Ens preocupem molt sovint per les fake news, pel futur que ens espera quan sigui gairebé impossible saber que és allò real del que ens expliquen. Però més enllà de les notícies falses, hi ha les notícies manipulades i la pressió que poden exercir, degudament cuinades les dades d’audiència. Aquestes actuen sovint com a arguments per justificar les formes com es configuren els continguts informatius i la publicitat. Quan s’olora que una notícia pot esdevenir espectacle sense cost mobilitzador en el terreny polític, sinó tot el contrari –consens emocional, unió sentimental, validació unànime que tothom està unit a una causa innòcua– els mitjans hi posen tot el seu “saber” per a explotar el filó. En l’ajustadíssim límit que hi pot haver entre la informació veraç i contrastada i l’excitació voyeurística morbosa, es perd amb massa freqüència l’ètica periodística. L’excitació de la informació a l’instant, autoestimulada pels mateixos mitjans, configura un cercle viciós insaciable de difícil contenció.

En Julen tenia dos anys, va caure a un pou. Ha tingut a sobre tota l’atenció mediàtica, que ha superat tots els límits, totes les línies vermelles de l’ètica periodística. Quan tancava l’article, 261 persones havien mort al Mediterrani, mentre el vaixell Open Arms restava bloquejat al port de Barcelona. Els informatius ho recullen, cada cop amb menys intensitat, però sovint és una notícia secundària. Després de 8 anys de guerra, Síria és un país devastat, les forces internacionals abandonen el territori, hi ha manca d’ajuda humanitària, 500.000 persones han mort. Han perdut les portades i Aylan forma part d’un record vague d’algunes consciències.

Les diferències entre unes morts i altres són evidents en el tractament mediàtic. El pobre Julen ha estat 13 dies en un pou; sortosament per ell, sembla que no va haver de patir tant com han allargat l’agonia els mitjans. Minut a minut, entrevistes a l’entorn, a dubtosos testimonis, la dignitat dels miners voluntaris que fugien del protagonisme sobrevingut i artificial. Mitjans a la cerca de carronya que els originés un espectacle. Falses llàgrimes, tertúlies indecents basades en presumpcions no contrastades. On queda la informació verídica quan es converteix en infoentreteniment?

Els continguts informatius depassen límits i, alhora, s’homogeneïtzen: tots cerquen la part del pastís que produeix l’espectacle. La línia entre entreteniment i informació es difumina. Ho hem vist fa poc en la cobertura mediàtica de la violació grupal de “La Manada” a Pamplona; ho vam viure fa anys en el cas de les nenes d’Alcàsser; la pròpia imatge icònica d’Aylan mort sobre la sorra de la platja va convertir-lo en el trist protagonista de relats diversos; el seguiment del rescat de 12 criatures d’una cova inundada a Tailàndia. Ara li ha tocat a en Julen.

Convertir l’accident, rescat i mort de Julen en espectacle de masses, fent informacions dramatitzades, amplificades per les xarxes, pel relat en viu. L’ètica professional per terra per tal de donar espectacle.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.