L’Eurocambra vota dimecres una normativa que pretén instaurar filtres previs als continguts penjats a la xarxa. Els activistes denuncien que suposarà “censura” i la “privatització” del control d’Internet.

“Tota Internet es convertiria en una mena de Facebook”. Aquest és l’advertiment de la impulsora de la plataforma Xnet, Simona Levi, davant la imminent votació de la directiva europea sobre drets d’autor. El text, que es votarà dimecres al Parlament Europeu, ha aixecat dubtes a alguns internautes perquè obligaria les plataformes digitals a comprovar, abans que estiguin en línia, que els continguts que s’hi pengen siguin legals. Segons els seus detractors, aquesta proposta suposarà “privatitzar” els proveïdors d’Internet i el control dels continguts. El procés ja va patir un revés aquest juliol quan els eurodiputats van rebutjar seguir endavant la tramitació de la directiva i reobrir el debat aquest setembre, quan el plenari tindrà l’última paraula.

El punt més cèlebre i polèmic de la normativa és l’article 13, que estableix un filtre previ abans de publicar un contingut a les xarxes socials per tal de protegir els drets d’autor. El projecte, però, no entra en especificar com hauria de funcionar aquest filtre. Es refereix a mesures “adequades i proporcionades” com l’“ús de tècniques efectives de reconeixement de continguts”, que s’hauran d’explicar si ho demanen els titulars dels drets. La majoria d’experts creuen que per complir-ho les empreses d’Internet acabaran recorrent als algoritmes. La Unió Europea, de fet, situa aquesta normativa en el camí per harmonitzar de forma progressiva les normes dels estats membres amb l’horitzó d’un mercat únic digital. Per l’advocat especialitzat en drets d’autor Josep Matas, el plantejament de la llei “és contrari a la naturalesa d’Internet”. Matas assegura que “no només la filosofia de la xarxa, sinó que també les normes legals que hi incideixen són contraris als filtres previs”. En concret, assegura que l’article 13 contradiu precisament una directiva europea del 2000 sobre la societat de la informació. “Si fem d’entrada responsable un prestador de serveis d’aquesta naturalesa (d’allotjament, eines de cerca, teleoperadors…) anem contra la naturalesa de la xarxa, almenys com l’hem conegut fins ara”.

Els defensors de la normativa ho desdramatitzen. “El filtre pot ser un instrument més per evitar els continguts il·legals, però és possible que tingui més a veure amb la lluita contra la pedofília i les falses notícies”, sentencia el director executiu de la Federació de Gremis d’Editors, Antonio María Ávila. No ho veuen així activistes d’Internet com Pau Colominas, vocal de l’associació Amical Wikimedia, l’associació que promou la Viquipèdia i altres projectes oberts als Països Catalans. Per ell, “estem posant en perill els hiperenllaços, la difusió de notícies, l’art, la privacitat, els mems, les retransmissions en directe, els blogs, els fòrums, els repositoris de codi lliure i fins i tot la mateixa Viquipèdia”. Colominas arriba a aquesta conclusió perquè “la censura en el pas previ” permetria un “ús abusiu” al·legant una “falsa violació de contingut”. El text legal no preveu mecanismes per prevenir o castigar aquests fets.

La “policia” d’Internet

Simona Levi, la impulsora d’Xnet, una entitat amb deu anys de trajectòria en la lluita per la neutralitat de la xarxa, enfoca la proposta de normativa en una tendència per “privatitzar” el concepte d’Internet. “La idea és que Internet és un espai independent de la realitat, on els drets no es consideren. Amb aquesta tendència, volen privatitzar els proveïdors, que es converteixin en la policia d’Internet i que siguin els encarregats de perseguir els drets d’autor, honor, injúries, etc.” Levi també alerta de la possibilitat que aquesta directiva condueixi cap al que defineix com a “governança algorítmica”: “No es poden donar uns paràmetres matemàtics perquè les màquines governin per nosaltres”, reivindica.

