Aquesta setmana hem vist com el candidat d’extrema dreta Jair Bolsonaro arribava a la presidència del Brasil. L’exmilitar va nodrir bona part de la seva campanya de la creació i difusió de notícies falses sobre el seu rival electoral, Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors.

Però això no és un fenomen llunyà i aïllat del Brasil. A casa nostra també hi ha hagut informacions falses. El procés català ha estat una de les principals víctimes del camp de batalla de les fake news, especialment des de l’1 octubre del 2017 i fins a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de l’any passat.

Un investigador visitant de l’Escola d’Afers Públics i Internacionals de la Universitat de Columbia, Javier Lesaca, va posar en evidència en un estudi que va publicar el diari El País que, del 29 de setembre al 5 d’octubre de l’any passat, es van generar més de cinc milions de publicacions a les xarxes socials sobre la crisi catalana, de les quals només un 3% provenien “de perfils reals fora de les ciberxarxes russes i veneçolanes”. Però qui són, els principals productors d’aquestes fake news?

Simona Levi, fundadora de la plataforma Xnet, va apuntar recentment que els principals beneficiaris de les fake news són els mateixos partits polítics. “No s’ha de rastrejar les persones, sinó aquells que en fan negoci; si segueixes el negoci, veuràs què fan els partits”, va explicar Levi en el marc de la conferència “Les limitacions a la llibertat d’expressió en ple segle XXI”, que va tenir lloc el 20 d’octubre en el marc de les jornades Ciutat Oberta. En aquest sentit, va raonar que els partits polítics són els principals compradors d’aquestes notícies falses, segons destaca el web de La Teixidora, un projecte participatiu que recull coneixement generat en xerrades i esdeveniments.

També en el marc d’aquest certamen, Marta Peirano, directora adjunta d’eldiario.es i escriptora especialista en tecnologia, va explicar en la xerrada “Xarxes socials, algoritmes, democràcia i postveritat” que el boom de les fake news va ser les eleccions dels Estats Units de 2016, que van enfrontar Hillary Clinton i Donald Trump. Llavors, un grup de joves de Macedònia que feien notícies falses es van adonar dels beneficis econòmics que comportava fer-ne sobre política. “Un grup de gent que gairebé no tenia ni idea d’anglès escrivia sobre el candidat que els donava més diners”, va puntualitzar Peirano.

Un dels principals problemes, però, és la dificultat que tenen els ciutadans per detectar les notícies falses. Segons un estudi de l’empresa d’investigació social i estudis de mercat Simple Lògica, amb la col·laboració de la Universitat Complutense de Madrid, només un 14% dels ciutadans espanyols és capaç de detectar les fake news, malgrat que un 59,5% es pensa que sí que pot fer-ho.

Davant d’aquesta situació, cada cop es fa més indispensable que hi hagi eines per detectar-les. Per això, han nascut plataformes digitals com Pesachek en l’àmbit internacional o Maldito Bulo en el cas de l’Estat espanyol per detectar aquelles informacions que es difonen als mitjans de comunicació o a les xarxes socials.

Una notícia falsa no és un rumor, sinó que és una informació totalment falsa. Per això, els mitjans de comunicació han d’anar amb molta precaució quan agafen una informació d’internet. De fet, la primera base per desmentir una notícia falsa és contrastar la informació amb la font directe. En un món totalment globalitzat on la informació corre a la velocitat de la llum, seria adient que els mitjans de comunicació tinguessin els seus propis departaments per detectar les notícies falses.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.