Recta final per determinar qui va sostreure, ara fa cinc anys, una quantitat estimada de 2,7 milions d’euros en efectiu de la seu del Grupo de Empresas Matutes a Eivissa, propietat del clan de l’exministre d’Aznar Abel Matutes. Pel judici oral, que està previst que comenci de manera imminent, hi desfilaran acusats, testimonis del robatori i agents implicats en la investigació posterior. La darrera edició de l’Anuari Mèdia.cat ja va explicar les ombres de dubte sobre la voluntat de la poderosa família de declarar part dels diners que els van robar, però aquest és només un dels molts interrogants que caldria dirimir en aquest judici o en processos que se’n puguin derivar.

S’investigaran els indicis d’evasió fiscal que han aflorat durant el procés?

El reportatge publicat a l’Anuari dels Silencis Mediàtics de 2017 “L’Eivissa dels Matutes: un imperi de festa, de luxe i d’enginyeria fiscal” va mostrar dubtes raonables pel què fa a la voluntat de la poderosa família eivissenca de no declarar part dels diners sostrets. Tal i com queda palès a l’informe aportat per l’auditora Deloitte, contractada pels perjudicats per la sostracció, no es va declarar l’IVA de la recaptació acumulada entre els mesos de maig i setembre a la seu de les empreses del clan de l’exministre en temps d’Aznar Abel Matutes. Quelcom que hauria d’haver estat sancionat (i no ho va ser). Tampoc no es van justificar els ingressos recuperats de fins a 780.000 euros un cop es van dipositar en el banc, violant la norma que estableix que els bancs han d’informar d’entrades superiors als 100.000 euros. L’entitat que va dur a terme l’operació és el CAMSabadell, l’hereu de l’antiga Banca Matutes.

Però per si tot això no fos prou, en una conversa enregistrada a la presó de Castelló, l’expolicia Rafael Rodríguez, que duia a terme tasques de vigilància il·legalment per al hòlding Matutes i a qui s’acusa d’autor material de la sostracció, va arribar a afirmar que part d’aquests diners s’estaven enviant al Carib a través del comptable de l’empresa o que -sempre segons l’expolicia- es feien recircular per dur a terme pagaments en negre als treballadors del grup. El que sí que es pot afirmar amb seguretat és que, amb l’entramat fiscal dels Matutes a empreses establertes a Holanda, on hi ha marge per a la negociació dels impostos i és possible tributar menys a partir de certes sumes, el clan eivissenc hauria estat repatriant dividends que s’hauria estalviat de pagar a l’Estat espanyol. En el moment d’escriure aquestes línies no consta l’obertura de cap procediment sancionador ni cap procediment judicial per investigar els indicis enumerats.

L’Eivissa dels Matutes: un imperi de festa, de luxe i d’enginyeria fiscal

Es depuraran responsabilitats davant dels indicis de mala praxi policial?

Però el procés judicial no va fer aflorar només irregularitats d’ordre fiscal. Un informe d’Afers Interns de la Policia espanyola constata que els diners incautats es van entregar als responsables del grup d’empreses Matutes sense dur a terme les comprovacions imperatives sobre si la suma era seva o no. No hi havia agents de la policia científica ni operadors judicials quan els diners es van desenterrar, ni es van fer les inspeccions oculars corresponents, i fins i tot hi ha divergències entre les quantitats de diners recuperades: part de les sumes es perden de camí a la policia científica. A la documentació aportada per la unitat d’autocontrol policial s’hi arriba a afirmar que qui ocupava el càrrec d’inspector en cap, Roger Sales, després director insular de l’Administració de l’Estat a Eivissa i Formentera, va fer broma amb un interlocutor del grup Matutes dient-li que els haurien de fer socis de l’empresa. Sales es va jubilar prematurament sense que s’hagués apuntat un substitut per a la plaça a la direcció insular a principis de 2017. La seva substituta no ocuparia la plaça vacant fins a finals del mateix any, 12 mesos després.