Un dels gremis que més ha participat en l’elaboració de la directiva és el dels editors. Ho reconeix el seu director a nivell estatal, que s’enorgulleix d’haver aconseguit la primera norma que posaria “exigències i responsabilitats” als operadors tecnològics. En un altre article polèmic, la normativa concedeix el dret exclusiu als editors de premsa per restringir l’ús de fragments de notícies. El director executiu dels gremis d’editors, Antonio María Ávila, afirma que aquest apartat és una simple transposició del que ja reconeix la llei espanyola, des que es va reformar el 2014. La reforma legal implantava un cànon, conegut com a ‘taxa Google’, per enllaçar contingut protegit amb drets d’autor. L’efecte immediat de l’aprovació de la llei, amb la majoria absoluta del PP, va ser el tancament de Google News a Espanya. L’advocat Josep Matas defensa que, tal i com preveu la normativa europea, siguin els editors qui gestioni l’ús de notícies subjectes a drets d’autor: “la llei estatal hauria d’evitar que ho administrin entitats de gestió com l’SGAE, que sempre s’intenten imposar”.

L’amenaça a l’ecosistema de la Viquipèdia

La Comissió Europea s’ha implicat en la campanya i promet que la Viquipèdia quedarà exempta de certes obligacions. Tot i això, els editors de l’enciclopèdia lliure són alguns dels més implicats en la campanya contra la proposta de directiva europea. Pau Colominas, el portaveu de l’Amical Wikimedia, afirma que “el dany real vindrà causat pels canvis en el seu ecosistema”. Segons Colominas, la proposta de concedir als directors de premsa el dret de restringir l’ús de fragments de notícies “dificultarà l’aparició de nous continguts a l’enciclopèdia, sobretot pel que fa als temes d’actualitat. L’ús de fonts fiables és primordial a l’hora de generar contingut, i molt sovint la premsa esdevé un dels fonaments per la verificabilitat dels articles”.

Un dels problemes, segons Josep Matas, és que deixa fora alguns temes: “no amplia les excepcions o límits als drets d’autor per a finalitats culturals o de creació artística”. Matas exemplifica que si una biblioteca commemora el centenari del naixement d’un autor penjant-ne textos al vestíbul, legalment no té cobertura. A més, també apunta que la directiva “ignora” aquells autors que volen que els seus treballs es difonguin lliurement mentre se’ls citi (a l’estil de les llicències Creative Commons).

Les directives europees, a diferència dels reglaments que són d’aplicació directa, necessiten una llei estatal per “interioritzar-ne” els continguts. Si s’aprova la normativa, els estats membres tindran dotze mesos per aprovar aquesta llei, encara que no sempre es compleixen aquests terminis perquè l’estat espanyol és precisament dels més incomplidors. L’advocat Josep Matas dona per fet que caldrà “retocar” la Llei de propietat intel·lectual, encara que apunta que algunes disposicions afecten la Llei de serveis de la societat de la informació. Des del sector editorial estatal, tot i això, creuen que bona part de la directiva europea s’ha realitzat seguint l’“exemple” de l’espanyola i que, per tant, ja s’estaria aplicant.

De moment, però, els 751 diputats del Parlament Europeu hauran de votar la normativa el 12 de setembre. En cas d’aprovar-se, s’obririen negociacions amb el Consell de la Unió Europea, la institució que representa els estats membres. La família europea del PP, majoritària a l’Eurocambra, està a favor de la reforma dels drets d’autor, mentre que els socialistes i liberals estan llimant diferències per les diferents visions dels eurodiputats. El text base que se sotmetrà a votació serà la proposta legislativa inicial que va rebre un cop de porta el juliol, segons confirmen fonts de la comunitat de la Viquipèdia a Brussel·les. Tot i això, preveuen votacions en concret per algun dels articles més controvertits i s’hi presentaran esmenes. La complexitat del procés fa que sigui una incògnita saber com acabarà la votació.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.