La cobertura de l’atemptat de l’agost passat a Barcelona va ser un terreny adobat per a les informacions no confirmades, durant la mateixa tarda-vespre del dia 17 però també en peces posteriors sobre la investigació dels fets. En vam fer un recull a la darrera edició de l’Anuari dels Silencis Mediàtics.

1. Luna de Istanbul.

Una de les primeres notícies que van córrer era que un o diversos atacants es trobaven atrinxerats i amb ostatges al restaurant Luna de Istanbul, prop de la Rambla. El volum d’aquesta faula —és diferent avançar-se en una xifra de morts que pot estar ballant durant hores que inventar-se tota aquesta història—, els detalls que en van arribar a circular, les hores que va mantenir-se i el fet que pràcticament tots els mitjans hi van picar —encara que la majoria ho hagin esborrat dels seus arxius digitals— converteix el fals setge a la Luna de Istanbul en un cas especialment espectacular.

2. Els terroristes eren… turismòfobs!

Menys de 24 hores després dels atemptats, el cap d’opinió d’El País Catalunya publicava una anàlisi titulada “Fi de la frivolitat” on, precisament de manera frívola, emmarcava l’atac en el context de les protestes veïnals pels efectes del model turístic massiu a Barcelona. “Les expressions i pintades que designen els turistes com a terroristes han trobat un eco sinistre en l’atemptat”, deia.

3. L’avís fals de la CIA.

Malgrat les incoherències de la tesi que assegurava que la intel·ligència dels EUA havia avisat els Mossos del perill d’un atemptat a la Rambla —els terroristes van improvisar l’objectiu després que els esclatessin les bombones de butà amb què preparaven un explosiu—, El Periódico va publicar en portada la “reconstrucció” d’una suposada nota de la CIA com si fos un document autèntic.

4. Confondre la víctima per un terrorista.

El cadàver trobat en un cotxe a Sant Just Desvern no era d’un atacant mort per la policia en un tiroteig que mai va existir, sinó el de Pau Pérez, mort per Abouyaaqoub amb arma blanca per robar-li el cotxe.

5. Atemptat a la Sagrada Família.

Va ser un dels rumors que van agafar més força. Cadenes anònimes de WhatsApp asseguraven que s’havia desallotjat el monument i alguns mitjans se’n van fer ressò.

6. Inoperància dels Mossos.

Diversos mitjans de Madrid van assegurar que la jutgessa d’Alcanar havia demanat una investigació per terrorisme després de l’explosió i que els equips TEDAX de la Guàrdia Civil s’havien ofert per a les anàlisis. Ambdues afirmacions, però, eren falses.

7. Alerta de la policia belga.

Altres mitjans van posar molt d’èmfasi en un avís de la policia belga sobre l’imam Abdelbaki es Satty, que en realitat era una demanda d’informació a títol personal. Qui sí que tenia informació sobre Es Satty era el CNI, per al qual treballava, però aquesta mai va passar a la policia catalana.

8. Abouyaaqoub, independentista.

El Corriere della Sera va publicar les “simpaties independentistes” de Younes Abouyaaqoub, afirmant que era “voluntari” —una figura inexistent— per al referèndum de l’1 d’octubre. El rotatiu italià va rectificar, però no pas els mitjans catalans i espanyols que se’n van fer ressò.

9. El mosso legionari.

La identitat de l’agent que va matar quatre gihadistes a Cambrils va mantenir-se en secret. Amb tot, alguns mitjans van publicar que era una dona i que era exlegionària. Ningú va aclarir la font de les falses informacions.

__________________________________

Ajuda’ns a fer més articles com aquest!

Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.