El 18 de desembre vam celebrar que fa cinquanta anys va néixer a Santa Coloma de Gramenet la revista local Grama. Ho destaco, d’una banda, perquè vaig tenir el goig i la sort de dirigir-la del novembre del 1972 al juliol del 1976. I, per l’altra i sobretot, per la importància que va tenir com a publicació local en defensa de la democràcia i les reivindicacions socials en ple franquisme i inicis del postfranquisme.

Gramenet TV ha recollit el testimoni dels qui vam contribuir a fer-la possible, en una sèrie de dotze capítols que podeu veure al seu web. I Eugeni Madueño, un dels molts i moltes que hi van començar a fer-se periodistes, en va escriure la història en un llibret de la col·lecció “Vaixells de paper” que, durant un temps per desgràcia massa curt, va publicar el Col·legi de Periodistes.

Grama va néixer el gener del 1969, impulsada pel capellà Jaume P. Sayrach, que en va ser l’ànima –venia d’altres experiències de premsa local i de barri a Vilafranca del Penedès i al Poblenou de Barcelona–, i sota l’aixopluc de les parròquies de la ciutat-dormitori. Va ser una publicació bilingüe, amb predomini del castellà, dirigida com anava a una població majoritàriament castellanoparlant. Mai però no va deixar de publicar textos en català. Va començar com a mensual i, a les darreries, va passar a ser setmanari (març del 1979) i, després, diari (juntament amb El Periódico, octubre del 1982). El 8 de gener del 1983 en sortia el darrer número.

La revista va esdevenir un important instrument de cohesió en una ciutat de ràpid creixement com era la Santa Coloma de la segona meitat del segle XX. I va resultar un testimoni fidedigne d’allò que els seus veïns i veïnes protagonitzaven en la lluita per la millora de les condicions de vida i les llibertats: reivindicació de l’ambulatori, contra l’especulació a Can Sam i el Motocross –i urbanística en general–, per la millora del transport públic, campanya contra la pena de mort…

I també de la resposta repressiva que comportava: expedients, multes, denúncies, processaments… Una de les més significatives va ser l’originada l’abril del 1973 per una portada –amb la imatge del Che– i dos textos: un sobre la mort del Che i un altre sobre l’assassinat a trets de la policia d’un obrer que es manifestava al voltant de la tèrmica del Besòs: Manuel Fenández Márquez. Amb la consegüent denúncia al sinistre Tribunal d’Ordre Públic franquista.

Hi ha dos números de Grama de gran transcendència, per l’abast de la denúncia que l’un representava i de l’alternativa que l’altre plantejava. El primer (juliol del 1972) es va conèixer com el del “mono”, pel King Kong destrossant Santa Coloma que il·lustrava la portada. S’hi feia una exhaustiva repassada a l’especulació que sofria la ciutat i a les destrosses urbanístiques que comportava, així com a les mancances de tota mena que patia la seva població: sanitàries, educatives, d’infraestructures…

El segon (novembre del 1978) era el contrast del primer: allò que no era però podia ser. L’anomenat “Pla popular”, en què va tenir un paper clau l’arquitecte Xavier Valls (mort el 19 de juny del 1987 a l’atemptat d’ETA a l’Hipercor). El “Pla popular” traçava les línies mestres del que havia de ser un projecte de ciutat renovada, lluny dels interessos especulatius i al servei del benestar de veïns i veïnes. Línies mestres que després recolliria el primer ajuntament escollit democràticament després de la mort del generalot.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Eugeni

    Gràcies Humbert! Has oblidat dir que durant els anys que vas ser-hi director vas aportar el millor de tu: rigor, solvència, periodisme de qualiat. Els que vam aprende de tu t’estem molt agraïts.

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.