L’escrit d’acusació de la fiscalia contra els dirigents independentistes pels fets a l’entorn del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de l’any passat és un cúmul de disbarats que no cal tornar a ressenyar. N’hi ha uns, però, que afecten els mitjans de comunicació, sobretot alguns de prestigi internacional, que val la pena destacar.

Acusa, per exemple, el govern de la Generalitat d’aleshores d’haver contractat els serveis d’una consultora nord-americana per facilitar els contactes, entre d’altres, amb mitjans de comunicació. Cosa que hauria fet possible –diu– “la posada en disposició aparentment de periodistes de la nota de premsa que va fer el president de la Generalitat després dels fets del 20 de setembre, remetent-los a la línia d’informació sobre la situació de Catalunya en temps real creada a aquest efecte pel periòdic The Washington Post, junt amb cartes de suport al referèndum”.

I, alhora, afegeix –se suposa que per efecte de l’actuació d’aquella mateixa consultora– que el president Puigdemont “va aparèixer en diversos mitjans de comunicació nord-americans i va publicar el 22 de setembre del 2017 a The Washington Post un article titulat ‘Disculpa Espanya. Catalunya votarà sobre la independència t’agradi o no’ i va ser entrevistat el 28 de setembre pel New York Times”. Com si els grans mitjans nord-americans necessitessin la intermediació d’una consultora per detectar on hi ha notícia i on han de buscar-la.

Però la mostra més fefaent d’aquesta obsessió de la fiscalia pels mitjans internacionals és el paràgraf que dedica al centre de comunicació que va muntar el grup Mediapro (International Press and Broadcasting Center, IPBC) per facilitar que els mitjans internacionals poguessin cobrir la informació del referèndum. A banda de constatar que allí s’hi van fer diferents intervencions institucionals a l’entorn dels fets que s’anaven produint, l’escrit d’acusació diu textualment: “L’IPBC va facilitar que els principals diaris internacionals donessin en directe informacions sobre el referèndum en temps real. Així va passar, entre d’altres, amb els periòdics alemanys Bild i Der Spiegel, l’italià La Repubblica, l’argentí Clarín, els francesos Le Monde i Le Figaro, la cadena de televisió britànica BBC i el periòdic britànic The Guardian, així com el periòdic nord-americà The Washington Post i la cadena de notícies CNN”.

Em sembla que no cal afegir-hi més comentaris. El paper dels mitjans de prestigi internacional en la difusió del conflicte que l’imperi espanyol té amb Catalunya és transcendental. Així com el seu testimoni sobre qui va exercir la violència de debò l’1 d’octubre ara fa un any. I la fiscalia no s’ha pogut estar de constatar-ho i ho ha inclòs en l’escrit d’acusació.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.