Matinada de l’1 d’octubre, 6 h: posem que una vintena de persones salvaguarden cadascun dels 2.229 col·legis electorals. A fora, desenes o centenars de persones, per cadascun d’ells, fan de cordó per impedir el manament judicial del Tribunal Superior de Justícia de desallotjar els centres. A les nou del matí, s’obren els centres. L’acció policial, la civilitzada i la incivilitzada, en tanca 112. Tot i així, 2.286.217 persones voten.

Sabem que el Govern, a l’últim, va lliurar l’organització del referèndum a la ciutadania. No van ser els funcionaris qui van obrir els col·legis i muntar les meses. Tampoc van treballar els funcionaris del centre de recollida de dades de les jornades electorals. En primer lloc, prop de 45.000 persones haurien desobeït el manament del Tribunal Superior de Justícia. Després, centenars de milers s’haurien arremolinat a les portes dels centres per garantir que moltes més votessin.

Sembla fàcil entendre que va ser un acte de desobediència civil massiu si ens cenyim a l’1 d’octubre. Podríem discutir si aquest moviment perseguia el reconeixement del dret d’autodeterminació o una insurrecció, un alçament contra el govern establert, per fer efectiva la secessió, extrem que, com es va veure, era impossible de realitzar sense un control efectiu del territori. En tot cas, seria un judici d’intencions. L’economista Anton Costas, en l’article “La desobediència civil“, publicat a La Vanguardia el 5 de setembre, es decanta pel ‘cop revolucionari’ després de descartar la desobediència civil, en base al fet que el Parlament aprova el 6 de setembre la Llei del referèndum.

Costas adopta un punt de vista erudit a l’hora d’analitzar els Fets d’Octubre. Cita la teoria de la desobediència civil del filòsof nord-americà John Rawls. Nega el pa i la sal a les desenes de milers de persones que, espontàniament, van acudir en suport de la idea del referèndum jugant-se-la. El sobiranisme no pot estar inspirat en Gandhi i Luther King en el fet que, davant l’autisme de l’Estat, organitzi actes de desobediència i resistència? Rawls sosté que una de les funcions de la desobediència civil és la millora del sistema democràtic allí on l’Estat té dèficits. Dèficit que, en la democràcia espanyola, no es posa en evidència davant les democràcies del Canada i el Regne Unit?

Penso que Costas pertany a un sector benpensant i civilitzat de l’establishment que aspira al diàleg entre les parts. Però està atrapat en l’Espanya de l'”a por ellos” si no reconeix la part aclaparadora de la societat catalana, representada en l’arc parlamentari en un 80%, com s’ha dit, que reclama un dret que posa les bases per al diàleg; mentre que l’altra part en nom de l’Estat no n’accepta cap. Al meu entendre, l’1 d’octubre s’esdevé que una minoria social apel·la al sentit de justícia de la majoria (l’Estat) i deixa constància que s’estan violant les condicions de lliure cooperació, tal com fa la desobediència civil, segons Rawls.

Un Comentari

  1. Robert

    Que gran… Albert García Catalán!!!
    Apunt 1) Def con Dos va escriure l’any 1995, sense saber-ho, la banda sonora de les “hòsties” de l’1-O… “el dia de la bèstia”.
    Apunt 2) Aprofitant l’escenografia portuària dels “piolins”, nosaltres erem el “correcamins”, i els que repartien eren el “coiot”, fent servir tots els artilugis marca A.C.M.E.
    Bip bip!