Crític és un dels projectes periodístics més interessants que han aparegut darrerament al nostre país. Fa periodisme d’investigació. Com diria Ramon Barnils, que n’hi ha cap altre? Entre els reportatges més recents que es poden trobar al seu web n’hi ha sobre la sanitat pública, els efectes del 155, el setge a la seu de la CUP, els barracons escolars, les portes giratòries de la política, els tòpics del reggaeton o la llotja del Camp Nou. Amb 1.700 subscriptors i una mitjana d’entre 70.000 i 80.000 usuaris únics mensuals, la viabilitat de Crític està garantida.

Dilluns, els crítics van celebrar el quart aniversari amb un acte sobre “Drets i llibertats” al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona. Si aquest fos un país normal, a l’acte hi hauria intervingut Jordi Cuixart, que és un dels subscriptors que té Crític i soci de la cooperativa des que Roger Palà i Sergi Picazo li van anar a presentar la iniciativa. Com que som lluny de ser un país normal i de fet avui fa un any que va començar el gran embat policial i jurídic de l’Estat contra l’independentisme, qui seia a l’escenari era Marcel Mauri, periodista i historiador, a més de portaveu d’Òmnium Cultural.

Mauri va explicar que la situació d’excepcionalitat que viu actualment l’entitat és inèdita i que ni tan sols durant el franquisme se’n va detenir el president. És cert que entre els anys 1963 i 1967 es van suspendre les activitats, però es va obrir una delegació a París i es va poder continuar treballant. Ara, en canvi, a banda de l’empresonament de Jordi Cuixart, la Guàrdia Civil espanyola ha entrat dos cops a la seu nacional i fa un any van segrestar la revista i van tancar la pàgina web d’Òmnium sense que a data d’avui en sàpiguen el motiu, segons va denunciar Mauri.

Mauri va explicar que parlant amb un directiu d’un “diari de Madrid que abans es podia llegir”, aquest ja l’havia avisat que una cosa és anar contra el govern de torn, però que desafiar l’Estat té un preu i que els catalans el pagaríem. El portaveu d’Òmnium, però, té clara la recepta, molt en la línia de Cuixart: “Si no volen que fem periodisme, fem-ne més. Si ens retallen els drets, exercim-los i reivindiquem-los”. La part positiva, és clar, és la solidaritat. Òmnium ha arribat als 125.000 socis i a l’entitat estan especialment orgullosos d’uns 500 que han arribat els darrers mesos des de fora dels Països Catalans, de la resta de l’Estat. Mauri també va explicar, entre les rialles i aplaudiments del públic, que Cuixart ha aconseguit 6 socis per a l’entitat al seu mòdul de la presó de Lledoners. Que arribin a pagar mai la quota és secundari, òbviament.

També va intervenir en l’acte Patricia López, periodista de Público i defensora del dret d’autodeterminació, que no va dubtar a qualificar els presos catalans d’ostatges de l’Estat. Sense posar-hi la mà al foc, ella creu que en el tram final del judici hi haurà una desescalada i la Fiscalia rebaixarà les acusacions i segurament les reduirà a desordres públics, perquè el Govern espanyol tem les conseqüències que puguin tenir unes condemnes elevades. Carme Herranz, del Col·lectiu Ronda, era molt més escèptica i deia que cal tenir la vista posada en l’horitzó del Tribunal Europeu de Drets Humans.

L’acte va finalitzar amb la lectura d’una carta que Jordi Cuixart ha adreçat als integrants de Crític, en què descriu el periodisme que fan com un “periodisme que convida a la reflexió” i diu que “aprendre a pensar per un mateix és segurament el millor que pots desitjar a aquells que estimes”. Per molts anys més a Crític i el seu periodisme de qualitat, en defensa dels drets i les llibertats dels ciutadans!

Un Comentari

  1. Josep-Anton

    Llàstima de projecte. Haurien de completar el seu nom i dir-se el “Crític equidistant-que-mal-todo”