Fa pocs dies vam saber que, gràcies a la lluita de la plataforma SOS Costa Brava, el Govern de la Generalitat ha aprovat una moratòria urbanística d’un any que prohibeix la construcció a la franja litoral de la Costa Brava des del mar i fins a 500 metres terra endins. SOS Costa Brava es va constituir el mes d’agost i reuneix un bon grapat d’organitzacions ecologistes que treballen plegades per aturar la construcció de milers d’habitatges, hotels de luxe i altres projectes en un territori que, a aquestes alçades, tots sabem que ja és prou farcit d’hotels, cases i ofertes turístiques de tota mena. Més enllà de la valuosa lluita d’aquesta plataforma i de les notícies que apareixen quan es produeix algun fet puntual, no és fàcil que l’ecologisme i el medi ambient tinguin un espai destacat als mitjans de comunicació. Deu ser que aquest assumpte no és important.

Però el canvi climàtic fa temps que va començar a treure el cap. A Sentit Crític van explicar molt bé en aquesta peça els estralls que pot arribar a causar a Catalunya en un futur proper. I l’intent d’arrasar amb el que queda de Costa Brava és només un penós exemple de com les dinàmiques capitalistes globals segueixen engreixant l’engranatge que ens porta cap a la destrucció del planeta. Un planeta que té uns recursos limitats, malgrat que alguns insisteixin en vendre el creixement i els avenços tecnològics com la solució a tots els mals. I és que la solució no passa (o no només passa) per deixar de posar paper de plata als entrepans dels nostres fills, o per agafar el tren en comptes del cotxe quan anem a treballar. Tal i com explica Andrew Dobson, catedràtic de Política a la Keele University, l’ecologisme reclama un canvi radical en la relació amb el món natural no humà, implica un desafiament als paradigmes dominants i no pot ser part d’una societat de serveis opulenta i tecnològica.

Davant d’aquest panorama, ens calen referents. Necessitem amb urgència cares visibles que expliquin l’ecologisme tal i com Bel Olid o Natza Farré expliquen el feminisme. Persones que ens recordin, tantes vegades i de tantes maneres com faci falta, per què ens hem d’amoïnar pel medi ambient i què passarà si seguim així, o que ens convidin a reflexionar sobre el fet que la naturalesa té un valor intrínsec per ella mateixa independentment de si a nosaltres ens fa més o menys pena que construeixin un hotel a la cala on anem a banyar-nos a l’estiu perquè les fotos que pengem a Instagram ja no quedaran tan bé. Necessitem persones que ens recordin, tal i com va fer l’artista Perejaume en un capítol d”Amb filosofia’, que hem passat de treballar la terra a utilitzar-la com un lloc on posar-hi coses. Però perquè ens preocupin totes aquestes qüestions, primer han d’existir, i perquè existeixin han de tenir als mitjans l’espai que es mereixen.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Un Comentari

  1. Ramon

    Hem de ser exigents en la protecció del territori.
    Evitem més degradació.