La cobertura de la radiotelevisió pública valenciana sobre l’anul·lació parcial, per part del TSJCV, del decret d’ús del valencià ha suposat un canvi qualitatiu en la manera com la població ha estat informada dels fets. Si fins ara l’agenda informativa audiovisual estava més marcada des de Madrid que des de València, À Punt ha ofert una cosmovisió pròpia, que ha influït també el tractament que n’han fet els mitjans escrits.

Dimecres 18 de juliol. Després de dinar tot apunta a una tranquil·la vesprada a la redacció quan esclata una bomba informativa. El Tribunal valencià Superior de Justícia (TSJCV) anuncia que ha anul·lat onze articles del decret que regula l’ús del valencià a l’administració. La interferència del poder judicial a l’organització interna de l’executiu és total i inclou des de la prohibició que els funcionaris es dirigisquen en un primer moment en valencià a la ciutadania a l’obligació de comunicar-se en castellà amb altres administracions del mateix espai lingüístic. Els arguments són delirants i inclouen detalls com que no es pot «imposar de manera general i en tota circumstància i sense justificació coneguda» una de les dues llengües judicials –el mateix TSJCV es comunica exclusivament en castellà, fins i tot amb aquells ciutadans que se li adrecen en valencià- o que «sense entrar a valorar si català i valencià són la mateixa llengua» no es pot dirigir en valencià a un territori on el «valencià» no és oficial.

Com és obvi el terratrèmol és immediat a les redaccions valencianes. També a les catalanes, veient la ràpida cobertura de la informació. En canvi no sembla que a Madrid la notícia commoga gaire. Un repàs als webs i perfils socials de La Sexta, TVE i Antena 3 permet comprovar que no hi ha una sola menció a la notícia. Cap dels tres principals canals televisius espanyols considera mínimament rellevant la sentència com per a fer-ne un tuit o un vídeo amb notícia pròpia.

La referència a les televisions no és gratuïta. Fins fa poques setmanes l’única informació audiovisual que rebien els valencians era de Madrid. La constatació de la nul·la rellevància que se li ha donat a una notícia central en l’agenda política i mediàtica valenciana mostra fins a quin punt el marc territorial modifica les prioritats editorials, per molt que als mitjans de Madrid els agrade anomenar-se «nacionals». Durant anys els valencians estaven més ben informats –televisivament parlant- dels avatars de la política municipal madrilenya que del propi dia a dia institucional.

À Punt entra en escena

Des del 10 de juny, però, hi ha un nou element important. À Punt, la nova televisió pública valenciana comença les seues emissions de forma regular amb informatius, tertúlies i magazins propis. Uns mesos abans ja havia començat la ràdio.

Al web d’À Punt es troben diferents notícies (almenys 1, 2 i 3) seguint els fets i les reaccions oficials i a les tertúlies es debat el tema amb profunditat i diversitat d’opinions. També la ràdio informa de la sentència de forma destacada.

La notícia va obrir els informatius –tant de ràdio com televisió- del 18 de juliol i va mantenir-se com a notícia destacada almenys fins al divendres 20, quan una nova sentència del TSJCV anul·lava dos articles més del mateix decret que el primer auto havia passat per alt. La cobertura de la radiotelevisió pública és obvi que no va influir els mitjans de Madrid però sí que va ser clau a l’hora de mantenir la qüestió en l’agenda informativa durant els tres dies.

El punt diferencial d’À Punt no és només quantitatiu sinó també qualitatiu. Els titulars i l’enfocament de les notícies estan pensades des d’una cosmovisió valenciana en el qual allò important és que el Consell tracta d’impulsar una mesura legítima –s’hi estiga d’acord o no- com és impulsar l’ús del valencià a l’administració i açò xoca amb una sentència judicial que, com a mínim, és discutible. Enfront tenim la cosmovisió dels mitjans de Madrid, on el relat predominant és que qualsevol mesura que promoga el valencià sempre és llegida en clau de “marginació del castellà” i, per tant, és desqualificada d’inici i legitimada la mesura per evitar-ho.

Efecte dòmino?

És complicat valorar quin és l’efecte d’aquesta cobertura de la radiotelevisió pública en la resta de mitjans i qualsevol comparació amb casos anteriors similars sempre generaria dubtes. En tot cas, l’endemà de la sentència, aquesta ocupava el titular principal en tres dels cinc diaris impresos al País Valencià, mentre a Levante i 20 Minutos també hi era però situada de forma menys destacada.

Portada d'"Información" del 19 de juliol de 2018.

Portada d'”Información” del 19 de juliol de 2018.

També en l’anàlisi qualitativa, a l’enfocament dels titulars –excepte en el cas de Las Provincias– s’hi llegeix un tractament força neutral on prima la finalitat positiva del decret –promoure l’ús del valencià- que no la suposada lectura de «persecució del castellà». Inclòs rotatius en general poc empàtics amb la situació del valencià com Información o Periódico del Mediterráneo han evitat, almenys en portada, un redactat que els posicionara explícitament en contra del decret.

Portada d'"El Periódico Mediterráneo" del 19 de juliol de 2018.

Portada d'”El Periódico Mediterráneo” del 19 de juliol de 2018.

Així, mentre Las Provincias opta per la visió castellanocèntrica dels rotatius madrilenys i es refereix a la norma com el “decret que margina el castellà”, la resta de diaris opten per fórmules molt més acurada, com “el decret de l’ús del valencià” o de “l’ús prioritari del valencià”.

Portada de "Las Provincias" del 19 de juliol de 2018.

Portada de “Las Provincias” del 19 de juliol de 2018.

Malgrat que les seccions d’opinió no han estat massa proclius a tractar el tema, els pocs articles publicats –com per exemple aquest a Levante– han defensat la necessitat de polítiques de normalització lingüística i han criticat l’extrema ingerència judicial.

La força emergent a la xarxa

A més de la radiotelevisió pública i dels rotatius impresos tradicionals, l’espai comunicatiu digital valencià també s’ha posicionat amb força sobre la qüestió, exemplificant fins a quin punt la defensa de la llengua està resultant central per a una part creixent de la societat.

Gràcies a mitjans com La Veu, ElDiarioCV, València Extra, El Temps –l’històric setmanari funciona també com un digital d’anàlisis i reportatges-, Jornada, Vilaweb o, fins i tot, Valencia Plaza, i la viralització per xarxes socials dels seus continguts, bona part dels lectors han tingut accés a enfocaments o detalls dels fets que han estat obviats a la resta de mitjans o que han preferit passar-los per alt. Així, el context en què es donen els fets, les reaccions indignades de la societat civil valenciana, l’opinió de destacats escriptors o l’anàlisi crítica (i 2) de la sentència.

Malgrat que aquests mitjans són anteriors a l’aparició d’À Punt i també la seua línia editorial estava clarament centrada en el País Valencià des d’abans, amb les emissions de la radiotelevisió pública han pres molta més rellevància. La inclusió de periodistes i col·laboradors d’alguns d’aquests digitals en tertúlies i programes d’À Punt ha contribuït a la seua visibilització i normalització, agafant més rellevància i capacitat d’influència, contribuint de forma definitiva a un centrament i una valencianització de l’agenda informativa.

Un Comentari

  1. José Luis Morales

    Hi ha més diaris. Encara més xicotets però que també fem país, com Mediterráneo Press. La nostra diferència és que no hi ha ningú capital darrere sols professionals per això som mes independents

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.