Que poc ens agrada escoltar i escoltar-nos. És més fàcil culpar l’emissor quan hi ha equívocs, com si el receptor no tingués la predisposició d’entendre allò que vol entendre.

Qui repassés titulars dissabte a la nit o diumenge, fàcilment es devia trobar amb: “Un rei mag es carrega la il·lusió dels nens en un poble d’Euskadi” (El Periódico), “Baltasar revela el secret dels Reis davant dels nens d’Andoain” (Naiz), “Reis d’Orient d’Andoain: El rei Baltasar revela als nens el secret dels pares” (ABC), “Baltasar embolica la troca en un poble basc assegurant que ‘els pares són els Reis’” (El Español), etc.

La canalla, quan comença amb un dels seus interrogatoris qüestionant la màgia de la nit, rep tot sovint la resposta: “És que els Reis Mags tenen molta feina i necessiten ajudants”. Doncs bé, això, l’ajudant del rei Baltasar a Andoain va sortir de l’esfera local d’un municipi d’encara no 15.000 habitants. A Twitter, ‘trending topic’. Com en tants altres pobles, els Reis Mags van pujar al balcó de l’ajuntament per dirigir-se a la població. Què va dir el rei Baltasar? No hi era i tinc pocs elements per confirmar que els vídeos que circulen siguin reals. Però faig un acte de fe i m’ho prenc com a cert. Acceptem aquesta convenció, si us sembla. I el que diu, literalment, és: “Acordaremos de ponernos la leche e galletas, ¿vale? ¿Vale? Ah… Y también los zapatos para que pongamos los regalos, ¿de acuerdo? ¿Seguro? Vale, ¡feliz noche para todos! ¡Gabon! ¡Gora, Andoain! ¡Gora, Andoain! ¡Que sepáis que los padres son los reyes! ¿Vale? ¡Los niños! ¡Venga! ¡Gabon! ¡Hasta otro día!“.

I a partir d’aquí, difusió dels vídeos mitjançant les plataformes d’Internet, titulars fora de lloc i comentaris racistes i xenòfobs que tampoc desaprofitaven l’ocasió. Davant d’aquest rebombori, algú se’n va a buscar el protagonista i li fa algunes preguntes per aclarir-ho. I ell contesta: “Era mal entendido. Mi intención no era para decir mal […] Yo quería decir que los padres son los reyes de casa, los que mandan“. El que deia de la predisposició dels receptors a entendre el que volen entendre. Recupero un text del catedràtic Miquel Rodrigo Alsina: “Un estereotip simplifica la realitat i ens permet classificar els fenòmens gairebé immediatament, sense obligar-nos a analitzar-los detingudament, sense necessitat de replantejar-nos la qualitat del nostre univers referencial”.

La qüestió és que els mitjans i les plataformes n’anaven plens. Fins al punt que el rei Melcior i el rei Gaspar s’han vist cridats a escriure una carta pública defensant l’honorabilitat del seu company Baltasar i agraint-li la seva tasca. Expliquen que li van demanar el favor a les 10 del matí per malaltia de qui ho havia de fer en un inici i que a les 4 de la tarda ja estaven immersos en una dinàmica xucladora. Segons el programa de festes, a les 5 de la tarda havien de visitar la residència de gent gran, a les 18.25 h havien de baixar de la muntanya, a les 18.30 h tota la comitiva havia de ser a la plaça Txitibar per començar la cavalcada que acabaria a l’ajuntament, fer el pregó i les fotos de rigor. Els seus companys destacaven el poc temps que hi va haver per poder fer un discurs impecable.

A banda del rei Baltasar, sabeu qui també va rebre? L’ajuntament. No deu tenir-hi res a veure que és governat per EH Bildu, oi? Hi ha qui, des del més pur etnocentrisme, els acusa de voler rebentar una festa d’una manera que no farien amb l’Olantzero. Això, malgrat que l’organització va a càrrec d’una escola religiosa local: La Salle Berrozpe que, com a tal, també ha fet el seu propi comunicat: “L’organització de la cavalcada de Reis d’Andoain fa saber que a causa d’un lapsus lingüístic del rei Baltasar, tenint en compte el seu origen i que no domina el castellà, s’ha originat un malentès en el seu discurs, tal i com va explicar el propi Baltasar en un vídeo després. Demanem disculpes a totes les persones allà presents i volem mostrar la nostra solidaritat i respecte per Baltasar en aquests durs moments”.

Al final, les reaccions han estat més fora de lloc que la frase original. I la prova més clara, una de les testimonis. En un dels vídeos se sent de fons una veu infantil, que sembla que era a prop de qui ho gravava, que reacciona immediatament a les declaracions des del balcó amb un: “Doncs nosaltres, prínceps i princeses!”. Ningú li havia revelat res; la reacció dels adults escandalitzats i dels mitjans de comunicació, potser sí. Perquè, òbviament, no és el mateix exclamar: “els pares són els reis!” que “els pares són els Reis!”.

Intolerables són els comentaris xenòfobs i racistes de qui aprofita qualsevol ocasió per marcar diferències. En el text que citava abans, Rodrigo Alsina hi destaca un element que crec que és clau en aquest cas: “Els estereotips i prejudicis negatius serveixen per justificar, en moltes ocasions, els privilegis i les diferències intergrupals, ja que no només serveixen per donar sentit de manera instantània sinó també per classificar d’acord a un ordre social. A determinats grups se’ls estereotipa de forma negativa, i així s’alimenta una actitud discriminatòria i d’exclusió”.

Deixeu-me admetre un prejudici: no he fet una recerca exhaustiva però tinc la sensació que el Baltasar d’Andoain no ha rebut la mateixa repercussió que el Gaspar de Santa Fe, a tocar de Granada. Si bé el rebombori del cas basc es pot atribuir a les competències lingüístiques del rei Baltasar i a l’escoltar el que es vol escoltar, en el cas andalús hi veig tota la intencionalitat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.