L’autora canadenca Margaret Atwood va escriure The Handmaid’s Tale (El conte de la criada) el 1985, fa trenta-quatre anys. Trenta-quatre. És una novel·la distòpica sobre el sotmetiment de la dona en una societat dominada pels homes. Una novel·la de ficció.

Em vaig aficionar a les trames distòpiques gràcies a 1984, de George Orwell. Aviat, professors, periodistes i editors em van revelar la identitat dels tres ens que formaven la Santíssima Trinitat del gènere: 1984, Un món feliç i Farenheit 451. Ningú no em va parlar mai de criades ni d’Atwood, és a dir, d’històries sobre dones i escrites per dones. Val a dir, però, que vaig devorar aquesta —ara ja— mundialment coneguda obra mestra i que vaig veure els capítols de la sèrie de televisió que s’hi inspira a una velocitat perjudicial per a la higiene de la son.

La periodista, escriptora i activista Vivian Gornick va néixer a Nova York el 1945. La seua obra és vasta i combina assaigs, novel·les i llibres de memòries. El 1987 va publicar la primera part de les seues memòries, Fierce attachments (Vincles ferotges), on aprofundeix en la relació amb sa mare i en la seua identitat de dona feminista radical de la segona onada, mentre passeja per la capital nord-americana i rememora els seus vaivens professionals, sentimentals i amb la ciutat que habita.

Trenta anys després, el 2017, un bon grapat d’editorials europees la van traduir a molts altres idiomes del nostre continent —incloent el català i el castellà—, donant-nos a conèixer, passades tres dècades, una dona que té alguna cosa a dir i que ara té huitanta-tres anys. El mes passat dues companyes i jo la vàrem entrevistar i ens digué que aquest èxit inesperat i tardà la sorprenia i l’afalagava a parts iguals, que en la gira europea de llançament va veure centenars, milers de dones entrevistant-la, escoltant-la i llegint-la, i que sentia, emocionada, que érem les seues filles.

No deixeu de llegir-les si en teniu ocasió. Llegim dones. Recomanem dones, també als homes.

Aprofitaré que aquest és un espai de crítica de mitjans per destacar Monstruas y centauras, de Marta Sanz; Microfísica sexista del poder: el caso Alcásser y la construcción del terror sexual, de Nerea Barjola; i La construcción de la lesbiana perversa, de Beatriz Gimeno. Fem créixer la llista de llibres de dones, sobre dones, feminisme i mitjans, sobre tots els temes del món, i divulguem-los des dels nostres espais d’expressió. Fem llistes. Fem una llista de llistes, com aquesta i aquesta. Posem-nos al dia. Posem-les al dia. Atwood, Gornick i les nostres contemporànies. No tornem a esperar trenta anys per a llegir cap dona.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.