Ara justament fa un any era a Melilla, parlant amb menors migrants no acompanyats (coneguts com a mena) procedents del Marroc i que malviuen als carrers. N’hi ha un centenar que sobreviuen com poden i que esperen complir el seu somni: fer riski. Així és com ells anomenen el fet d’entrar d’amagat en un vaixell per arribar a Andalusia amb la finalitat de desplaçar-se a un altre lloc de la Península Ibèrica o d’Europa.

I encara que sembli que és una història que queda lluny, vivim en un món globalitzat i el que passa al continent africà té repercussions directes a casa nostra. Aquests darrers dies hem vist en diversos mitjans de comunicació com els centres catalans per acollir els mena estan totalment desbordats. Això ha comportat que s’hagin hagut d’habilitar comissaries dels Mossos d’Esquadra i hotels per poder atendre’ls.

A més, la Generalitat ha anunciat que crearà cinc centres d’emergències per donar resposta als menors que arriben a Catalunya. En concret, dos a la demarcació de Barcelona i un a cadascuna de la resta de demarcacions: Lleida, Tarragona i Girona. Tindran capacitat per un centenar de joves i serviran per fer-los una primera atenció com una revisió mèdica i una anàlisi de la seva situació.

Segons publicava recentment TV3, en els primers vuit mesos del 2018 han arribat 2.000 joves, mentre que en tot l’any passat en van venir 1.500. Només a l’agost van arribar a sòl català 450 menors i en la primera quinzena de setembre, 180.

Però malgrat això, sorprèn la poca anàlisi i la pràcticament inexistent explicació que s’ha fet de la situació. Informativament trobem un silenci mediàtic quan es parla de Melilla o de Ceuta. Els joves que estan arribant a Catalunya provenen del Marroc i, per això, molts d’ells han passat per alguna d’aquestes dues ciutats per venir fins a casa nostra.

No és el cas de la periodista Cristina Mas del diari Ara que, junt amb el fotògraf Francesc Melción, s’ha desplaçat fins a Melilla per veure en directe quina és la situació que viuen els joves en aquesta ciutat. El passat 24 de setembre publicava un article on relatava com els menors malviuen en unes pèssimes condicions als carrers de Melilla. Allà són víctimes de la violència policial quan intenten accedir al port per entrar en un vaixell, però també d’abusos sexuals per part d’adults de la ciutat autònoma.

No és la primera vegada que Mas i Melcion viatgen a Melilla. També ho van fer el febrer del 2014. En aquella ocasió, principalment, el punt de mira van ser les 1.500 persones que viuen amagades en el bosc del mont Gurugú del Marroc i esperen saltar la tanca que divideix el país africà amb la ciutat autònoma. Ara bé, també van parlar amb els joves marroquins que estan als carrers de Melilla.

Moltes vegades, els mitjans de comunicació se centren en allò que passa en el nostre territori, però això no es pot entendre sense saber el que està succeint a milers de quilòmetres. Trobem certs silencis mediàtics, històries a les quals no els donem veu, amb què no ens fixem o que no analitzem. Ara bé, si els haguéssim prestat atenció, ara podríem haver-nos avançat a la situació i donar una resposta més ràpida als nois que arriben a Catalunya. Melilla fa molts anys que és un caldo de cultiu per entendre quina és la situació d’aquests joves al Marroc i per què volen venir a Catalunya… però nosaltres no n’hem fet cas.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.