Un incident entre un turista i uns venedors ambulants al centre de Barcelona encén la polèmica sobre un col·lectiu vulnerable sota el focus mediàtic estiu rere estiu

“Un grup de negres africans estaven al voltant de la senyora pegant-li, donant-li puntades de peu, no vaig veure a ningú defensant-la i va ser aleshores quan vaig decidir defensar-la”. Aquesta va ser la versió que va recollir La Vanguardia poc després d’una baralla a la plaça de Catalunya, al centre de Barcelona, entre un grup de manters i un turista nord-americà el passat 2 d’agost. José Bravo es convertia així en “La última víctima de los manteros”, segons titulava La Vanguardia.

A partir d’aquí, la polèmica es va escampar pels titulars de la resta de diaris: “Brutal agresión de manteros a un turista en Barcelona” (ABC); “Herido de gravedad un turista tras ser agredido por unos manteros” (El Mundo); “Ferit greu un turista després de ser agredit per un manter” (El Periódico); “Así acorralaron los manteros al turista herido en plaza Catalunya” (El Nacional); “Unos manteros agreden a un turista que defendía a una mujer en Barcelona” (EFE). La immensa majoria de mitjans van recollir només el relat del ciutadà nord-americà. Gairebé cap el dels venedors ambulants, que des de fa gairebé tres anys estan representants per un sindicat, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

La primera versió que alguns mitjans van publicar fins i tot assegurava que els manters havien seccionat la femoral del turista amb un cinturó, després que aquest intentés prestar auxili a una senyora que havia renyat un manter per no poder passar amb un cotxet. No van trigar a aparèixer editorials titllant d’“intolerable” l’agressió. Tampoc es van fer esperar les obertures d’informatius amb imatges i detalls sobre l’agressió i les ferides, concretament les taques de sang a terra.

Com a prova, però, només hi havia un únic vídeo. Unes imatges de menys d’un minut enregistrades amb el mòbil per un vianant on es veia un grup de manters perseguint i agredint al turista. L’origen de la baralla no es veu a cap imatge. Què va passar abans? On és la senyora a qui suposadament defensava el turista? Què feia el turista abans? Per què tot un grup de manters es va llançar sobre una única persona sabent que la plaça estava plena a vessar i l’incident generaria controvèrsia? Com és que poques hores després el turista ja estava donat d’alta si tenia una lesió tan greu a l’artèria femoral?

L’agressió porta a obrir un debat recurrent cada estiu a la ciutat de Barcelona: l’ocupació de l’espai públic per part dels venedors ambulants. La segona tinent d’alcalde de Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz –i alcaldessa accidental en el moment dels fets– va condemnar “amb tota fermesa els fets”, titllant-los d’“inacceptables” i va negar que la venda ambulant tingui impunitat a la capital catalana.

No va ser fins un parell de dies més tard que els manters va donar la seva versió dels fets: dues persones borratxes havien intentat regatejar el preu d’un producte amb un dels venedors. “Dos homes borratxos van tractar de tontos els manters i van utilitzar un discurs molt racista”, va assegurar Lamine Sarr, en roda de premsa, que exercia de portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. El manter els va “convidar a marxar” i quan es va girar “el van colpejar dos cops amb una ampolla”, fet que li hauria causat ferides a la part del darrere del coll i a l’esquena. Va ser aleshores, segons la versió dels manters, que la resta dels companys el van anar a ajudar, moment en què va aparèixer el turista violentat. És a partir d’aquí, segons assegura el portaveu del Sindicat, quan comencen les imatges del vídeo que s’ha difós.

“Els mitjans van anar contactant amb nosaltres per a esclarir els fets. Durant aquest procés vam poder veure com les versions de l’esdeveniment anaven canviant i com la gravetat de les lesions anava disminuint”, expliquen a través d’un comunicat des de Tras la Manta, el grup d’activistes de suport als venedors ambulants, que van ser els primers a sortir del pas per la polèmica suscitada per l’incident. “Els mitjans de comunicació, en el seu afany d’aconseguir clics, visites i quotes d’atenció i mercat, van publicar la notícia sense contrastar, de manera tremendament irresponsable i amb dubtosa ètica professional”, valoren des del col·lectiu. Per a ells, aquest “sensacionalisme degrada el periodisme i la deliberació pública” i “fomenta l’odi, el racisme, la xenofòbia i la crispació entre les classes populars”. Per a Lamine Bathily, un altre dels portaveus del Sindicat, “no importa la veritat, sinó la versió que deixa malament els manters”. “Si no és una cosa, és una altra, però cada estiu toca que ens criminalitzin”, afegeix el portaveu.

En una línia similar s’expressen des de SOS Racisme Catalunya. “Des dels mitjans no es va respectar la presumpció d’innocència ni es va contrastar la informació, fet que provoca la criminalització del col·lectiu manter”. “És una mala praxi periodística, però també hi ha una intencionalitat al darrere, és un instrument polític amb aliances entre partits i mitjans”, denuncien dues de les portaveus de l’entitat, Mònica López i Jose Peñín. Totes dues asseguren que “fa temps” que veuen com “els mitjans compren les notes de premsa de la policia i donen les filtracions com a bones, sense contrastar”. Des de SOS Racisme Catalunya recorden que aquestes pràctiques periodístiques no són noves i que cada any es donen situacions similars.

Sense anar més lluny, a finals del 2015 La Vanguardia publicava un article titulat ‘Adiós al Mandíbula’, on s’explicava la deportació al Senegal d’un manter, Issa Seye. Segons el rotatiu del grup Godó, Seye era “un dels líders del col·lectiu” i, “segons informes de la Guàrdia Urbana un dels manters que més va resistir-se a les actuacions policials contra la venda ambulant als carrers de Barcelona”. Per a SOS Racisme, malnoms com El Mandíbula o alguns dels discursos que es difonen des dels mitjans i que apel·len a la “violència” del col·lectiu no fan més que “fer córrer una versió estigmatitzadora, que deshumanitza i alimenta la idea del negre violent”. Les portaveus de SOS Racisme recorden el titular de La Vanguardia el dia de la detenció de Seye: “La Urbana detiene en su casa a un mantero violento”.

Per a Montse Santolino, responsable de comunicació de LaFede.cat, alimentar la idea del negre violent va relacionat amb el fet que “la gent del nord té una versió binària respecte a la gent del sud: víctimes o amenaces”. Això comporta que a vegades s’arribi a diferenciar entre “migrants de primera i migrants de segona”. “Per què acceptem el migrant blanc que fuig de Síria, però en canvi tenim por del negre que ve en pastera a través de la Frontera Sud?”, es pregunta Santolino. “El problema és que no tenim referents negres, no els veiem a la tele, ni a les tertúlies, no tenim un model”, qüestiona Santolino. Per això considera que fins que no tinguem “una societat diversa i multicultural seguirem sent esquemàtics i analfabets culturalment”. “Parlem de globalització, però només ho és en termes econòmics”, afegeix.

Els manters s’han organitzat, van crear l’octubre de 2015 el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, i això els ha donat veu i capacitat per oferir un contrarelat, tal com es va poder veure a la roda de premsa que van oferir després de la baralla a la plaça de Catalunya. Tot i això, fins que –conclou Santolino– “no veiem com les persones racialitzades tenen rols de poder no canviarà res”.