Corria el mes de juny de l’any 1993. Han passat quatre presidents del Govern espanyol i set legislatures completes. Fa més de 25 anys que la 1 de TVE emet un espai com ‘Corazón’ (primer ‘Corazón, corazón’), una barreja de la vida i obra (és un dir) dels famosos, la moda i la bellesa. Què té de servei públic el ‘Corazón’ perquè la tele pública espanyola li dedique 30 minuts cada dia, en un espai privilegiat just abans de la segona edició dels seus informatius?

‘Corazón’ reprodueix de manera acrítica comportaments de l’amor romàntic, pressuposa que hi ha famílies més normals que no d’altres que celebren bateigs, primeres comunions i casaments; incideix en els rols de gènere de manera escandalosa i perjudicial cada dia i ens diu a les dones com i què hem de vestir, parlant-nos de consells de moda, maquillatge, perruqueria i de com tenir un cos suposadament 10, d’aquells que s’adapten a la norma, especialment a les poques setmanes d’haver parit.

En la seva comentada compareixença de finals de setembre al Congrés espanyol, Rosa María Mateo, administradora provisional única de RTVE, va asseverar que la seva intenció era que l’ens fos “un espill on les dones puguin mirar-s’hi”. Faria bé Mateo d’intervenir, doncs, en la programació de la cadena per cancel·lar un programa com ‘Corazón’, que no atén a cap criteri d’interès general per ser emès en un mitjà públic de comunicació, i que reflecteix una imatge de les dones molt esbiaixada, reduïda, estreta i, per tant, irreal.

Fran Llorente, que fou director d’informatius de TVE amb Zapatero i a qui tantes voltes s’ha lloat com el màxim exponent d’una televisió pública de qualitat, té ara una ocasió d’or per demostrar que defensa realment els valors d’una televisió democràtica i de totes. Recentment anomenat director de Projectes i Estratègia d’RTVE, pot treure’s l’espineta i tancar un programa que, entre 2004 i 2012, no va contribuir a cancel·lar.

El programa va veure la llum amb Felipe González, continuà amb José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Des que ha arribat a la presidència Pedro Sánchez, el ‘Corazón’ de La 1 no ha deixat de col·locar, perpetuar i engrandir personatges l’aparició dels quals resulta molt difícil d’encaixar en un mitjà pagat amb pressupostos públics. Són protagonistes habituals d’aquest espai gent com la néta del dictador Franco; artistes diversos defraudadors d’Hisenda; tota la parentela borbònica i aristocràtica possible d’Espanya i d’arreu d’Europa; familiars del sinistre metge franquista Vallejo-Nágera o una retafila inacabable de “fills de”/”núvies de”/”amants de”/”esposes de” l’interès dels quals es mesura segons la relació filial o sentimental que mantenen amb algú altre més conegut.

L’autodenominat govern feminista de Pedro Sánchez té l’oportunitat de ser el primer en acabar amb aquesta emissió que, més enllà del xafardeig, escampa una inexplicable pudor de masclisme cada dia a l’hora de dinar, normalitzant i validant rols i costums sexistes a moltes llars. Si volen demostrar que el canvi és de veres, aquest programa patriarcal i masclista no pot continuar ni un minut més.