Agbar, filial de la multinacional francesa Suez, patrocina diversos programes dels mitjans públics catalans, com ara la sèrie ‘Com si fos ahir’, ‘La TdP’ o ‘Joc de cartes’, entre d’altres. Les accions publicitàries s’intensifiquen coincidint amb l’emergència de la consulta ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua a Barcelona. El grup, el gran dominador del sector a Catalunya, també planteja batalla als jutjats quan un municipi decideix no renovar-li una concessió.

Un dels personatges de Com si fos ahir, la sèrie que TV3 emet cada tarda des del setembre del 2017, treballava a Aigües de Barcelona. No era casualitat. Responia a un acord publicitari signat per la Societat General Aigües de Barcelona (Agbar) amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) el 12 de juny de 2017. El contracte implicava el pagament de 80.000 euros més IVA entre l’octubre del 2017 i el juliol del 2018 per part de la companyia privada, segons la documentació a la qual ha tingut accés l’Anuari dels Silencis Mediàtics. L’acció, tipificada com a branded content, pretenia buscar la “integració de l’empresa, els seus valors i missatges per reforçar la imatge de la marca i donar a conèixer els seus serveis”. En el contracte s’especifica que el personatge se sentirà “orgullós” de treballar per a Aigües de Barcelona, serà “proper” i “empatitzarà amb l’audiència”, i es convertirà en la palanca principal per “comentar els valors de la companyia”, si bé no en serà l’única.

Filial del gegant francès Suez, Agbar és la principal companyia en l’àmbit de la gestió de l’aigua de Catalunya, fins al punt que controla totalment o parcialment les empreses que s’encarreguen del servei en el 75% de les llars del Principat. Amb uns ingressos anuals d’uns 3.000 milions d’euros, el grup, que presideix Ángel Simón, és un anunciant important en nombrosos mitjans de comunicació, tant públics com privats. En el cas de la CCMA, que inclou TV3 i Catalunya Ràdio com a mitjans més importants, va destinar-hi més d’1,4 milions d’euros en publicitat, patrocinis o convenis entre el març del 2016 i el maig del 2018. L’import es reparteix entre la Societat General Aigües de Barcelona (950.000 euros); Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua (280.000 euros) —la companyia mixta que gestiona el servei a bona part dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i en què participen Agbar (70%), Criteria (15%), la societat que agrupa les participacions industrials de La Caixa, i l’ens públic supramunicipal (15%)—, i la Fundació Agbar (240.000 euros).

La companyia controla totalment o parcialment les empreses que s’encarreguen del servei de gestió de l’aigua en el 75% de les llars de Catalunya

Ara bé, la despesa publicitària no és lineal en el temps, sinó que hi ha un increment molt marcat durant el 2018, amb la vista en unes eleccions municipals on la remunicipalització de l’aigua serà un dels temes estrella en moltes campanyes. Solament durant els cinc primers mesos de l’any, la CCMA va rebre més diners només de la Societat General Aigües de Barcelona (395.000 euros) que durant tot el 2016 (252.000) i el 2017 (307.000) i gairebé la mateixa quantitat de l’empresa metropolitana (114.000 €) que durant tot el 2016 (121.000 €). En tot cas, l’aportació del grup se situa per sota de l’1% d’ingressos publicitaris de la CCMA, que el 2017 van ser de 60,5 milions. Segons va revelar Crític, entre el gener i l’abril del 2018 la companyia mixta va destinar 949.000 euros en campanyes de comunicació, gairebé el mateix que durant tot el 2017 (1,08 milions). No sembla precisament casual que aquesta major inversió coincidís amb l’emergència del debat sobre la possible municipalització del servei de l’aigua a Barcelona, arran de la consulta impulsada per moviments socials —com ara la plataforma Aigua és Vida. Tombada en primer terme pel ple municipal, la iniciativa va ser aprovada finalment a l’octubre i s’haurà de celebrar a l’inici del proper mandat local.

L’Anuari dels Silencis Mediàtics s’ha posat en contacte amb el Grup Agbar per conèixer la seva versió, però la companyia no ha respost les preguntes. Per a Eloi Badia, regidor d’Aigua i Energia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’AMB, l’increment “no està justificat perquè no hi ha hagut cap novetat en el servei. Respon a conceptes totalment impropis, no precisament vinculats a temes com el consum responsable” i “no es fa amb recursos propis, sinó amb diners dels contribuents”, ja que és una despesa incorporada al rebut de l’aigua i, per tant, que no assumeix la companyia amb el seu benefici industrial.

Durant els cinc primers mesos de 2018, la CCMA va rebre més diners de la Societat General d’Aigües de Barcelona (395.000 €) que durant tot el 2016 (252.000) i el 2017 (307.000)

Altres grans empreses, com El Corte Inglés o Damm, entre moltes d’altres, també són anunciants de la CCMA, però s’han negat a facilitar l’import de les aportacions publicitàries escudant-se en el “secret professional”. En el cas d’Agbar, però, hi ha una particularitat important. La regidora a l’Ajuntament de Barcelona i portaveu del grup metropolità de la CUP, Eulàlia Reguant, recalca que “molta de la publicitat del grup és simplement per fer marca”. “Fer marca des d’una concessió pública i quan, a més, tens el monopoli del servei [cada municipi té un operador únic, i els ciutadans no poden escollir de qui reben l’aigua] és una qüestió de ‘marcar paquet’ i de voler evitar que qui denuncia les teves pràctiques pugui tenir més espai que tu en el debat mediàtic”, recalca.

