Aquest és el meu article 57 en aquesta secció d’Opinió de Mèdia.cat. Hi he anat publicant regularment des de l’11 de març de 2011, aviat farà 8 anys, quan em vaig estrenar amb un text sobre la connotació de la paraula ‘rebels’ en certes informacions sobre Líbia. De tant en tant, he dedicat algun d’aquests articles a parlar de pràctiques relacionades amb l’ofici periodístic, que penso que no fem del tot bé (i m’incloc en aquesta primera persona del plural). Així, vaig dedicar un article als peus de foto, a la importància que crec que haurien de tenir i no tenen; un altre als tòpics més freqüents als mitjans en català; i, ja més recentment, a l’habilitat de titular correctament les informacions, que no sempre és fàcil.

Em direu que totes aquestes coses són del segle passat, quan la paraula escrita (sobretot impresa) era el vehicle habitual de l’ofici. I que ara el llenguatge ha canviat, que tot és digital i/o audiovisual i que les coses es fan d’una altra manera. Doncs, no! Per molt que les plataformes siguin unes altres, que aquestes impliquin noves maneres de treballar o de presentar la informació, la matèria primera continua sent la mateixa: la llengua. I avui em posaré un altre cop ‘iaio’ i us parlaré d’una habilitat que s’està perdent a gran velocitat: la de puntuar correctament un text, és a dir, posar-hi els signes de puntuació (punts, comes, parèntesis, punts-i-comes, dos punts, punts suspensius…) adients.

En el tracte habitual amb els alumnes que tinc a la Facultat de Comunicació de la UAB, constato que la puntuació no és per a ells una prioritat a l’hora de redactar. Acostumats com estan als Whatsapps plens de ‘k’ enlloc de ‘qu’ i d’abreviatures sovint indesxifrables, o al Twitter, on una coma de més pot fer que sobrepassis el límit de caràcters permesos, això de posar punt i seguit en acabar una frase i abans de començar-ne una altra, o emmarcar les subordinades interiors entre dues comes, els sembla poc rellevant.

No és un problema exclusiu dels futurs periodistes, és clar, sinó dels estudiants en general, ja que potser en els estudis anteriors a la carrera es fa més èmfasi a evitar els errors ortogràfics o gramaticals que no pas a dominar la sintaxi i, per tant, a puntuar bé. M’estalvio de fer-vos ara un llistat dels errors més freqüents que veig en textos periodístics publicats -ara ja no parlo d’alumnes, sinó de pràctiques professionals-, però sí que vull esmentar un error que em fa un mal d’ulls terrible: posar una coma entre el subjecte i el verb (“El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha organitzat…”) o entre el verb i el complement directe (“El portaveu del partit ha dit que, no modificaran el seu vot”).

Cal dir que els correctors automàtics de les aplicacions de text sovint no detecten aquests errors, ja que tant correcte pot ser posar una coma com no posar-la, depenent del context de la frase. Per tant, no confiem que, passant el text pel corrector, ja n’hi prou (fixeu-vos que aquí sí que es correcta la coma després de ‘que’, ja que separa una subordinada, coses del metallenguatge). Una cosa molt bàsica i que sembla que no tothom sap és que no hi ha espai entre el signe de puntuació (punt, coma, punt-i-coma, dos punts, etc.) i la paraula a què aquest va unit. L’espai és després del signe de puntuació, excepte en els parèntesis, les cometes i els guions, pel que fa a l’inici de la frase posada dins del parèntesi o entre comes o guions, no pas al final de la frase, on se segueix la norma general.

I dues cosetes per acabar, que us semblaran molt evidents, però que veiem sovint publicades. La primera: no hi ha punt (mai, mai!) darrere un signe d’interrogació o d’exclamació, encara que estiguin al final de la frase. La segona: els punts suspensius i l’abreviatura ‘etc’ són incompatibles, és a dir, o fem servir els primers o fem servir la segona, però tots dos a la vegada, no, si us plau. Oi que sembla obvi? Doncs molt sovint veiem aquesta incorrecció: “Es referia al transport, a la banca, al comerç, etc…”

Acabo. Si ens estimem la llengua, si ens esforcem a expressar-nos bé, a buscar sinònims, a evitar els tòpics o les frases fetes massa recurrents, esforcem-nos també a puntuar com cal. No és tan difícil, només cal parar-hi una mica d’atenció. Creieu que un mecànic maltractaria les eines que li calen per arreglar un motor? O un enginyer es prendria a la lleugera els càlculs bàsics per dissenyar un producte? Doncs no hi ha res més absurd que un periodista que maltracta la llengua en què s’expressa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. JaumeDSantBoi

    Hola, Xoan. Sin-taxi, hem, estat. Aquests dies!.
    😉