És un gènere en auge. No és nou, per descomptat, però la tecnologia cada cop més avançada al servei del món audiovisual (drons que capten imatges aèries inversemblants, càmeres GoPro enganxades als protagonistes, micròfons que capten converses en les condicions més extremes) ha elevat les seves potencialitats al màxim. Ara ja ocupen el prime time nocturn.

Estic parlant dels programes televisius basats en la descoberta del territori, en el senzill fet de viatjar amunt i avall de la nostra geografia per presentar-nos històries, llocs, paisatges, experiències, personatges vinculats a indrets concrets… Són espais conduïts per una o més persones, conegudes pel gran públic, que solen impregnar de la seva personalitat tota la sèrie i que acaben sent una de les raons principals del seu èxit. En vaig parlar aquí mateix, amb motiu del programa “Cosins germans”, que presentaven Empar Moliner i Ferran Torrent, aleshores relegat al 33.

Hi ha dos programes d’aquest estil que coincideixen actualment a les graelles d’À Punt TV i de TV3, amb esperits i punts de partida ben diferents, però que em tenen igualment enganxat. El de la televisió valenciana es diu “Bambant per casa” i reuneix dos monstres de la música popular com són Miquel Gil i Pep Gimeno ‘Botifarra’ de mestres de cerimònia. Les converses entre ells dos, anant en cotxe amunt i avall del País Valencià, no tenen cap segon sobrer, perquè hi aboquen tota la sornegueria i saber acumulat en anys i anys d’actuar per tot arreu.

El programa té una factura impecable d’imatge i so, però el toc diferencial respecte a d’altres programes de rutes -sens dubte, el que més m’atrau a mi- és que Gil i ‘Botifarra’ sempre acaben tocant en viu amb d’altres músics que troben allà on van. Per exemple, per tancar el programa dedicat a Alcoi i el Comtat, que es va emetre a mitjans de setembre, van fer una interpretació coral, amb diversos artistes alcoians, de la cançó “M’aclame a tu” (l’himne de Vicent Andrés Estellés musicat magistralment per Ovidi Montllor), que em va fer posar la pell de gallina.

A TV3 fa anys que aposten per aquest tipus de programa. “Catalunya Experience”, basat en portar aquí persones d’altres països per fer-los conèixer a fons indrets especials del nostre, ja va ser un èxit el 2016. Sobretot, gràcies a la simpatia i espontaneïtat de la conductora, l’actriu Ivana Miño, una barreja de professionalitat, domini lingüístic i humanitat alhora que és difícil de trobar en el món periodístic. I també perquè va ser un dels primers espais que va fer un ús intensiu de les imatges aèries des de drons, que ensenyen els paisatges com no estem acostumats a veure.

Doncs bé, amb l’esportista Núria Picas i el seu espai “Aire lliure”, TV3 l’ha tornat a encertar de ple. La combinació d’imatges d’indrets espectaculars, les activitats de certa dificultat que ella s’atreveix a fer amb determinació, la selecció musical acuradíssima i la presència de “famosos” que l’acompanyen en determinats moments fa que sigui un programa ideal per al prime time de diumenge a la nit. Però, de la mateixa manera que en els dos exemples anteriors, sense la personalitat afable i planera de la conductora, capaç de conversar fluïdament amb qui sigui i de transmetre el seu entusiasme per la natura i els esports, hi faltaria l’ingredient principal per enganxar l’espectador. Núria Picas es revela com allò que en l’argot en diem “un animal televisiu”: sap estar, sap escoltar, sap emocionar… encara que sigui de forma espontània.

N’hi haurà que els criticaran per ser programes “antropològics”, per “mirar-se el melic”, per portar sempre els mateixos convidats “de la casa”… Ni cas, el que és normal a totes les televisions del món (baixar a l’àmbit de la proximitat, viure’l des de dins i no com a una cosa “curiosa” a divulgar des de la superioritat moral de les grans ciutats) també ho ha de ser a les nostres televisions. Trepitjar el territori amb la sensibilitat i qualitat que ho fan aquests programes no és fàcil. Felicito les productores que hi ha al darrere i els responsables de les televisions per apostar-hi.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.