«La revolució és fer valer el que tens a casa». Vaig fent endreça de revistes i m’aturo en el titular de l’entrevista que Xavier Puig Sedano va fer al músic basc Kepa Junkera per al setmanari El Temps. Li fa pel projecte ‘Fok’, amb el qual s’amara de la música d’arrel catalana.

Em venen ganes de tornar a escoltar el disc. «Bon cop de falç, defensors de la terra […]», farcida de col·laboradors de primera fila, Junkera sap portar de manera reeixida “Els Segadors” al seu terreny. Vaig donant tombs al titular: «La revolució és fer valer el que tens a casa» i per ‘casa’ penso en Lleida.

Venim tot just de la Diada de l’Onze de Setembre. A Lleida s’hi van fer tot d’actes, que sí, que es reparteixen entre els dos espais simbòlics de la resistència, i de mort, durant la Guerra de Successió: l’antic convent del Roser i el turó de la Seu Vella i la Suda. «Ara és hora, segadors. Ara és hora d’estar alerta», però cap atenció als setges contra la ciutat de 1644, 1646 i 1647 per la Guerra dels Segadors. Potser tampoc toca, potser és més un moment ‘antiborbònic’. Entesos. Llavors, a Lleida, quants s’obliden del 12 d’octubre o l’11 de novembre? Perquè si hi va haver 11 de setembre de 1714 a Barcelona és perquè, abans, hi va haver un assalt a la ciutat de Lleida el 12 d’octubre i, malgrat tot, una resistència fins a l’11 de novembre de 1707.

Des de petit que he vist que les banderes, i les estelades, només eren per a l’Onze de Setembre. Onze. Onze, com el nombre de setges que Lleida ha rebut des de l’any 800. I el darrer no va ser el de 1707, n’hi va haver més el 1808 i el 1938. Passejant acompanyat pel Centre Històric encara hi ha qui es lamenta de no tenir un casc antic més ‘turismefílic’. Com ho ha de ser, entre ser porta d’entrada de guerres, les vicissituds històriques, la pedra sorrenca, la tova… i la falta de compromís amb les construccions amb història de successius ajuntaments?

I encara no em trec allò de «la revolució és fer valer el que tens a casa». I escoltant música d’arrel m’acaba sonant «A la ciutat de Lleida n’hi ha una presó, de presos mai n’hi manquen, petita, bonica […]». Cantada sovint, tenint més en ment el centre del carrer Victoria Kent que les reixes commemoratives de la plaça de Cervantes, on van bescanviar penitenciari per delegació de l’agència tributària espanyola. Per petita, ‘la morra’, el calabós del soterrani del Palau de la Paeria on els condemnats de fa quatre o cinc segles ja es veien morts i van fer de picapedrers representant crucifixions. Els grafits del moment.

Rebo un missatge de correu electrònic que em diu que al CCCB demà, a les 7 de la tarda, hi haurà un debat sobre periodisme internacional a l’Àfrica, amb Xavier Aldekoa i Alfonso Armada, moderats per Lídia Heredia. El CCCB, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a l’antiga Casa de la Caritat. Immediatament em ve al cap l’antiga Casa de la Maternitat de Lleida, que enguany commemora dos efemèrides rodones sense que bona part de lleidatans en sàpigui gaire res: 30 anys del seu tancament i 20 de la reobertura, després d’una reforma integral, com a seu de la Biblioteca Pública. Just la setmana que ve, el dijous 4 d’octubre, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya en farà memòria.

Tot plegat només són exemples. I Lleida, rai!, pitjor ho tenen les poblacions que no són capital de res. La condemna a l’oblit quan els llibres de text i els mitjans es fan des de la capital, des de les capitals. Sort d’historiadors locals, de mestres, de les iniciatives de divulgació associatives i municipals… i d’aquelles peces periodístiques que ofereixen referències autocentrades. «La revolució és fer valer el que tens a casa», el periodisme és fer valer el que tens a casa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019