Un dels fets diferencials dels Telenotícies de TV3 ha estat històricament l’espai dedicat a la informació internacional en català. Precisament, la voluntat d’ésser la televisió nacional de Catalunya fa que un dels focus informatius se situï a l’exterior amb l’objectiu d’oferir una actualitat informativa global i no tan sols regional. Els corresponsals de la televisió pública catalana han jugat un paper important a l’hora de dur als menjadors i a les cuines del Principat una visió del món curiosa, oberta i crítica. Tanmateix, el model TV3 no té un mirall en l’actual premsa digital en català. La manca de periodisme internacional en català és notòria als principals portals d’internet i les causes són diverses. D’una banda, la manca de recursos econòmics fa que les corresponsalies o els enviats especials siguin vistos com una despesa innecessària. D’altra banda, l’obsessió per explicar Catalunya, com si l’actualitat catalana fos un bolet aïllat en el món contemporani, alimenta la sobreinformació de l’interior, deixant en un segon pla o silenciant el context internacional.

Segons les dades del mes de juliol de l’Oficina de Justificació de la Difusió, les quinze webs de notícies d’actualitat escrites en català més visitades són Nació Digital, Ara, El Nacional, Vilaweb, Catalunya Diari, El Món, Rac1, El Punt Avui, Diari de Girona, Directe (actualment, La República), XCatalunya, El Periódico, Tarragona Digital, Regió 7 i Racó Català. Doncs bé, vuit d’aquest quinze portals no tenen cap mena de secció d’Internacional. Dos d’ells, Directe i Vilaweb, inclouen l’actualitat espanyola en la internacional, que queda diluïda en la informació de política estatal. Uns altres dos mitjans, El Món i El Nacional, publiquen únicament articles d’agències, i només els tres diaris que tenen una versió en paper, El Punt Avui, Ara i El Periódico, ofereixen reportatges de corresponsals, enviats especials o col·laboradors residents a l’estranger, si bé les notícies d’agències o escrites des de Barcelona són majoria.

Malgrat que la radiografia és preocupant, hi ha mitjans amb redaccions més petites que treballen per explicar el món en català. És destacable la tasca que fa La Directa, sobretot pel que fa al seguiment sobre els moviments de l’extrema dreta europea, Crític, que malgrat oferir escassos articles a la secció d’Internacional sempre ho fa amb temes propis i amb profunditat, i Jornada, amb una interessant secció Món, si bé la majoria d’articles s’escriuen des de Barcelona. Cal subratllar un projecte amb poc pes dins del panorama mediàtic català però que, precisament, va ser creat per omplir el buit que pretén assenyalar aquest text. Es tracta d’Hemisfèria.cat, una plataforma de notícies internacionals en català amb un enfoc transnacional, posant l’accent en la ruptura de la visió informativa hegemònica occidental.

“En un món globalitzat com l’actual, els fenòmens de rellevància periodística ja no es poden tractar com a fets delimitats per fronteres físiques. Per entendre la complexitat d’una societat cal comprendre tant el seu dia a dia com les relacions transnacionals que la lliguen a altres societats. Per això Hemisfèria vol teixir una cobertura periodística global però a la vegada de proximitat. I ho vol fer des d’una visió jove, alternativa, digital i en català”. Així es presenta el projecte, que va ser impulsat l’any 2015, en el primer paràgraf del seu llibre d’estil.

Malgrat l’existència d’aquests mitjans que sí dediquen esforços a explicar l’actualitat internacional, les mancances continuen essent massa evidents. En una societat global, aquesta tendència a l’aïllament és un mal símptoma per al periodisme en català. Si bé és cert que mantenir una corresponsalia a l’exterior és a dia d’avui un cost gairebé impossible per a molts mitjans, també ho és que per causes econòmiques i laborals molts periodistes catalans han trobat la seva nova llar fora de Catalunya. No aprofitar aquesta circumstància i seguir donant l’esquena a les realitats d’altres països i cultures, regalant les seccions d’Internacional al relat únic de les grans agències de notícies, és una clara mostra de manca de voluntat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.