Sabies que la setmana passada vas conviure amb un esdeveniment que probablement passarà als llibres d’història? Uns fets on hi van participar milions de persones i que poden tindre conseqüències a mig termini per a molts milions més, incloent-hi a tu? Una notícia que hauria hagut d’obrir informatius i ocupar portades de diaris, però en canvi no va aparèixer a cap dels principals mitjans –i això no és una hipèrbole: fora d’alguns digitals alternatius i algun teletip d’agència, és virtualment impossible trobar la història fora de Twitter.

La notícia és que el 9 i 10 de gener els sindicats indis van convocar una vaga general de dos dies a tot el país, en què hi van participar entre 100 i 200 milions de treballadors, segons la font, cosa que segurament la converteix en la vaga més massiva de tota la història. I diem probablement perquè al mateix país, el 2016, ja van aturar-se 180 milions de persones en una convocatòria similar, però llavors tampoc va ser coberta pels mitjans catalans o espanyols –per tant, que fos o no la més massiva tampoc serviria d’excusa per als editors que van obviar la notícia.

Totes les fonts consultades conclouen que l’aturada va ser un èxit, amb carrers buits, comerços tancats, transports i indústries paralitzades i manifestacions amb desenes de milers de persones a totes les ciutats. La resposta governamental, de fet, ha estat la repressió, amb la mort d’una vaguista en una càrrega policial i la detenció de diferents dirigents del partit comunista, la força opositora que ha donat un suport més clar a la vaga. El país celebrarà eleccions al maig i les actuals mobilitzacions hi podrien tindre una influència important, fet que explicaria el nerviosisme de l’actual primer ministre Narendra Modi.

Els sindicats convocants reclamen un augment del salari mínim, la retirada d’una nova llei sindical que permet al govern decidir quines són les centrals representatives a cada sector, una llei de seguretat social i que es castiguin les violacions del dret laboral.

Aquest darrer punt és especialment sensible per a moltes empreses de l’estat espanyol que, o bé tenen fàbriques a l’Índia, o bé tenen tractes amb proveïdors locals; els beneficis de les quals es basen, precisament en els baixos salaris i l’incompliment de la legislació laboral. Just aquesta setmana tots els grans mitjans informaven sobre els contractes milionaris signats arran d’un viatge del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, al país asiàtic. Empreses com El Corte Inglés, Inditex i Cortefiel es trobaven a la llista negra per contractar proveïdors que utilitzen mà d’obra esclava a l’Índia. De fet sobta que, a una societat relativament preocupada per no comprar roba o productes produïts amb explotació, no li interessi saber com aquests propis explotats es preocupen de millorar les seves condicions materials. Els mateixos dies, desenes de milers de treballadors tèxtils bengalís han protagonitzat una vaga d’almenys quatre dies, que també ha estat durament reprimida per la policia. Bangladesh va omplir portades quan va succeir la desgràcia del Rana Plaza, però aquesta vaga, probablement més significativa, no ha merescut ni una sola línia.

Fins i tot seria lògic pensar que, en un món tan globalitzat, els canvis significatius en les condicions de la classe obrera índia poden afectar aquí de múltiples maneres. Des de fer menys interessants les deslocalitzacions industrials fins als fluxos migratoris. Però tampoc sembla que aquest argument hagi servit a l’hora de veure la noticiabilitat d’aquesta enorme vaga.

Una mica més de cobertura –però tampoc massa- va tindre la cadena humana de 620 quilòmetres (200 més que la Via Catalana) protagonitzada per uns dos milions de dones. Paradoxalment, van tindre molta més repercussió els incidents que aquesta cadena o «mur de dones» –tal com la van batejar- va motivar: les protestes molt menys massives de fonamentalistes hindús contra una sentència judicial que permetia a les dones entrar en un temple d’aquesta religió a l’estat sureny de Kerala. Un biaix que sobrerepresenta els sectors fonamentalistes i conservadors i amaga els progressistes i feministes, generant una imatge falsa sobre el país.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019