Com cada matí, la ràdio m’acompanya quan començo el dia. Avui poso RAC 1, estan fent la tertúlia política. La majoria són homes, és clar. A més a més, entre els tertulians no hi ha cap persona racialitzada. Em passo a la competència i sento la Mònica Terribas fent un repàs de la gent que l’acompanya en aquell moment en antena. No recordo si avui hi ha la Míriam Hatibi. Resulta que no: una altra tertúlia protagonitzada únicament per persones blanques. Un cop al cotxe, em passo l’hora llarga que m’espera de viatge saltant d’emissora en emissora. La conclusió del meu breu estudi d’estar per casa és clara: només persones blanques.

A l’hora de dinar, al bar, tenen la televisió encesa. Fan ‘Com si fos ahir’, la telenovel·la de TV3. Me la miro a llambregades mentre em menjo el bistec amb patates. Dues amigues que han quedat per xerrar, una discussió entre companys de feina en una oficina, una classe de literatura en una escola d’adults. Quina sorpresa. Es veu que les persones xineses, negres o gitanes (per posar tres exemples), no van a classes d’adults, no queden amb els amics i no treballen en una oficina. Es veu que no existeixen. O potser és que són sistemàticament invisibilitzades.

Avui, però, la realitat que he viscut és una altra. Al poble on he passat el dia he pogut conèixer, entre altres persones, una dona de Bolívia que m’ha descobert un dels racons més bonics del municipi, un noi nascut a Romania que treballa en una de les indústries del poble, una família d’origen marroquí que m’ha explicat com es cuina un bon cous cous i també una família siriana acabada d’instal·lar al poble que desprenia aquella energia de qui comença nova etapa. Al tornar a Barcelona, al vespre, la diversitat que hi havia al meu voltant mentre caminava pel carrer direcció a casa també xocava frontalment amb les veus i les realitats que aquest matí i migdia es reflectien a les emissores de ràdio i a la televisió pública. Que trist. I que racista. Que en som, de racistes, les persones blanques.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Pere

    El concepte de “racialització” té les seves contradiccions: si som tots iguals, la “raça” no importa. (Per cert, no havíem quedat que no hi havia races en l’espècie humana?)
    Les quotes obligatòries comporten aquestes contradiccions.