Dissabte al matí. Vaig a la cuina. Em preparo unes llesques de pa amb tomàquet. Ahir vaig arribar tard a casa i el pernil el vaig haver de comprar a un súper d’aquests que tanquen tardíssim, així que està envasat. Engego la ràdio. “Les teves excuses estan acabant amb el nostre planeta, no te n’adones?”, em diu una nena des de les ones. I l’anunci continua: “D’aquí al 2020 a Catalunya hem de recollir el 60% dels residus”. Em miro, carregada de remordiments, tot el plàstic que envolta quatre tristos talls de pernil. Em preparo cafè i hi poso l’últim rajolí que queda a l’envàs de llet. Llenço el bric buit a la cistella groga de reciclatge, que ja li falta poc per ser plena fins dalt. La darrera vegada que la vam buidar era tot just abans d’ahir.

Surto de casa per anar al mercat amb dues bosses de roba per posar-hi la compra. Però des del primer moment les coses no han anat bé i a la primera parada, la carnisseria, no estava en guàrdia i m’han posat les quatre hamburgueses separades entre elles amb un film de plàstic i empaquetades amb una safata de porexpan. A la peixateria estic alerta, però m’he despistat un moment i no m’escapo de sortir amb una bossa per les rossellones, una altra per les maires, una tercera per les dues bossetes petites i encara una de nanses. A la cansaladeria no abaixo la guàrdia i surto vencedora sense plàstics després de batallar amb la dependenta perquè no posi el fuet dins de cap bossa.

Passo pel súper a comprar galetes i he d’estar una bona estona mirant i remirant paquets per assegurar-me de comprar-ne un que no envasi les galetes de quatre en quatre i que, alhora, li agradin al petit.

M’aturo a la pastisseria per comprar uns rocs de xocolata amb llet per a les postres. Els posen en una bosseta moníssima de plàstic lligada amb tot de cintes de colors, també de plàstic.

Fa dies que arrossego mal de gola i la llimona amb mel no ha evitat que anés a més, així que passo per la farmàcia per comprar-hi unes pastilles que ajudin que em passi més de pressa. Me’n venen un paquet sencer. “Pren-te-les fins que et deixi de fer mal”, em diu la farmacèutica. I les que sobrin del paquet? Com sempre, acabaran al recollidor de medicaments caducats de la farmàcia.

Em poso la mà a la butxaca i en trec un paperet d’alumini. “De què és?”, penso. Ja ho recordo, de l’ou Kinder (un dels invents més diabòlics que ha ideat la humanitat) que l’avi va comprar al Roc. Paper d’alumini, capsuleta de plàstic i ninotet també de plàstic que acaba abandonat al cap d’un minut que la criatura l’hagi muntat.

Arribo a casa i vaig a la cuina. Torno a engegar la ràdio i torna a sortir a nena amb la seva cantarella: «Les teves excuses estan acabant amb el nostre planeta, no te n’adones?». Compungida contemplo tot el plàstic que acabo de descarregar sobre el marbre. Potser sí que estic ‘acabant amb’ el planeta, em dic.

De qui és aquest anunci, em pregunto. I com que tinc una estona lliure m’assec davant de l’ordinador i navego per la xarxa. És una campanya de la Generalitat, juntament amb EcoEmbes i EcoVidrio, entitats sense ànim de lucre que gestionen els envasos i vidres que llencem als contenidors de reciclatge. Però darrere d’aquest “sense ànim de lucre” s’hi amaguen les grans marques de producció i distribució d’aliments, begudes i neteja. Pescanova, Bimbo, Colgate, Freixenet, Nestlé i un llarg etcètera. Veig que EcoEmbes desperta passions a internet, i no pas positives. A El Salto desemmascaren el negoci d’EcoEmbes. A eldiario.es també posen xifres al negoci que fan. I a Crític expliquen que el model actual neix l’any 1997, durant el govern d’Aznar, quan el ‘lobby’ dels productors s’organitza en dues grans associacions, Ecoembes i Ecovidrio, que van “fer-se la llei a mida”.

“No te n’adones?”, repeteix la nena de l’anunci des de la ràdio. També ens ho diuen reiteradament en campanyes institucionals i missatges el Dia del Medi Ambient i altres dates assenyalades. Sí, sí que me n’adono. Els consumidors podem intentar comprar amb menys plàstics i separar quan anem al contenidor. Però qui realment està acabant amb el planeta és el capitalisme. Així que la nostra principal responsabilitat és acabar amb aquest sistema depredador abans que no devori del tot la vida a la Terra.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

5 Comentaris

  1. Certex

    El reciclatge està en mans d’empreses molt grams que es beneficien enormement de que el triatge dels residus el fem els ciutadans. Aquestes, en realitat no volen que generem menys residu sinó que els estalviem part del procés industrial. Després de treballar desenvolupant maquinària per una empresa dedicada en part a aquest sector i de veure la inversió que els suposa separar els residus amb processos automàtics, s’entén que prefereixin gastar bastant menys en uns quants anuncis per intemtar fer-nos responsables d’aquestes feines.

    Respon
  2. conxita clet

    U a uuuu !!!!!. Quanta raó q tens. Però algú ens ha ensenyat a ser crítics a pensar més enllà d on acaba el nas.

    Respon
  3. Óscar

    I el més greu. A l’escola, ja de ben petits, s’ensenya com reciclar. Fins i tot, de manera molt lúdica, es munten joguines i estris d’utilitat amb envasos usats, perquè la canalla entengui que reciclar és divertit. És passa de puntetes, però, molt de puntetes, per la primera i fonamental regla del reciclatge: “reduir”. Així que, en el futur, ens esperen generacions amb un gran enginy creatiu, i amb el mateix o superior consumisme.

    Respon
  4. Miquel

    Culpable: capitalisme. Però això en cap cas hauria de provocar que no es reciclés, només agreujaria el problema i aniríem omplint més i més els abocadors, que ja prou saturats estan. El que hem de fer és fer pressió per fer pública la gestió i reciclatge dels residus, però reciclar no ha de ser una opció, sinó una obligació com a ciutadans.

    Respon
  5. Silvia

    Jo també crec que reciclar ha de ser obligat, reduir també i reutilitzar en tot el possible. Ho hem de fer els consumidors i també els productors que canviant formes de fer millorarien molt la situació. El capitalisme? Seguirá instal. lat durant molt de temps, o fins que tot faci un pet.

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.