Si existeix una voluntat general per avançar en els drets de les dones i consolidar-los, si l’avortament i les violències de gènere i masclistes són realitats que no admeten debat, què fem parlant del passat? No caldria que posàrem la vida al centre i parlàrem d’allò que la dreta i la ultradreta no volen que parlem?

Xarrem de totes les dones que hi ha treballant als nostres camps i a les nostres cases sense contracte, parlem de com fer que els treballs de les cures siguen reconeguts i remunerats amb dignitat, de garantir l’accés a l’habitatge i a la permanència sota un sostre digne. Acabem amb l’economia submergida i la feminització de la pobresa.

Parlem de permisos corresponsables de criança i d’educació no sexista, parlem de com canviar els horaris laborals insans, de polítiques redistributives i de fiscalitat progressiva, de garantir una renda digna de vellesa, de reduir la jornada laboral i abolir els contractes a temps parcial moltes vegades imposats i que amaguen hores extraordinàries no pagades. Parlem de revocar una reforma laboral que possibilita tot això i abordem ja els mecanismes i relacions de poder impregnats de sexisme, que dominen les nostres empreses i organitzacions.

Situem al centre del debat que cal desterrar la cultura de la dominació i així, doncs, que cal canviar unes lleis d’estrangeria injustes, tallar la despesa militar, tancar els CIE i deixar d’aixecar murs i de tindre amarrats vaixells mentre criatures i majors que també són nostres continuen morint a la mar, perquè el feminisme és per a tot el món, i això és el que cal fer entendre, enlloc de donar veu al discurs de la desinformació, de la irrealitat i de l’odi.

Posem en valor els exemples que, en tots els ajuntaments del país, s’estan duent a terme per a fer patis coeducatius; carrers més segurs per caminar, anar en bicicleta o transport públic; parcs i llibres de text més inclusius i que mostren la diversitat de famílies de la nostra societat; escoletes públiques de 0 a 3 anys; menjadors col·lectius abastits per productores de proximitat; més medicina preventiva i més atenció primària; cooperatives d’habitatge de gent gran per a envellir acompanyades…

Als i les companyes periodistes: parlem de tot això, perquè ens hi va la vida. I deixem ja d’amplificar els missatges, seguir l’agenda i donar espai i minuts de glòria a la dreta i la ultradreta, perquè el dret de les dones a decidir sobre el nostre cos o el combat contra totes les violències sexistes són dos temes inqüestionables: si volem debatre-hi hauria de ser per ampliar-los i millorar-los, i no a la inversa. Que no ens desvien la mirada. Posem la vida al centre, que anàvem per bon camí, i és això el que no volen, que visquem millor, les dones i totes les persones.

Hi ha #8MilMotius per defensar un periodisme feminista, i segur que me’n deixe algun.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.