“Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”

Confuci

No cal dir com han irromput les xarxes socials en els hàbits i costums. No cal recordar com han impactat en el periodisme, no solament el digital i formats on line, sinó fins i tot en els mitjans clàssics, tant de paper com audiovisuals. L’afany de sumar clics o d’aconseguir repiulades i likes, la busca d’audiència en definitiva, pot fer estralls. I el periodisme comença a acusar una perillosa tendència a posar el focus en el dit, i deixar la lluna a les fosques.

Sí, les TIC ens han canviat la vida, la forma de consumir informació i també la forma de fer periodisme… Però no haurien d’alterar la manera d’entendre aquesta professió.

Quan en una informació destaquem l’exhibició sobtada d’una bandera espanyola al faristol del Parlament o quan ressaltem que un diputat titlla de “palmera” una col·lega seva… estem deixant a l’ombra, respectivament, el debat de política general a Catalunya i la compareixença de Francisco Álvarez Cascos a la comissió del Congrés que investiga el finançament del PP. Estem furtant informació a la ciutadania. A qui servim?

Quan prioritzem els histrionismes personals per damunt dels fets noticiosos, no solament elevem l’anècdota a la categoria de notícia i frivolitzem la nostra feina, sinó que caiem en el parany de permetre que altres (normalment el “protagonista” dels fets, sempre algú aliè al nostre mitjà) decideixin per nosaltres el tall de veu o el destacat. Permetem que ens marquin l’agenda. Per a qui treballem?

Quan fem “salsa rosa” de la política, o banalitzem la informació, abdiquem de la responsabilitat professional. Incomplim el nostre deure d’informar i deixem la ciutadania sense el dret a ser informats.

Ho sé. És difícil resistir-se a emetre o publicar les performances preparades amb tant d’interès pels seus artífexs, segurs de captar l’atenció de les xarxes i portades i d’ocupar un lloc destacat als informatius de ràdio i televisió. Però, si us plau, si opteu per mostrar el dit, que no sigui a costa d’ocultar la lluna.

Malgrat tots els trasbalsos que la digitalització i les xarxes han causat al periodisme, aquesta feina s’ha de mantenir fidel als valors tradicionals. A canvi d’un munt de RT, o de més audiència, no podem defugir el deure d’explicar què passa, contextualitzar i ajudar a interpretar el món. Aquest és el valor afegit del periodista.

Som intermediaris. La informació no ens pertany, ni als periodistes ni als mitjans de comunicació. És de la ciutadania. És un bé públic i la nostra obligació és gestionar-lo dignament i honesta. No la deixem a l’ombra, enlluernats pels jocs de mans. Seguim la mirada del savi quan assenyala la lluna.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.