En aquests cinc anys hem sabut que, mentre durà la investigació, altres agents implicats en l’afer com l’inspector Juan José Ferrer es trobaven en negociacions per la venda dels emblemàtics cinemes Serra. L’hotel que s’ha de construir sobre les seves runes va acabar gestionat, finalment, pel nebot d’Abel Matutes: Marc Rahola Matutes. No és sobrer destacar que, malgrat que Ferrer va participar en les dues aprehensions de diners descoberts, aquesta no era la seva àrea. A més, l’agent que es trobava al capdavant de la divisió científica mentre durà la primera fase de les indagacions, Fernando García Crespo, fou beneficiari d’un indult el 2012 de la mà del ministre de justícia Alberto Ruiz-Gallardón, antic company de militància de Matutes al Partit Popular. Poc després García ocuparia la plaça de director de la Unitat de Delictes Econòmics i Violents (UDEV) en substitució de Jaime Ferrer, la persona que dugué a terme la investigació al davant d’aquesta unitat el 2013. Ferrer va ser degradat després d’haver anata la presó de Castelló a pressionar Rafael Rodríguez perquè inculpés pel robatori l’altre policia imputat, José Joaquín Fernández, a qui s’acusa d’encobridor. I després que un informe de la Guàrdia Civil va apuntar que hauria estat requerit per tornar una navalla que es va trobar a l’escena d’un crim. L’escena en qüestió fou al domicili de Fernández, on dues persones que es van fer passar per agents de l’institut armat van assaltar-lo, a ell i a la seva parella. Hi ha dubtes raonables sobre qualsevol grau de participació de l’encara policia en el robatori, fins i tot en grau d’encobridor malgrat la insistència de la policia espanyola a l’illa per encausar-lo.

S’investigaran els operadors de la judicatura i les seves actuacions suposadament irregulars?

Però el cos de la policia espanyola no ha estat l’única institució esquitxada a Eivissa durant aquest procés. Algú hauria de donar compte del fet que l’advocada Ascensión Joaniquet s’oferís a dur la defensa de Rafael Rodríguez i José Joaquín Fernández, malgrat la incompatibilitat que això suposava des que Rodríguez va assenyalar Fernández com autor de la sostracció malgrat la falta de proves en contra seva. Joaniquet tenia contractat aleshores al fill de Roger Sales al seu bufet, l’inspector que formularia les acusacions contra els seus clients. També es dóna l’avinentesa que la parella de Sales actua com a procuradora d’Empreses Matutes en el procediment i ha coincidit en més d’una ocasió amb Joaniquet en d’altres processos defensant els interessos d’empreses en què l’exministre d’Aznar té participacions.

Fora bo que s’indagués també sobre les actuacions en la causa de la jutgessa titular del jutjat d’instrucció número 3, Carmen Martín, l’historial de sobreseïments de la qual ha acabat en no poques ocasions amb un requeriment per part de l’Audiència Provincial de Palma exigint-li la reobertura d’un procediment. Requeriments d’entre els quals destaca l’exigència de reobrir la causa contra els populars José Salas Torres i Estela Matutes, filla del patriarca del clan, per haver-se lucrat, suposadament, amb el Pla Insular Territorial. Martín va enviar José Joaquín Fernández a presó mentre ocupava accidentalment la plaça del jutge que instruïa el cas del robatori. El titular del tribunal va desfer la decisió així que va recuperar la plaça. I no fou l’última vegada que la jutgessa va posar cullerada en la qüestió. Recentment, Carmen Martín va donar tràmit a una denúncia d’un dels suposats agressors de Fernández, Ángel Parada. La Fiscalia va manifestar des de primera hora que no estava d’acord amb la decisió de Martín. Finalment, el tribunal va considerar que el fet que no s’hagués pogut provar l’autoria de l’agressió no implicava que José Joaquín Fernández hagués mentit en denunciar-lo.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.