L’octubre de 2018 tanca amb 15 nous casos al Mapa de la Censura de Mèdia.cat que posen en perill la llibertat d’expressió als Països Catalans. Una xifra que es manté aproximadament en la mitjana mensual d’aquest any i del 2017, però que és especialment preocupant per la gravetat del casos, ja que es computen set situacions en què s’ataca físicament periodistes. Tres casos més registrats en mesos anteriors han fet passos endavant aquest mes d’octubre i també es poden trobar actualitzats al Mapa.

Les manifestacions vinculades a les commemoracions de l’1 d’octubre, un any després del referèndum a Catalunya; del 9 d’octubre, coincidint amb la Diada del País Valencià; i del 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, van generar diverses situacions amb periodistes increpats, escridassats o fins i tot colpejats per manifestants o forces de seguretat. N’han estat víctimes tant periodistes de mitjans de comunicació amb seu als Països Catalans, com a Espanya i a França.

Entre les agressions físiques en el marc d’aquestes jornades, destaquen la d’un fotògraf de La Directa* i la d’una periodista de La Mañana, que van ser colpejats pels Mossos d’Esquadra a Barcelona i Lleida respectivament; així com també és especialment rellevant el cas dels periodistes que el 9 d’octubre a València van ser atacats amb gas lacrimògen per manifestants d’ultradreta. En aquest context cal afegir-hi també les amenaces via xarxes socials que va rebre una periodista de France 24.

A banda, destaca una agressió masclista que va tenir lloc a Andorra, quan una periodista de la televisió pública va rebre el petó d’un desconegut segons abans d’entrar en directe [un episodi que segons la legislació andorrana seria assetjament sexual].

La categoria negra del Mapa de la Censura, que fa referència a agressions, amenaces o intimidacions a periodistes o mitjans de comunicació, també inclou un cas d’amenaces per qüestions lingüístiques. Un periodista va ser assetjat a les xarxes socials per mantenir el valencià en una entrevista amb una representant de Jusapol que parlava castellà, ja que fora d’antena s’havien entès en valencià.

També durant el mes d’octubre, tres casos d’agressions i amenaces a fotoperiodistes que van tenir lloc fa mesos o anys han fet passos endavant. Dos d’ells afecten Jordi Borràs: el primer, la suspensió de l’entrada a presó del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro -que el 12 d’octubre de 2015 va promoure que els assistents a un acte polític d’ultradreta agredissin el fotoperiodista- perquè com que no està resolt el seu judici anterior vinculat al cas Blanquerna, no se’l pot considerar reincident. El segon, la declaració davant del jutge de Borràs i de l’agent de la policia espanyola que el va agredir el passat juny a Barcelona, tots dos com a imputats per les denúncies creuades, en què els testimonis van corroborar la versió del fotoperiodista. El tercer cas actualitzat afecta Àngel Garcia: l’Audiència de Barcelona ha decidit no admetre a tràmit la querella que va interposar el fotoperiodista contra els Mossos d’Esquadra per intent d’atropellament, perquè consideren que el gir sobtat de 180º graus que van fer les furgonetes policials durant les manifestacions en contra l’empresonament de Carles Puigdemont, que quasi l’atropellen, estaven justificats pel context d’aldarulls en què es van produir i no va tenir lloc fora de la calçada.

Més enllà d’amenaces i agressions a periodistes i mitjans, hi ha hagut 5 casos més de possibles vulneracions de la llibertat d’expressió.

Un cas de pressió a mitjans de comunicació l’ha protagonitzat el president de Ciudadanos, Albert Rivera, que va demanar rectificacions al diari dBalears per les informacions publicades sobre la seva negativa de passar el control de drogues de l’aeroport del Prat.

També ha tingut lloc un cas de persecució a les xarxes socials, ja que Twitter va esborrar piulades amb vídeos on es veuen agressions de l’extrema dreta a un periodista valencià.

A més, hi ha hagut dos casos de censura a expressions artístiques o acadèmiques. Per una banda, la pressió de col·lectius vinculats a l’extrema dreta ha fet retirar un anunci de la cervesera Estrella Galicia gravat a Benidorm, en considerar que l’expressió “l’única Herriko Taberna fora d’Euskadi” donava suport al terrorisme basc. D’altra banda, un estudi de la Fundació Bofill va revelar que el 30% dels mestres de Catalunya s’autocensuren per no parlar de política a l’aula.

Finalment, l’octubre deixa també un cas de legislació que podria restringir la tasca periodística, en relació a les propostes de modificació de la Llei de Protecció de dades. Segons col·lectius en defensa de la llibertat d’expressió, la reforma proposada pel PP i el PSOE suposaria que periodistes i mitjans de comunicació tindrien l’obligació de rectificar quan algú ho demanés, sense poder entrar en consideracions sobre la justificació de fer-ho o no des d’un punt de vista informatiu, cosa que atorgaria impunitat a tothom quan els mitjans revelen informacions que no els interessen.

Finalment, cal mencionar l’actualització d’un cas del novembre de 2017, ja que l’Audiència de Barcelona ha desestimat finalment que El País hagi de rectificar un reportatge que va publicar amb informacions falses i imprecises sobre TV3. Tot i que inicialment un jutge n’havia demanat la rectificació, després de les al·legacions d’El País l’Audiència considera que es tracta d’un article d’opinió.

* Aquesta agressió va tenir lloc el 29 de setembre, però en el marc de les commemoracions de l’1 d’octubre, motiu pel qual es referencia en aquest paràgraf malgrat no s’inclou en el còmput del mes d’octubre.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.