El conflicte entre Catalunya i Espanya, del qual els mitjans de comunicació en són actors clau, ha seguit marcant l’agenda aquest darrer any i l’Observatori Mèdia.cat no n’ha estat aliè. La violència espanyolista silenciada, la criminalització de l’independentisme, el tractament que s’ha fet de la situació dels presos i exiliats o la (manca de) fiscalització dels fets de la tardor passada als mitjans catalans són alguns dels temes que han generat un gran interès entre els lectors.

Entre els articles més llegits de 2018 al nostre web, però, hi ha també els atacs al periodisme i a la llibertat d’expressió -en la majoria de casos vinculats a la situació política-, el tractament masclista de determinades notícies i el racisme implícit als mitjans. Us proposem recuperar aquests textos per continuar-hi reflexionant durant el descans nadalenc:

1. L’Anuari Mèdia.cat revela la violència espanyolista a Catalunya

Un reportatge de Jordi Borràs a l’Anuari dels Silencis Mediàtics va revelar la violència espanyolista viscuda a Catalunya la tardor de 2017, amb 139 incidents, detallats en un annex que els llistava un per un. El tema, silenciat als mitjans de comunicació fins llavors, va tenir molt ressò i també conseqüències polítiques, com la creació de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat. És l’article més llegit de l’any a Mèdia.cat.

En nom d’Espanya

2. Susanna Griso i la Medalla de l’Ajuntament de Barcelona

En motiu que l’Ajuntament de Barcelona va concedir una Medalla d’Honor a la periodista Susanna Griso, Mèdia.cat va repassar les polèmiques protagonitzades per la presentadora d'”Espejo público” i el seu programa. Des del tractament de l’independentisme fins a la revictimització de la dona agredida per “La Manada”, els escàndols deontològics són diversos. Les Medalles d’Honor reconeixen persones i entitats diverses: cada partit proposa uns candidats que s’inclouen en un llistat conjunt aprovat per tots els grups (a excepció de la CUP, que rebutja la concessió dels guardons). Griso va ser premiada a proposta de Ciutadans, al costat, per exemple, de l’Associació Catalana pels Drets Civils, proposada pels grups independentistes.

Les “perles” de Susanna Griso, premiada per l’Ajuntament de Barcelona

3. La València antifeixista, desdibuixada per À Punt

Després de la violència de l’extrema dreta a la manifestació de 2017, el 9 d’octubre d’enguany a València va ser un històric triomf de l’antifeixisme. Vencent les amenaces dels violents, que van convocar concentracions al llarg del recorregut a través d’entitats pantalla, 10.000 persones van prendre el centre de la ciutat. Segons À Punt, però, els antifeixistes eren “catalans independentistes” i “alguns manifestants”, referint-se a l’extrema dreta, llancen gasos lacrimògens a periodistes. Joan Canela analitzava en aquest article d’opinió com la televisió pública valenciana, que està en la diana de l’extrema dreta, va contribuir a blanquejar-la.

À Punt ha entès res del que va passar ahir a València?

4. El periodisme masclista: quan un clip eclipsa un exili

Al febrer es coneixia que l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel s’havia exiliat a Suïssa. En la seva primera reaparició pública, va ser notícia el seu canvi de look i el fet que es recollís els cabells en un clip, i molts mitjans es van centrar en això en lloc de parlar de la seva tasca política i la situació que l’havia dut allà, tal i com denuncia aquesta carta oberta signada per Anna Bonet, Eli Borreda, Elisenda Rovira i Laia Soldevila. La necessitat d’un periodisme feminista ha estat un dels temes de l’any a l’Observatori.

Fins al monyo. Carta a Anna Gabriel

5. El Mapa de la censura i l’excepcionalitat a l’ordre del dia

La policia requisa els mòbils de dos periodistes mallorquins que investigaven un cas de corrupció i intenta registrar les redaccions dels seus mitjans. L’agressió d’un policia fora de servei al fotoperiodista Jordi Borràs segueix impune. Els mitjans públics catalans reben periòdicament amenaces de tancament per part de determinats partits, mentre els grups en pacten el control polític. El Mapa de la Censura de Mèdia.cat ha seguit recollit aquest any vulneracions a les llibertats d’expressió i d’informació que afecten periodistes i ciutadania, amb un clima d’excepcionalitat que encara s’arrossega de la tardor de 2017.

Mapa de la Censura 2018 de Mèdia.cat

6. Compromís periodístic, actitud vital i dir-se les coses boniques

“La vida ens posa a prova de càrrega en aquesta quotidianitat on Loach va dir que plouen pedres de manera constant, sobretot per a les classes populars, i on voldríem cridar molt sovint ‘dispareu d’una vegada, que em rendeixo’.” En moments durs, paraules boniques entre periodistes que han compartit mil batalles, en aquesta professió on les lloances i les cures solen escassejar. Albert Balanzà lloa Roger Palà i recorda lluites passades i presents amb una consigna final i rotunda: “seguirem”.

Carta d’amor a Roger Palà

7. Si no veiem els presos polítics és com si no existissin

Les imatges dels presos polítics a Estremera publicades al diari Ara van aixecar molta polseguera al juny, sobre la idoneïtat d’haver-les difós. El periodista Joan Canela, exeditor de Mèdia.cat, ho defensava i afirmava: “Aquest vídeo en bona part desmunta tots aquells relats de guerra psicològica de certs mitjans de Madrid on es parlava d’assetjament per part d’altres presos, d’humiliacions i burles, de por de sortir de la cel·la. En certa forma les imatges vénen a desmuntar la propaganda de la caverna.”

Si el vídeo d’Estremera no l’ha filtrat el comitè de suport, ho hagués hagut de fer

8. Els CDR, blanc perfecte per criminalitzar l’independentisme

Els mitjans de comunicació van iniciar la tempesta perfecta contra els Comitès de Defensa del Referèndum (després, de la República): els discursos criminalitzadors, relacionant-los amb la violència i fins i tot amb el terrorisme, van anar aviat acompanyats de la persecució judicial d’alguns dels seus membres. Aquest informe de Dani Camon va analitzar amb detall el relat mediàtic:

CDR, un relat de terrorisme

9. El “farol” de Ponsatí que els mitjans públics van obviar

L’exconsellera Ponsatí va reconèixer en un acte de l’ANC, on va participar per vídeoconferència, que als fets de la tardor passada el govern català anava “de farol”. El ressò d’unes declaracions com aquestes a TV3 i Catalunya Ràdio va ser, per dir-ho de manera benvolent, escassa. Roger Vilalta ho analitzava en una crítica constructiva i severa del paper dels mitjans públics catalans en el procés independentista:

Ponsatí, la punteta d’un iceberg colossal

10. Racisme i migracions: el periodisme es mira al mirall?

Tot i que a casa nostra hi ha arribat gent d’altres llocs des de temps immemorials, els mitjans de comunicació sovint tracten les migracions com un fenomen excepcional i alarmant, a les pantalles costa de veure-hi periodistes d’orígens diversos i és habitual que es faci ús sensacionalista i discriminatori del color de la pell o la procedència dels subjectes de les notícies. La periodista Lucía Mbomío va reflexionar sobre tot plegat en la presentació de l’Observatori del Discurs Discriminatori als Mitjans.

Lucía Mbomío: “La gent no sap que darrere del ‘negre del Whatsapp’ hi ha la justificació de l’esclavitud”