És complicat escriure aquestes línies des de la meva condició de ‘groupie’ i conscient que tot el que diré ja ho han dit els afectats per la seva pròpia veu, de forma més contundent i creativa de la que mai pugui fer jo des d’aquesta tribuna. Però és inevitable parlar des d’un observatori dels mitjans de la decisió de Betevé de prescindir del programa radiofònic ‘La Sotana’, la qual, amb bon criteri, ha entrat per la porta gran del Mapa de la Censura d’aquest 2019.

Pels que malgrat el ‘hype’ d’aquests darrers dies no hagin escoltat ni cinc minuts de programa, aquí deixo un fil que ells mateixos han publicat aquesta setmana a mode de síntesi de la seva línia editorial.

Si hi ha alguna cadena que defenso contínuament quan parlo amb el meu entorn no periodista és Betevé. Els encoratjo a mirar-la cada cop que en tinc l’oportunitat, perquè crec fermament que han aconseguit traslladar els valors propis d’una televisió local a tots i cadascun dels seus programes i crear així una graella coherent, amb personalitat pròpia i que ofereix continguts de molta qualitat sense renunciar a ser una cadena generalista.

Precisament per això em va saber un greu especial veure com la cadena va decidir despenjar la nadala dedicada a Bartomeu amb la què ‘La Sotana’ acomiadava el 2018, un mal preludi del que vindria al 2019. Aquesta setmana el canal ha estat notícia de nou dues vegades, la primera pel cas que ens ocupa, i la segona per la judicialització dels conflictes laborals que pot cloure amb la desaparició de les associacions que actuen d’antena local als 10 districtes.

No hi ha dubte que estan sent setmanes molt complicades per la cadena, però això no ha de servir de pretext per admetre que amb ‘La Sotana’ s’ha comès una injustícia. Des de la pròpia Sotana s’ha reconegut que costa escudar la mofa de persones minusvàlides sota el paraigües de la llibertat d’expressió, però no per això penso deixar d’intentar-ho. Perquè en aquest cas el que s’ha fet és utilitzar aquest argument, uns acudits sobre el Dakar i Isidre Esteve, com excusa per no haver de defensar més ‘La Sotana’ davant de qui la vol silenciar.

Perquè el cas seria un altre si, com he dit, el 2018 no l’haguéssim tancat amb la censura d’una nadala on s’insultava obertament, i un cop més, Bartomeu. O si tot el que està passant aquesta setmana no fos un petit ‘déjà vu’ del que ja va passar a la Cadena SER quan van fer un rap sobre Santi Nolla.

Perquè és cert, ‘La Sotana’ no dona [gaires] arguments per pràcticament res del que planteja; i pràcticament tot el que planteja és parcial i basat en tòpics. També és cert que que tots aquests tòpics els fan servir per insultar i faltar de la forma més sagnant a qualsevol nom que tingui la desgràcia de caure per la tertúlia. Però és igual de cert que tot això ho porten fent des de primer dia.

Qui no vol pols no va a l’era. Tant Betevé Ràdio com SER Catalunya tenen la necessitat de trobar el seu mercat en un entorn dominat pels dos gegants de la ràdio catalana, i en aquest sentit la sensació que em queda de tot plegat és que, per desgràcia, a mig termini, l’aposta els sortirà bé. Les dues cadenes han aconseguit treure el cap i donar senyals de la seva existència. Marcar perfil rupturista per després haver de baixar-se els pantalons és evident que ens deixa als oients amb la sensació de ‘coitus interruptus’, però és molt fàcil que la part més mediocre del nostre subconscient es convenci que els continguts de ‘La Sotana’ no estan fets pels mitjans majoritaris.

És la mateixa part que accepta que els poders tàcits tenen la capacitat de moure el límit de la llibertat d’expressió. Els poders, principalment econòmics, com sempre, que es creuen amb el dret d’imposar un discurs sota l’amenaça de costosos tràmits judicials, denúncies, contradenúncies i recursos. I és una llàstima que Betevé hagi tirat la tovallola tan aviat, sobretot perquè era una batalla que ja sabia abans de començar que tard o d’hora hauria d’afrontar.

Malgrat tot, els bojos de ‘La Sotana’ seran moltes coses, però de mediocres no en tenen res. I per això, i per sort per nosaltres, seguiran fent el programa des d’allí on hi hagi 3G, amb l’esperança que la fragmentació de les audiències els permeti trobar algú disposat a pagar-los la festa… perquè, me n’oblidava, malgrat no ser periodistes, el que sí comparteixen amb molts companys de professió és que no cobren per fer el programa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.