Comencem amb “simultáneos a la vez”: és una redundància. Una redundància en prime time un matí qualsevol. És innecessari incloure simultáneos i a la vez en una mateixa frase. No afegeix res, especialment en registres formals. M’encanta detectar errors d’estil, en gaudisc més que no resolent sudokus. Ens convertim en éssers incapaços de sentir empatia si veiem una be en comptes d’una ve, cada vegada que escoltem un barbarisme mor un lingüista, però hem normalitzat simultáneos a la vez, nexe d’unió o eixir fora.

Seguim. En el capítol d’aquesta setmana de les meues estimades seccions patrocinades, que proliferen com a bolets als mitjans: #EsLaLiga. Dones que manen al futbol espanyol; centenars de milers de famílies que estudien, mengen i viatgen gràcies a La Liga; i el greuge comparatiu amb altres grans competicions europees pel que fa a la fiscalitat. Com es diu quins ous que tenen en llenguatge formal? Per què pensar en l’evasió d’impostos o en la corrupció? És ‘La Liga’! I a mi em fascina que, de moment, aquesta secció patrocinada, que escala a poc a poc en la meua llista de preferides, compartisca casa amb notícies sobre paradisos fiscals, evasions de presó i sous per viure vint-i-quatre vides a bord d’un iot. Que sí, que moltes famílies viuen d’això, però moltes altres en pateixen les conseqüències pels milions que l’estat deixa d’ingressar.

Abans de les postres: Todo un inmenso jardín, eso es América. Un jardí tan gran com el que va trepitjar Pablo Casado el 12 d’octubre, quan va reescriure la història d’un continent i de la humanitat sencera. Sort que podem esquivar-lo i recordar que Argentina no és blanca, amor meu.

Per acabar, formats periodístics. No entraré en debats sobre les noves tecnologies ni híbrids ni revolucions. No doblaré l’extensió d’aquest article. No redescobriré Amèrica ni necessite fer ús de redundàncies per emfatitzar el que vull afirmar: “La mitad del camino” no és un periòdic i agraïsc a eldiario.es les cometes al titular sobre la qüestió. Aquesta publicació de Podemos, un partit polític, pot no fer olor de “caca”, pot costar un somriure, pot editar-se a cinc columnes i tindre una portada, pot emprar un llenguatge feminista. Podemos pot editar un butlletí, repartir pamflets, fer propaganda. La mitad del camino pot ser moltes coses, però no és un diari.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.