Com cada any l’octubre s’acaba havent acollit una de les cites més importants de l’economia cooperativa: la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC). En la setena edició, que es va celebrar el 27 i el 28 d’octubre a Fabra i Coats, a Sant Andreu, es va posar especial èmfasi en les sobiranies (alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…). Defensar aquestes sobiranies ens planteja el repte d’organitzar-nos per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot allò que ens afecta, però com s’ha de comunicar l’economia social?

Precisament aquest va ser un dels debats que es van abordar en aquesta edició de la FESC, però que també alguns dels ateneus cooperatius, com el de la Catalunya Central, han posat sobre la taula els darrers mesos: com comuniquem des de l’economia social i per a l’economia social? És evident que hi ha diferències entre la comunicació «convencional» i la comunicació pròpia de l’economia social, malgrat el perill que suposa que les empreses de comunicació que s’emmarquen dins l’economia capitalista s’apropiïn del discurs i l’imaginari de l’economia social i solidària, encara que això signifiqui no fer una comunicació honesta.

Malgrat hi ha moltes preguntes a l’aire i diversos punts de vista, algunes de les conclusions que semblen inqüestionables són que les característiques principals de la comunicació de l’economia social són l’honestedat, la confiança, la cultura organitzativa, el treball artesanal i en xarxa, el compromís o la cooperació, entre d’altres. Una comunicació que es vol diferenciar de l’anomenat màrqueting, o el marc en el qual ens hem format en comunicació corporativa, un marc capitalista, sempre en competència i que xoca amb la lògica de l’economia cooperativa.

Altres valors importants que van estretament lligats a l’economia solidària són comunicar des d’una perspectiva inclusiva i de gènere, o directament feminista, tant a nivell d’imatges i de llenguatge com a nivell més tècnic. En una cultura audiovisual les imatges que fem servir no són un simple complement, sinó que aporten tanta informació com el text o la locució. Garantir una comunicació no sexista és també fer servir imatges que reflecteixin diversitat de cossos i de persones, ja que la fotografia té molta força a l’hora de transformar imaginaris i també a l’hora de perpetuar els rols tradicionals. Necessitem imatges que trenquin l’estereotip de la dona víctima o objecte i l’home dur i d’èxit.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.