Els homes ocupen més del doble de càrrecs de responsabilitat dels mitjans de comunicació dels Països Catalans que les dones. Ras, curt i dur. Sostre de vidre.

Percentatge d'homes i de dones en el conjunt de càrrecs de responsabilitat de 10 mitjans de comunicació dels Països Catalans. Gràfic: Eli Borreda, 2019.

Si la memòria no em falla, a la facultat, el nombre de noies que estudiàvem Periodisme podia duplicar tranquil·lament els de nois i, de fet, i usant un mètode tan poc rigorós com és el del cop d’ull, m’atreviria a dir que la nostra és una professió en què, en conjunt, hi ha més dones que homes en actiu. Així doncs, sostre de vidre encara més preocupant, tenint en compte que les proporcions s’inverteixen. Alguns dels possibles motius els apuntaré més endavant.

De moment, anem al gra. De mostra, 10 dels principals mitjans de comunicació dels Països Catalans, per conèixer quin gènere predomina en els càrrecs de més responsabilitat, tant pel vessant dels continguts com per l’empresarial:

Total d'homes i de dones en el conjunt dels càrrecs de responsabilitat de 10 mitjans de comunicació dels Països Catalans (en xifres). Gràfic: Eli Borreda, 2019.

Del buidatge de dades se n’extreuen, entre altres, les següents conclusions:

– Només a IB3 les dones ocupen gairebé la meitat dels càrrecs de més responsabilitat.
– Les dones ocupen ⅓ dels càrrecs de més responsabilitat en el cas d’À Punt, Catalunya Ràdio, TV3 i l’Ara.
– Les dones ocupen ¼ dels càrrecs de més responsabilitat en el cas de l’Ara Balears, El Periódico i La Vanguardia.
– Les dones no ocupen ni un ¼ dels càrrecs de més responsabilitat en el cas d’El Punt Avui.
– A RAC1 és on es dona la desigualtat més gran: les dones no representen ni 1/10 dels càrrecs de més responsabilitat.

Sobre les direccions i les presidències:

– Només 2 mitjans (À Punt i Ara) dels 10 analitzats tenen una dona com a directora.
– Només 3 (Catalunya Ràdio i TV3 amb la CCMA i Ara Balears) de 8 mitjans (n’hi ha 2 que no en tenen) tenen una dona com a presidenta.

Sobre percentatge d’homes i dones en els càrrecs de responsabilitat de cada mitjà:

– IB3 és el més paritari (53% d’homes i 47% de dones).
– RAC1 és el menys paritari (91% d’homes i 9% de dones).
– El conjunt de les dones representa entre un 20% i un 30% dels càrrecs de més responsabilitat: El Punt Avui (78% d’homes i 22% de dones), El Periódico (75% d’homes i 25% de dones), Ara Balears (75% d’homes i 25% de dones) i La Vanguardia (74% d’homes i 26% de dones).
– El conjunt de les dones representa entre un 30 i un 40% dels càrrecs de més responsabilitat: Catalunya Ràdio (67% dels homes i 33% de les dones), Ara (63% d’homes i 37% de dones), TV3 (63% d’homes i 38% de dones) i À Punt (62% d’homes i 38% de dones).

Percentatge d'homes i de dones en els càrrecs de responsabilitat de 10 mitjans de comunicació dels Països Catalans. Gràfic: Eli Borreda, 2019.
Si busquem els motius de per què la situació és aquesta, de ben segur que en trobarem de tots els colors i, fins i tot, la majoria poden encaixar en mil excuses fetes a mida de les poltrones històricament i generalment ocupades per homes. Ara bé, estic convençuda que la mare dels ous de tot plegat radica en què avui dia les dones encara dediquem 26 hores i mitja a la setmana a les tasques de cures i domèstiques, mentre que els homes només 14. I, és clar, en una societat en què, per defecte, els qui més remenen les cireres donen per descomptat que aquelles tasques menys lluïdes de cara la galeria les fan les dones, no hi desencaixen gens les lamentacions sobre la gran quantitat d’hores de dedicació que requereixen aquestes posicions d’una professió que ja és molt absorbent de per se.

Ho apuntava la Montse Santolino en aquest article a la Directa: “La crisi de cures és la gran crisi del sistema capitalista”. Afegir aquí que el sistema capitalista és un sistema masclista segurament seria redundant, però no me n’estic i ho faig, perquè aquests “detallets” que ens condicionen la vida cal repetir-los fins no avorrir-los sinó erradicar-los. Perquè encara ara, el 90% de les reduccions de jornada per tenir cura dels fills són de les dones i el 26% de les dones canviem de feina quan tenim un fill. Poc més a afegir-hi.

Tornem-hi i acabem: els homes ocupen més del doble de càrrecs de responsabilitat dels mitjans de comunicació dels Països Catalans que les dones. I, per tant, també dels càrrecs més ben remunerats (i després ens preguntem d’on surt una bretxa salarial del 23,4% l’any 2016). Això no només condiciona la vida professional –i personal– de les dones que en el millor dels casos també han optat a la mateixa plaça, sinó que ho condiciona tot: des de la forma d’entendre la vida de la societat fins l’enfocament que es dona dels temes que es tracten. Un cop més la solució és clara: feminisme per canviar-ho tot, perquè què pot haver-hi més bonic que una societat igualitària i justa que pugui ser explicada des d’un punt de vista igualitari i just?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.