. Ho sento, però es veia venir. I no em malinterpretis, si us plau. En cap cas vull dir que t’ho hagis buscat, sinó que eren uns quants els que fa temps que et buscaven a tu. I la setmana passada, malauradament, et van trobar.

​Ens hem acostumat massa de pressa que alguns no tinguin cap més argument que els cops de puny, els insults i les amenaces. Massa de pressa a veure com agents policials que haurien de vetllar per la nostra seguretat no solament no ho fan, sinó que s’encarreguen d’atonyinar el personal. L’1 d’octubre en l’exemple més clar i ara també contra qui va fer algunes de les fotos més crues d’aquell dia –tu, Jordi–. Gairebé hem normalitzat la repressió.

​I no has estat l’únic periodista a quin han agredit. Em ve al cap que a les portes de Catalunya Ràdio, fa uns mesos, es va exercir la violència contra els periodistes d’aquella empresa, però també contra alguns dels reporters que cobrien l’assalt a la ràdio. Però sí que ets un dels més coneguts (més de 145.000 seguidors a Twitter) i dels més amenaçats. I t’ho torno a dir, Jordi. Es veia venir. Per desgràcia.

​L’agressió que has patit et costarà cara, literalment parlant. No solament acuses el policia d’haver-te esclafat el nas –i l’ànima, ni que sigui per una estona– sinó que t’hauràs de defensar de les seves acusacions. En total t’hi estaràs entre 2 i 5 anys lluitant i t’hi deixaràs uns 12.000€ entre judicis, pèrits, recursos… 12.000€ que costen molt de guanyar, sobretot quan ets un freelance. Que els seguidors de Twitter poden donar moltes alegries, però no donen de menjar.

Per això, a partir d’avui, convidem tothom que vulgui a col·laborar econòmicament amb la teva defensa i amb l’etiqueta #defensaJordiBorràs. Col·laborar perquè puguis seguir desemmascarant grups i persones d’ultradreta, els violents, els feixistes. Els que el periodisme hauria d’estar assenyalant. Cada euro compta. I tu els deus estar comptant tots aquests dies.