Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Com acabar amb la desinformació i les notícies falses? Són les institucions les qui haurien de regular què són ‘fake news’ i què no? Així ho defensava en una conferència al febrer el vicepresident del Consell Europeu, responsable de Política d’informació, premsa i relacions amb els ciutadans i expresident de la Regió de Múrcia, l’eurodiputat del Partit Popular Ramon Luís Valcárcel. I aquesta és, també, l’opinió més generalitzada entre els legisladors.

Que sigui el poder polític qui reguli què són ‘fake news’ -en definitiva, què és veritat i què no- és una greu amenaça per a les llibertats i drets fonamentals de la ciutadania. De fet, el mateix debat sobre la desinformació s’està utilitzant des del poder polític i mediàtic per a un major control social. Així ho denuncia la plataforma Xnet, dedicada als drets digitals i la democràcia en xarxa, en un complet informe presentat aquest dimecres que aposta per un abordatge del fenomen que respecti els drets humans i la democràcia.

El document reclama que per lluitar contra la desinformació cal una major democràcia, menys tecnofòbia i menys criminalització de les llibertats col·lectives, així com una major verificació i rendició de comptes; en definitiva, més vigilància ciutadana contra el poder. Xnet proposa un enfoc ‘follow the money’: o sigui, veure qui està fent negoci amb la desinformació, penalitzar els pagaments i cobraments per difondre notícies sense garanties de veracitat, perseguint les inversions econòmiques que fan que aquests continguts tinguin un impacte massiu. L’informe, obert a aportacions, es pot descarregar en pdf en aquesta pàgina.