M’he adonat que els privilegis de ser home sostenen molts dels arguments emprats en algunes de les converses sobre feminisme que he tingut últimament. Privilegis que reconec que jo també tinc —d’altre caire— només per haver nascut blanca i ser heterosexual, per exemple.

Escric millor que parle i és per això que de vegades, en debats amb coneguts o desconeguts em quede callada, incapaç d’expressar-me. Després passen els minuts, les hores i els dies i finalment, massa tard, formule les meues raons i trobe exemples que il·lustren les meues tesis.

Parlava de privilegis. Què són? Com explicar-los? Com fer-los entendre?

El passat dia 7, en ple recompte macabre d’agressions sexuals durant la primera setmana de gener, un dels tertulians d’Hora 25 no entenia la ràbia de les manifestacions després d’actes d’aquest tipus —“eixe to de cabreig indiscriminat”— perquè “no porten enlloc”. Dones, focalitzem el cabreig, pensem quina educació volem, això serà més efectiu. Si és per a desfogar-nos, ho accepta —gràcies, moltes gràcies!—, però vaja… és estèril. Quasi vaig sentir com l’Àngels Barceló es mossegava la llengua, supose que perquè la seua primera reacció seria la mateixa que la meua i la de les dones furibundes que marxen sense rumb pels carrers: indignació i perplexitat davant la falta d’empatia del convidat.

No entenia el tertulià la ràbia de les dones quan protesten i criden “ens estan matant”. És clar. No sé quantes vegades, passats els trenta, li hauran dit nena; ni quants cops li hauran tocat el cul a un ascensor o un cotxe l’haurà seguit pel carrer. Li han apropat mai els genitals quan es desplaçava en transport públic? Quantes voltes, treballant, li hauran xiulat en ajupir-se per a carregar caixes? L’han advertit des de ben menut sobre els riscos de caminar sol de nit, de viatjar sol a l’estiu, de dir el que pensa a qui l’ofèn, de fer el que li demana el cos sense fer mal a ningú? Llegeix notícies sinistres i pensa que només cal creuar-se amb un predador, perquè dona ja ho és?

No entenia el tertulià la nostra ràbia i aquest cas em va com anell al dit per explicar què són els privilegis: no sentir la por, la puta por. Estic d’acord amb ell en què cal incidir en l’educació, però també, benvolgut opinador, caldria entrenar la comprensió.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.