La comunicació, tot i que intenti l’objectivitat, té un punt de partida en la mirada professional. Qui informa té una mirada política -entenent política de forma àmplia- que impedeix l’objectivitat total. Des d’una perspectiva de gènere, aquesta mirada sol ser, directament, una translació del pensament patriarcal. Les dones hem estat negades i reinterpretades a partir del cànon patriarcal i el rol social que se’ns ha atorgat ha estat del tot magnificat i hiperrepresentat en els mitjans de comunicació.

Aquesta mirada, en el cas de les dones en situació de violència, o bé de dones que han patit violències sexuals, acaba esdevenint una representació espectacularitzant que les revictimitza. Sovint trobem en aquestes notícies debats que confronten opinions i enfronten vivències, fent que les dones apareguin segons el discurs més clàssic de la misoginia: víctimes passives o bé bruixes meuques. Només aquests models.

Aquests dos models de representació social i política de les dones són les fantasies del patriarcat i aquesta mirada que vol erigir-se com a objectiva acaba transmetent estereotips de gènere que res tenen a veure amb els debats reals i molt amb la forma com els veuen o els volen fer veure.

El poder i els mitjans de comunicació usurpen identitat i opinió i alienen. La informació acaba usurpant l’experiència real i oferint-la com una polèmica, que en res ajuda a entendre el fenòmen del qual s’informa i que anul·la l’autoritat de qui aporta experiència.

Moltes i molts professionals segueixen una conducta que s’allunya del que marca el codi deontològic de la professió. Molts programes creixen en base a ultrapassar aquests límits. Els mitjans neguen la  visibilitat, la diversitat, el reconeixement… i opten per basar-se en la  misogínia social. Notícies que es converteixen en debat com el cas de Juana Rivas, el cas de la violació dels Sanfermines del 2016, notícies sobre treball sexual, prostitució i tràfic… exposen les dones sense cap tipus de protecció i deixen que se les jutgi en base a la manca d’informació real.

Les dones o som invisibles en els mitjans -tal com demostren els recomptes d’On són les dones o les anàlisis de l’Observatori de les Dones als mitjans de comunicació- o bé som exposades en base a experiències doloroses.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.