Per a Míriam Planas, portaveu d’Aigua és Vida, una bona part de les campanyes publicitàries d’Agbar “busquen defensar el seu negoci quan s’ha vist amenaçat”. “Qüestionem que parlin d’un consum i una gestió responsable quan és una empresa que durant molts anys ha tallat l’aigua a famílies vulnerables i que només ha deixat de fer-ho quan s’ha trobat una llei al Parlament [la 24/2015, que, entre altres qüestions, aborda la pobresa energètica] que l’ha obligat”, afirma.

Agbar va abonar 300.000 euros en concepte de patrocini de La TdP (La transmissió d’en Puyal), 67.500 euros com a espònsor d’Espai Terra o 50.000 euros per La Festa dels Súpers

Programes de tot tipus

La campanya d’Agbar també va aparèixer a Joc de cartes, el programa de TV3 presentat per Marc Ribas en què diversos restaurants competien en cada edició. Segons el contracte, al qual ha tingut accés l’Anuari, la companyia es va comprometre a abonar “fins a 355.000 euros” (IVA a part) per una “acció publicitària integrada que permeti promoure el seu nom, marca i imatge”. A cada capítol del programa s’atorgava a un dels restaurants participants el Segell Blau, una distinció d’Agbar “com a símbol de qualitat en el consum responsable de l’aigua”.

Les insercions publicitàries del grup comprenen programes molt diversos. En aquests dos anys i escaig, Agbar va abonar 300.000 euros —a raó de 120.000 euros anuals— en concepte de patrocini de La TdP (La transmissió d’en Puyal), 67.500 euros com a espònsor del programa mediambiental de TV3 Espai Terra, més de 180.000 euros en campanyes lligades als dies mundials de l’Aigua, el Medi Ambient o el Sanejament o gairebé 50.000 euros per patrocinar La Festa dels Súpers que el Club Super3 va celebrar a l’octubre del 2017 a l’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys. A banda, els anuncis recurrents, no lligats a cap patrocini específic que el 2016 van ser de gairebé 46.000 euros només a TV3, el 2017 van baixar fins als 20.000 i el 2018, coincidint amb la irrupció de la possible consulta a Barcelona, van disparar-se fi a prop de 150.000 euros.

L’adjudicació a dit de l’aigua metropolitana tapava una irregularitat que Agbar arrossegava històricament en 16 municipis: la manca de contracte de concessió per gestionar l’aigua

L’increment de la publicitat és una de les estratègies que utilitza Agbar quan apareix el debat sobre el model de gestió de l’aigua. Arenys de Munt (2011), Collbató (2016) i, sobretot, Terrassa (2018) són algunes de les poblacions catalanes que els darrers anys han municipalitzat el servei. En els tres casos, la concessionària era una filial d’Agbar que va intentar torpedinar el canvi de model amb la presentació d’al·legacions i recursos judicials contra la decisió dels respectius plens municipals. A Barcelona, el grup també va presentar un recurs amb la voluntat d’evitar la consulta ciutadana sobre l’aigua. Per tot plegat, Míriam Planas afima que fer la consulta serà “tot un repte davant una empresa que té tots els mitjans” per intentar condicionar el debat. Agbar també s’encarrega de patrocinar activitats dels ajuntaments i de les entitats on hi té negoci, una manera com una altra d’aconseguir una valoració favorable i una certa relació de dependència que pot beneficiar els seus interessos. L’Anuari ha tingut accés als patrocinis que Sorea, filial d’Agbar, ha pagat a Sant Cugat del Vallès des del 1997 i que sumen gairebé mig milió d’euros. El Teatre Auditori, Fescamp Associació Ecologies Cultures i Processos Emergents, Sant Cugat Empresarial, l’Associació Amics Pedra i Sang o el mateix Ajuntament han rebut recursos de Sorea. La concessió de la companyia acaba justament el 2019 i formacions com la CUP volen aprofitar-ho per abordar la possible municipalització del servei.

Un reguitzell d’escàndols

Els darrers anys, Agbar ha protagonitzat directament o in directament diversos escàndols, que sovint han acabat als tribunals. La concessió més important que té al Principat és a través d’Aigües de Barcelona, la companyia mixta publicoprivada en què també participen l’AMB i Criteria, creada el 2012. La companyia va rebre a dit i durant 35 anys la gestió de l’abastiment en baixa a 23 municipis metropolitans. El 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la creació de l’empresa i la concessió con següent, fonamentalment perquè no estava justificat que s’adjudiqués sense concurs públic. Actualment s’està en l’espera del que decideixi el Tribunal Suprem, que ha de resoldre el recurs presentat per la companyia a la sentència. L’adjudicació a dit de l’aigua metropolitana servia per tapar una irregularitat que Agbar arrossegava històricament en 16 municipis, entre els quals hi ha Barcelona: la manca de contracte de concessió per gestionar l’aigua, que va revelar l’Anuari l’any 2012.

Agbar està esquitxada pel cas del 3%, de presumpte finançament il·legal de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), la formació antecessora del PDeCat actual. Segons la investigació de la Fiscalia Anticorrupció, entre 2008 i 2012 cinc filials del grup — Aquagest, Sorea, Aqualogy, Construccions i Rebaixos i Anaigua— van donar 855.000 euros a la convergent fundació Cat Dem. La investigació judicial sospita que les aportacions eren comissions il·legals del 3% que es pagaven a canvi de la concessió d’obres o contractes públics. El cas encara està pendent de judici.

Entre altres casos, la companyia també apareix al Pokémon, un dels majors escàndols de presumpta corrupció investigats a l’Estat espanyol, amb més de 100 persones imputades entre càrrecs polítics i dirigents de filials d’Agbar-Suez. Segons la investigació de la jutge Pilar de Lara, la principal instructora del cas, Aquagest, filial del grup, subornava persones amb tentacles en ajuntaments o militants del partit de torn perquè exercissin d’“obrellaunes” i tinguessin un paper d’intermediaris que la beneficiés a l’hora d’aconseguir contractes públics.