Parlar del cas Nóos com un silenci mediàtic, el 2018, sembla un acudit dolent. És evident que ara no ho és: la corrupció del cunyat de Felip de Borbó ha omplert centenars de portades de diaris i de minuts de ràdio i televisió, ha aplegat milions de clics a internet i ha tingut ressò internacional. Centenars de periodistes de tot arreu es van desplaçar a Palma l’11 de gener de 2016 per explicar la trama corrupta de Diego Torres i Iñaki Urdangarin retransmetent el judici dia a dia, fins i tot en directe en alguns moments. Però això no ha estat sempre així. Hi va haver una època, quan la investigació del fiscal Pedro Horrach i el jutge José Castro tot just començava, en què el cas Nóos sí que va ser un silenci mediàtic. En què pocs mitjans, fora de les Illes Balears, s’atrevien a rascar què hi havia al darrere dels congressos d’un sol dia amb què els amos de l’Instituto Nóos s’enduien milions d’euros dels governs balear i valencià.

Urdangarin i Torres continuen –per ara– entre reixes, com l’expresident balear Jaume Matas –que segur que s’estarà tancat una temporada més llarga–, Castro està jubilat i Horrach, que va deixar la fiscalia cremat per aquest cas, es dedica a fer d’advocat. L’exjutge i l’exfiscal van fer avançar una investigació especialment incòmode per al sistema treballant colze a colze al principi de la instrucció però ara no es dirigeixen la paraula. Horrach, quan parla del cas i defensa la seva obcecació perquè Castro no imputés Cristina de Borbó, ho fa amb la mirada cansada i repetint d’esma els arguments que fa anys que recita. Tots dos han explicat les seves versions en dos llibres biogràfics però la realitat és que l’exfiscal va vèncer l’exjutge: la germana del rei d’Espanya n’ha sortit impune. La família reial, encara que ha quedat tocada, ha aconseguit controlar el mal que va significar que es fes públic com funcionava el seu negoci de tràfic d’influències. Tot i això, el cas Nóos encara pot ser el principi del final de la monarquia espanyola, una prova clau que desmunta el conte de fades i unicorns de l’anomenada transició.

A l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2010 vaig publicar un reportatge amb el títol ‘La família reial, implicada en el cas Palma Arena’ en què explicava el poc que se sabia llavors d’una investigació que encara era sota secret de sumari i que després es va anar ampliant. Feia molt poc que havia començat a fer periodisme de tribunals al dBalears i llavors no m’imaginava que acabaria seguint tot el cas Nóos, primer per aquell diari, i després per l’ARA i l’ARA Balears. Va ser en Roger Palà, que llavors coordinava l’Anuari, que em va proposar que fes aquell reportatge. Ja n’havia escrit algun article, però el cas llavors semblava aturat: era només una de les 26 peces del macrocas Palma Arena que havia obert el jutge Castro –la penúltima– que estava clarament desbordat, com em van deixar clar fonts del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJB). Mentre preparava el reportatge vaig maleir en Palà un parell de vegades perquè va ser especialment difícil fer un dibuix de com estava la situació, un esbós que només endevinava l’ombra de tot el que acabaríem sabent. El cas Nóos ha marcat la societat, però també la meva carrera professional, i fins i tot la meva vida personal.

Mèdia.cat recull aportacions per fer possible el 8è Anuari dels Silencis Mediàtics

