Aquest ha estat el crit més tristament notori de les darreres setmanes i denota la vulnerabilitat dels i les professionals de la informació. El Mapa de la Censura de l’Observatori Mèdia.cat recull aquest 2018 disset agressions directes a periodistes, fotoperiodistes i càmeres pel sol fet de voler informar.

La pressió a la premsa i la utilització que se’n fa per manipular informació sempre ha estat una constant. Les agressions, fins ara, també es donaven però ara s’estan naturalitzant de forma alarmant. El fet que qualsevol o qualsevulla professional no pugui exercir el seu dret -i deure professional- d’informar vulnera greument la llibertat d’expressió i, evidentment, la d’informació.

Les agressions i amenaces són cada cop més i es porten a terme amb més violència. Els mitjans marquen el professional i els mitjans estan marcats. “Es de TV3, fuera!” marca, a més, una nova forma de restricció: l’expulsió del mitjà de segons quines mobilitzacions i l’agressió directa que pot patir el o la professional.

A més, en el cas concret que ens ocupa, les reaccions de suport al càmera agredit sovint han acabat naturalitzant aquesta agressivitat cap a TV3. El fet que fos una confusió i que el professional fos treballador de Telemadrid va permetre, sense embuts, la solidaritat de sectors que no sempre la mostren. Va comportar la denúncia de sectors que sovint converteixen els i les professionals catalans en sospitosos d’empatia “amb el procés”. El fet que fos una confusió no deixa de col·locar una suau cortina de fum sobre la violència exercida contra periodistes pel fet de treballar en mitjans catalans.

La mateixa violència s’exerceix per part de sectors de similar comportament sociològic i ideològic: petó forçat a dones periodistes, esbroncades a professionals concrets, agressions per part de forces de l’ordre a periodistes en actiu, agressions a periodistes al carrer en ser reconeguts… La intimidació a aquelles i aquells professionals que no segueixen les línies marcades d’una informació poc veraç, esbiaixada i, massa sovint, al dictat ja és un fet massa habitual.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.