Un dels temes més silenciats de l’any 2015 va ser, tal i com va recollir l’Anuari Mèdia.cat, el suïcidi a la presó de Brians I d’una interna que es trobava en aïllament, un règim penitenciari que manté els presos tancats en una cel·la fins a 21 hores al dia en solitud i que a Catalunya s’aplica vulnerant recomanacions internacionals contra la tortura. Més de tres anys després de la mort de Raquel E. F., la Generalitat ha acabat anant a judici per aquell cas i el Parlament va discutir com millorar els mòduls d’aïllament, però els suïcidis a les presons no s’han aturat i els mitjans de comunicació segueixen mirant poc a l’altra banda dels barrots.

Des del mòdul d’aïllament de la presó de Brians I, Raquel E. F. va escriure a la família i a les persones amb qui mantenia relació per intentar explicar-los quina era la seva situació. Va dirigir-se al psiquiatra de la presó, ho va manifestar als funcionaris, n’era conscient la Junta de Tractament del Centre Penitenciari i finalment, abans de penjar-se a la cel·la, en va deixar testimoni al Jutjat de Vigilància Penitenciària amb una carta on va detallar tota classe de maltractaments. La seva mort no va passar desapercebuda, però lamentablement situacions similars a la seva s’han repetit temps després.

A Catalunya, la taxa de suïcidis als mòduls d’aïllament és 3 vegades més alta que al règim ordinari i 12 vegades més que fora de la presó. Segons dades del Departament de Justícia, fins al setembre d’aquest any a les presons catalanes s’hi han suïcidat 7 persones, malgrat els protocols de prevenció del suïcidi i les avaluacions de les condicions psicològiques dels interns que es fan. Després de Raquel E.F., advocats i famílies han donat a conèixer els casos de Lewys Alfaro i Gina Katherine Gómez.

El Sistema de Registre i Comunicació de Violència Institucional (Sirecovi) alerta la situació d’especial vulnerabilitat als centres penitenciaris i, especialment, als mòduls d’aïllament. L’últim informe d’aquest servei, creat per l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona, recull 241 casos de violència institucional des de desembre de 2016 fins a l’actualitat, un 68% dels quals en centres penitenciaris (agressions, coaccions, abusos i contencions).

El cas de la Raquel va impulsar alguns canvis. La pressió d’entitats com Irídia o l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans, així com de la publicació del cas a l’Anuari Mèdia.cat i que altres mitjans se’n fessin ressò, va portar a la creació d’un grup de treball al Parlament de Catalunya per debatre l’aïllament a la presó. Després de les compareixences de l’antic relator especial sobre Tortura de Nacions Unides, Juan Méndez, d’experts en dret penitenciari, de representants dels sindicats de funcionaris o l’aleshores director de Brians I, Joan Carles Navarro, entre d’altres, es va decidir revisar a fons el protocol que regula els mòduls d’aïllament.

Al mateix temps es va conèixer l’existència d’una auditoria interna que n’havia fet la pròpia Direcció General de Serveis Penitenciaris, que si bé no esmentava les morts a la presó, sí que feia una descripció sobre les condicions en què es troben aquests mòduls. El règim d’aïllament implicava, segons el propi estudi, que l’atenció als interns es reduïa a la mínima expressió, que no es complien les hores de tractament previstes per la normativa i que determinats serveis havien estat suprimits aparentment sense motiu. El document apuntava la falta de videocàmeres als mòduls d’aïllament, una recomanació repetida des del 2011 en els diferents informes de l’Autoritat Catalana de Prevenció de la Tortura, que depèn del Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo.

Setmanes abans de concloure el Grup de treball, la Generalitat va anunciar un canvi en les condicions d’aquests mòduls: més recursos de tractament (psicòlegs, educadors i activitats fora de la cel·la) amb una major atenció als interns. Poc després que s’acabés la comissió, el director de Brians I va ser rellevat.

Gairebé dos anys després que se celebrés el grup de treball, quantes presons catalanes han actualitzat el funcionament del règim d’aïllament d’acord a la pròpia normativa aprovada al Parlament? La de Mas d’Enric -on es troba interna Carme Forcadell-, per posar un exemple, no l’ha incorporada encara al seu funcionament, segons fonts del centre. Un exemple de com la realitat de les presons està poc fiscalitzada fins i tot quan les actuals circumstàncies d’excepcionalitat la posen al centre de l’agenda política.

Mentrestant, entitats com el Centre Irídia per als Drets Humans continuen denunciant les vulneracions -aquesta mateixa tarda organitzen a Barcelona un acte amb familiars de presos morts en aïllament. La nova edició de l’Anuari dels Silencis Mediàtics de Mèdia.cat investigarà la situació de les dones preses, un objectiu que serà possible si s’aconsegueixen 10.000 euros en la campanya de micromecenatge que està en marxa fins dilluns que ve.