Ahir l’ultradretà Jair Bolsonaro va prendre possessió com a president del Brasil en un acte marcat pel gran desplegament de seguretat. A la cerimònia hi va assistir el primer ministre d’Israel Benjamin Netanyahu i, en canvi, es va vetar la presència de mandataris molt més propers geogràficament com Miguel Díaz-Canel, president de Cuba, o Nicolás Maduro, de Veneçuela. Tota una declaració d’intencions de la que serà a partir d’ara la política d’aliances internacionals del Brasil.

La campanya electoral de Bolsonaro, que va portar a la victòria un polític fins fa pocs anys de segona fila, va estar trufada d’estirabots racistes, classistes, homòfobs i masclistes, sumats a una preocupant legitimació de la violència com a eina per resoldre els problemes del país. Tot això, amanit per una campanya massiva de notícies falses distribuïdes per Whatsapp. El diari Folha de São Paulo va destapar com Bolsonaro va tenir el suport d’empresaris per a difondre milions de missatges amb notícies falses sobre el Partit dels Treballadors i Fernando Haddad, el seu candidat.

El 2018 serà recordat per ser l’any que l’extrema dreta es va separar del PP, el tradicional ‘partit atrapa-ho’ conservador. Després d’anys fent soroll a les xarxes, Vox ja té representació institucional amb 12 diputats al parlament andalús i, recordem-ho perquè no se’n parla prou, un representant de designació autonòmica al senat espanyol.

La premsa brasilera pateix el ‘monstre Bolsonaro’ que va que va contribuir a crear

El creixement de Vox s’ha accelerat en els darrers mesos quan els mitjans generalistes els han posat una càmera i un micròfon davant, fent-los coneguts pel gran públic, però des de fa temps qui els preparava el terreny eren propagadors d’odi en forma de portals com Caso Aislado, Mediterráneo Digital, Ok Diario, Alerta Digital o la Gaceta. Autèntica immundícia que s’aixeca cada matí per a mentir i intoxicar. No són els únics: les notícies falses no són patrimoni dels digitals que presumeixen de difondre el seu discurs reaccionari vestint-lo d’una suposada incorrecció política. Els mitjans generalistes, siguin en paper, digitals, radiofònics o de televisió, també escolen mentides entre informació veraç, essent molt més perillosos per als ciutadans a l’hora de destriar el gra de la palla i creure les notícies.

Les notícies falses i la seva utilització política no són res de nou. Fa anys que existeixen, el que passa és que no els dèiem fake news. Eren, senzillament, mentides. El que sí que és nou –i efectiu– és la facilitat per difondre-les, tal com mostra l’enviament massiu de whatsapps de la campanya de Bolsonaro. En fi, brindem per un 2019 sense mentides. Encara que sapiguem que no passarà.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.