Fa setmanes que els treballadors de PlayGround es manifesten per millorar –en la mesura del possible– les condicions de l’ERO que portarà al carrer 77 persones per culpa, segons la companyia, de la pèrdua d’usuaris registrada l’últim any. El conflicte s’amplifica, com han publicat molts del periodistes en lluita a les seves xarxes socials, perquè les condicions que la direcció de la companyia proposa per a l’ERO són, com a molt, mínimes.

Evidentment, el que fa més mal de l’ERO al mitjà són les condicions en què es queden els treballadors. També, a tots els que ens dediquem o aspirem a dedicar-nos a aquesta professió, les terribles perspectives d’un món laboral lligat al periodisme tan mercantilitzat, a la recerca del benefici a qualsevol preu. A més, aquest esdeveniment forma part d’una cadena de successos semblants a tot arreu. El tancament de Buzzfeed España, en el marc d’una enorme reducció de plantilla que afecta totes les redaccions del mitjà, o els acomiadaments massius a Vice també formen part d’aquesta dinàmica global en les noves propostes periodístiques.

PlayGround era una de les webs de referència quant a cultura, política i esports per a molts lectors que busquen una perspectiva diferent, amb profunditat i amb un marcat caràcter generacional que molts mitjans no ofereixen. El que comporta aquest ERO i la tendència global en què s’emmarca han estat interpretats per algunes persones –entre les quals hi ha treballadors de mitjans que no oferien les mateixes perspectives que PlayGround– com un fracàs del que han anomenat, en general despectivament, “periodisme millenial”, amb aquesta superioritat moral que supura la paraula, amb aquest adultisme que diu abans tot era millor, ridiculitzant qualsevol opció nova, diferent.

Més enllà de les condicions del periodisme i dels professionals en general –i dels que perden la feina principalment–, el que més ràbia i frustració fa d’aquest procés són els individus que aprofiten un moment de debilitat de mitjans i treballadors amb models diferents dels tradicionals per a fer propaganda de les seves pròpies idees sobre el periodisme: poc més que voltors. Diu molt d’algunes firmes del panorama espanyol que, en comptes de mostrar la solidaritat que exigeix el fet que tants companys de professió es quedin al carrer, optin per utilitzar els seus espais, construïts i difosos a través de mitjans digitals –que depenen segurament de l’algoritme tant com BuzzFeed o PlayGround– per a riure’s d’elles i de la seva feina, i per a reivindicar-se com el veritable periodisme enfront d’una colla d’ingenus inútils i improductius –com si les vuit columnes diàries criticant la diversitat, el feminisme o l’esquerra política a tort i dret tinguessin un valor social propi i inapel·lable.

Fa també molt de mal observar com el periodisme, o en molts casos uns opinadors còmodes, complaents, es miren des del seu altar de seguretat, de fer el que s’ha fet de tota la vida, qualsevol que proposa, amb més o menys èxit o encert, formes noves i diferents de fer les coses, d’apel·lar a nous públics, a nous subjectes, d’explicar històries que no s’explicaven amb paraules que no es feien servir. El model de PlayGround i de tots els altres mitjans mencionats té les seves limitacions. Les direccions d’aquests mitjans han pres males decisions, i ningú més que els treballadors que es queden sense feina els han criticat, i de la forma més dura possible. La nostra feina com a periodistes – o aspirants a ser-ho– és, és clar, analitzar el moment de la professió. És, evidentment, entendre les mancances dels nous models per a, en un futur, superar-les, per a construir el periodisme que volem. Però és, per sobre de tot, estar al costat dels companys que lluiten. Perquè és el que tots es mereixen. I, fins i tot mirant-ho amb egoisme, perquè la seguretat, l’altar, les certeses laborals, no duren per sempre. La solidaritat, sí.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.