Fa pocs dies vam saber que, gràcies a la lluita de la plataforma SOS Costa Brava, el Govern de la Generalitat ha aprovat una moratòria urbanística d’un any que prohibeix la construcció a la franja litoral de la Costa Brava des del mar i fins a 500 metres terra endins. SOS Costa Brava es va constituir el mes d’agost i reuneix un bon grapat d’organitzacions ecologistes que treballen plegades per aturar la construcció de milers d’habitatges, hotels de luxe i altres projectes en un territori que, a aquestes alçades, tots sabem que ja és prou farcit d’hotels, cases i ofertes turístiques de tota mena. Més enllà de la valuosa lluita d’aquesta plataforma i de les notícies que apareixen quan es produeix algun fet puntual, no és fàcil que l’ecologisme i el medi ambient tinguin un espai destacat als mitjans de comunicació. Deu ser que aquest assumpte no és important.

Però el canvi climàtic fa temps que va començar a treure el cap. A Sentit Crític van explicar molt bé en aquesta peça els estralls que pot arribar a causar a Catalunya en un futur proper. I l’intent d’arrasar amb el que queda de Costa Brava és només un penós exemple de com les dinàmiques capitalistes globals segueixen engreixant l’engranatge que ens porta cap a la destrucció del planeta. Un planeta que té uns recursos limitats, malgrat que alguns insisteixin en vendre el creixement i els avenços tecnològics com la solució a tots els mals. I és que la solució no passa (o no només passa) per deixar de posar paper de plata als entrepans dels nostres fills, o per agafar el tren en comptes del cotxe quan anem a treballar. Tal i com explica Andrew Dobson, catedràtic de Política a la Keele University, l’ecologisme reclama un canvi radical en la relació amb el món natural no humà, implica un desafiament als paradigmes dominants i no pot ser part d’una societat de serveis opulenta i tecnològica.

Davant d’aquest panorama, ens calen referents. Necessitem amb urgència cares visibles que expliquin l’ecologisme tal i com Bel Olid o Natza Farré expliquen el feminisme. Persones que ens recordin, tantes vegades i de tantes maneres com faci falta, per què ens hem d’amoïnar pel medi ambient i què passarà si seguim així, o que ens convidin a reflexionar sobre el fet que la naturalesa té un valor intrínsec per ella mateixa independentment de si a nosaltres ens fa més o menys pena que construeixin un hotel a la cala on anem a banyar-nos a l’estiu perquè les fotos que pengem a Instagram ja no quedaran tan bé. Necessitem persones que ens recordin, tal i com va fer l’artista Perejaume en un capítol d”Amb filosofia’, que hem passat de treballar la terra a utilitzar-la com un lloc on posar-hi coses. Però perquè ens preocupin totes aquestes qüestions, primer han d’existir, i perquè existeixin han de tenir als mitjans l’espai que es mereixen.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Ramon

    Hem de ser exigents en la protecció del territori.
    Evitem més degradació.