Manifestants independentistes van “atacar” els Mossos d’Esquadra dissabte a Barcelona, segons diversos rotatius d’àmbit espanyol que, si bé ara mostren imatges de càrregues policials, fa un any van silenciar o minimitzar la violència de l’1 d’octubre i van carregar contra la policia catalana.

La setmana passada eldiario.es i l’Agència Catalana de Notícies (ACN) van publicar imatges inèdites de les càmeres que duien els antidisturbis de la Policia Nacional espanyola durant les càrregues per impedir el referèndum d’ara fa un any. Si bé aquest va ser un tema de portada per al digital i diversos mitjans se’n van fer ressò, els quatre principals diaris impresos a Madrid –El País, El Mundo, ABC i La Razón– no n’hi van fer gaire cas. La tendència a obviar la violència policial, com és sabut, no era nova: l’endemà de l’1 d’octubre de 2017 les seves portades van minimitzar unes càrregues que van deixar 1.066 ferits, segons el Departament de Salut de la Generalitat, i que van retransmetre en directe mitjans de comunicació de tot el món.

En canvi, sí que van mostrar imatges de càrregues i violència per explicar els fets de dissabte passat al centre de Barcelona, on es van viure escenes de tensió per la coincidència de la manifestació de l’associació de policies espanyols Jusapol, en què es va lloar l’actuació de l’1-O, i la concentració de manifestants independentistes i antifeixistes com a mostra de rebuig. La jornada va acabar amb sis detinguts i diversos ferits -entre els quals, almenys un informador, el fotoperiodista de La Directa Víctor Serri– després que els Mossos d’Esquadra carreguessin contra manifestants independentistes. Precisament la manera de relatar l’actuació dels Mossos d’Esquadra de la premsa de Madrid va ser especialment afectuosa si ho comparem amb ara fa un any.

Manifestants que ataquen policies

“Ressentits, vint manifestants agrediren salvatgement, a cops de esquena i de cap, les porres de quatre-cents pobres policies que passaven per allà i que no van tenir manera de poder-se defensar”. No és cap crònica del que va passar dissabte a Barcelona, sinó un fragment de la cançó “Premsa lliure” de Brams (de l’àlbum “Sempremés”, Discmedi, 2005), però en alguns casos hi trobem importants similituds.

Així, a la portada de diumenge, l’ABC afirmava literalment: “Els CDR ataquen ara els Mossos a Barcelona per impedir una manifestació pro Guàrdia Civil i Policia”. L’ús de l’adverbi “ara” suggereix que els Mossos són una nova víctima d’una llarga llista d’agressions provocades pels CDR. La policia catalana hi apareix com una damnificada de l’independentisme, incapaç de controlar els joves més radicals, que els agents haurien “intentat contenir”, segons el rotatiu.

La Razón, en canvi, evitava victimitzar els Mossos i presentava com a damnificats els participants a la concentració policial. Segons el rotatiu, els independentistes “colpejaven policies que es manifestaven”, en referència als convocats pel sindicat Jusapol. Per a El País, Mossos i “secessionistes radicals” es van “enfrontar” quan els agents intentaven impedir als independentistes que s’acostessin a la marxa d’un “sindicat policial”.

De “traïdors” a víctimes: parlar bé dels Mossos només quan carreguen?

Si bé la majoria de capçaleres amb seu a Madrid han dut a terme una campanya de desprestigi dels Mossos d’Esquadra des dels atemptats del 17 d’agost de l’any passat a Barcelona i especialment des de l’1 d’octubre, la tendència a les portades d’ahir era presentar-los com a víctimes dels independentistes radicals.

“Els Mossos traeixen l’Estat”, titulava El Mundo l’endemà de l’1-O. En canvi, aquest diumenge el rotatiu dirigit per Francisco Rosell publicava una foto de portada amb el text “Pintura contra els Mossos”, explicant que van ser “atacats” amb “dolls de pintura”. Fa un any l’ABC també qualificava de “traïció” l’actuació dels Mossos d’Esquadra, i reblava: “Els agents autonòmics que comanda el major Trapero es van aliar ahir amb els golpistes i van sabotejar la feina de policies i guàrdies civils”.

Més violència dissabte que ara fa un any, segons les imatges

Hi havia molta més acció i violència en la fotografia de portada de l’ABC d’ahir diumenge que no pas en la de l’endemà de l’1 d’octubre del 2017. Un Mosso d’esquadra, d’esquena, amb la porra aixecada i a punt de pegar una colla de manifestants en actitud agressiva, donava idea de càrregues policials generalitzades, cosa que els titulars reforçaven.

Les càrregues desapareixien a la portada de fa un any, si bé els Mossos també n’eren protagonistes. Dos agents de la policia catalana discutien, de cara, amb un antidisturbis que veiem d’esquena, mentre al fons, diversos manifestants graven els fets amb els seus telèfons mòbils.

A El Mundo si que vèiem fa un any, en una de les dues fotos de portada, com agents de la policia nacional “s’enfronten a ciutadans en un centre de votació”. Va ser l’únic diari que va esmentar que hi havia hagut ferits, si bé ho fa a baix de tot, en petit: “La intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil als col·legis provoca centenars de ferits”. Aquest diumenge, el rotatiu mostrava com a única foto de portada una imatge dels Mossos d’Esquadra tacats de pintura.

La foto d’El País de diumenge podria ser la d’escenes generalitzades de violència als carrers, a jutjar per l’enquadrament i el to vermellós de fons -provocat per la pols de colors que els manifestants van llançar a la policia, seguint la convocatòria d’Arran. Al fons es veuen agents amb la porra aixecada. En canvi, ara fa un any el diari de Prisa mostrava policies en una actitud quasi defensiva, que intentaven entrar a un col·legi mentre els manifestants, amb les mans aixecades, no s’apartaven per impedir-los-ho. “Policia i Guàrdia Civil entren als col·legis davant la passivitat dels Mossos”: tampoc parlaven de ferits.

A La Razón el contrast és encara més destacat, si bé fa un any mostraven també mossos i policies nacionals discutint, sota el titular “La traïció dels mossos obliga a actuar Policia i Guàrdia Civil” i ni una menció als ferits, la portada de diumenge mostrava càrregues generalitzades dels Mossos.

Animalitzar l’independentisme, una pràctica recurrent

“L’independentisme perd el control sobre la seva gossada”, titulava a tota portada l’ABC. L’original en castellà –“jauría”– es refereix, segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, a un conjunt de gossos manats pel mateix gosser que aixequen la presa en una cacera, o bé al conjunt d’aquells que persegueixen amb acarnissament una persona o un grup.

Però no era un, sinó dos, els diaris amb seu a Madrid que diumenge comparaven els manifestants independentistes amb gossos. Per la seva banda, La Razón explicava que “cadells sobiranistes” havien colpejat els policies i havien dit “traïdor” a Torra.

Fer servir paraules del món animal per identificar determinades tendències polítiques és una pràctica més per a deshumanitzar-les. Malauradament, això sí que no és cap novetat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018