El portaveu del Partit Socialista de les Illes Balears al Parlament illenc, Antoni Diéguez, va denunciar públicament el febrer de 2006 que era “desproporcionat” que el govern de Jaume Matas s’hagués gastat uns mesos abans 1.200.000 euros públics en un acte d’un cap de setmana. Feia referència a l’Illes Balears Forum organitzat per l’Instituto Nóos. Diéguez no va citar Urdangarin, tot i que era el president de l’entitat. L’endemà d’aquestes crítiques el portaveu del govern balear, Joan Flaquer, va declarar que estaven “molt tranquils” i no hi havia res d’irregular. També l’endemà el llavors diputat del PSIB Francesc Antich –que seria president del govern balear la següent legislatura– va aclarir sense que ningú li ho demanés que les crítiques de Diégez havien estat al govern, i no a l’institut que dirigia Urdangarin. De totes aquelles declaracions i contradeclaracions en va sortir alguna notícia en mitjans locals, però no va semblar que tinguessin cap conseqüència: el 2006 es va tornar a fer a Mallorca el milionari congrés de l’Instituto Nóos. No se’n va tornar a parlar fins el 2010, quan els mitjans illencs, sobretot El Mundo-El Día de Baleares, el Diario de Mallorca, l’Última Hora i el dBalears, van començar a publicar notícies sobre la investigació judicial de Castro i Horrach. La majoria de mitjans de comunicació de fora de les Illes Balears no van començar a fer cas a l’escàndol fins el novembre de l’any següent, quan es va escorcollar la seu de l’Instituto Nóos a Barcelona.

El 8 de febrer del 2014 la germana de l’actual rei d’Espanya va respondre amb evasives el fiscal Horrach i el jutge Castro quan la van interrogar arran del cas Nóos. En va fer servir més de 526, segons la transcripció de la seva declaració. En les respostes, l’argument que més va fer servir va ser “No ho sé”. El va gastar 351 cops, combinat o no amb fugides d’estudi com “No ho recordo”, “Ho desconec” o “No em consta”.

El febrer de l’any passat el TSJB va condemnar Urdangarin a sis anys i tres mesos de presó; Torres, a vuit anys i mig; i Matas, a tres anys i vuit mesos. També va absoldre Cristina de Borbó, tot i que va considerar que s’havia beneficiat de les corrupteles del seu marit i li va ordenar tornar 265.088 euros. Aquest mes de juny el Tribunal Suprem ha rebaixat la pena al cunyat del rei, que ha quedat condemnat a cinc anys i deu mesos, i al seu exsoci, a qui li ha dictat cinc anys i vuit mesos entre reixes. La condemna a l’expresident ha quedat com estava i la infanta Cristina ha aconseguit un descompte del 50%; el tribunal l’obliga a tornar tan sols 136.950 euros. La sentència del Suprem deixa clar que el cunyat del rei es va aprofitar “deliberadament” del “trampolí de la seva posició privilegiada” per aconseguir contractes d’institucions públiques i “imposar de manera sibil·lina les seves condicions”. Aquesta “influència” l’hi donava el seu matrimoni amb la filla del monarca Joan Carles I.

El cas Nóos ha minat a fons la credibilitat de la monarquia espanyola. Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres ja s’havien distanciat abans que comencés la investigació, per diferències a l’hora de repartir-se els beneficis de la trama, però durant el procés judicial es van enfrontar obertament. Torres va anar lliurant amb comptagotes correus electrònics enviats des dels comptes de Nóos que delataven peticions de favors a Joan Carles I i Felip de Borbó per part d’Urdangarin. Torres també va defensar en tot moment que tant ell com el marit de la infanta Cristina no havien delinquit, que tot era legal i que l’aparell de la monarquia els vigilava de prop. Va insistir una vegada i una altra que la Casa del Rei “ho sabia i ho revisava tot” i que fins i tot els guiava sobre com havien de fer les coses.

Abans que no esclatés el cas Nóos el llavors rei Joan Carles I era intocable, i per extensió també ho era tota la seva família. Aquell procés judicial empès per la tenacitat de dos homes –Castro i Horrach, encara que el segon acabés defensant la infanta– va debilitar el blindatge mediàtic, polític i jurídic de la monarquia espanyola. El tabú que els protegia des del 23-F s’ha fos i és d’esperar que anem descobrint més draps bruts de la família reial. La informació que en té l’excomissari de la Policia Nacional i mestre de les clavegueres estatals José Manuel Villarejo, per exemple, pot ajudar a acabar de desacreditar la institució.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.