Amb llargues llistes d’espera per entrar a les residències —la de Barcelona és de dos anys i mig—, els municipis ofereixen com a pal·liatiu el servei d’atenció a domicili (SAD), que, juntament amb altres prestacions a la dependència, atén 237.978 persones als Països Catalans. Les 7.400 treballadores del SAD no arriben a cobrar el miler d’euros i demanen el reconeixement del desgast que comporta treballar amb persones dependents. En canvi, les empreses del sector, com Clece o Valoriza, van facturar 1.435 milions d’euros l’any 2017. La lluita sindical se centra a millorar el quart conveni, però el debat de fons recau a preguntar-se per què són dones, migrants i de classe treballadora les que sostenen les cures d’una societat cada cop més envellida.

Yolanda Estepa, de 40 anys, fa memòria: “SarDomus, Clece, ABD, un altre cop Clece, i ara Accent Social”. Són les quatre empreses on ha estat subrogada des que l’any 2006 va començar a treballar al servei d’atenció domiciliària (SAD) a Barcelona. La seva vida gira entorn de la cura dels altres: treballa cuidant persones amb un alt grau de dependència, però també es desviu per mantenir sola la seva filla. “Moltes de les treballadores som divorciades o viudes i necessitem desesperadament una font d’ingressos”, remarca. Com que amb els 950 euros el mes que cobra no arriba a tot, cuida un avi els caps de setmana, sense contracte.

El testimoni de la Yolanda s’uneix al zumzeig d’indignació que recorre el col·lectiu laboral del SAD, format en un 97% per dones. Les treballadores ofereixen serveis de cura a domicili per facilitar a les persones dependents una vida més autònoma: les ajuden a aixecar-se, a dutxar-se i els fan la compra i el dinar. La Llei de dependència de l’any 2006 va dissenyar el SAD com una oportunitat per crear ocupació, però els llocs de feina són molt precaris: “És un gueto laboral per a dones considerades poc qualificades, de classe treballadora i mal pagades”, sentencia la sociòloga Teresa Torns.

El salari mitjà a Accent Social, empresa segregada de Clece, per exemple, d’una treballadora familiar és de 767,38 euros bruts, segons un estudi intern de l’empresa. Però una treballadora no sap mai quant cobrarà a final de mes. “Hem vist contractes de 37 hores i la setmana següent els han abaixat a sis hores”, diu Marian San Juan, representant sindical de Co.bas. A més, els torns de servei s’estenen durant tot el dia. Una treballadora pot estar contractada tres hores, però fa mitja hora al matí, una hora al migdia, i dues a la tarda. El fet de tenir les hores repartides dificulta trobar una altra feina i conciliar la vida familiar.

El 39% dels contractes a Barcelona són temporals, segons un estudi de l’Ajuntament. El contracte d’obra i servei, que en teoria està pensat per ser una excepció, permet contractar i fer fora les treballadores més fàcilment. Accent Social va contractar l’any 2017 2.483 persones, però l’any següent en va fer fora 1.589, segons un estudi intern de la mateixa empresa.

A la precarietat econòmica s’hi suma el desgast físic i emocional. “Les lumbàlgies, les lesions musculars o les ciàtiques” són les causes principals de les baixes, segons un estudi recent del Ministeri de Treball i de la UGT sobre el SAD. Tot i això, un decret de l’any 2006 no reconeix les malalties causades per la mobilització de persones com a malalties professionals.

El fet de tractar-se d’una feina monòtona, exigent i amb risc d’assetjament psicològic i sexual propicia “la cronificació de malalties mentals”, constata l’Agència de Salut Pública. “L’angoixa se’ns veu a la cara, els usuaris et veuen entrar i ja et pregunten què et passa”, expressa Pilar Boixadós, treballadora d’Accent Social.

L’última baula

Els problemes s’intensifiquen per a les dones migrades. Abans de treballar al SAD, moltes han viscut situacions d’explotació com a treballadores de la llar i de la cura en el mercat informal, un sector que aglutina 635.000 treballadores i on més de la meitat són estrangeres. Les migrants porten a l’esquena un bagatge més complicat: “Hi ha dones que arriben fugint de situacions de maltractament o de persecució política”, expressa Norma Vázquez, psicòloga experta en violència de gènere.

És el cas de Carmen Juares, que va arribar a Catalunya fugint de la violència d’Hondures. Durant cinc anys va treballar com a interna cuidant un avi amb Alzheimer les 24 hores del dia per 750 euros el mes. No tenia dies de festa ni sortia de casa. Va començar a tenir problemes de visió, càries, dolors aguts i insomni, però només tenia 25 anys. Quan va deixar la feina, es va curar de tot. “Estar tancada et mata, et mata!”, exclama.

A la precarietat econòmica s’hi suma el desgast físic i emocional. Les lumbàlgies, les lesions musculars o les ciàtiques són les causes principals de les baixes, segons un estudi recent del Ministeri de Treball i de la UGT

De fet, només un 2,1% de les internes són autòctones, segons dades de l’Associació de Treballadores de la Llar de Biscaia (ATH-ELE). Quan els particulars busquen una treballadora de la llar i la cura fora dels serveis públics, a un preu barat i sovint sense contracte, prefereixen les dones migrants perquè “creuen que són menys reivindicatives i els atribueixen un caràcter més servil”, argumenta la sociòloga Sònia Parella. En canvi, en serveis com el SAD, certes persones usuàries esperen trobar-se amb “el perfil tradicional de la cuidadora autòctona, la qual veuen més professional”, destaca Parella.

Segons dades de l’any 2011 de la Mostra Contínua de Vides Laborals, al SAD hi ha un 88% de personal autòcton i un 11,5% migrant. Així, les dones migrants es veuen segregades a l’últim esglaó del mercat laboral, travessades per una triple discriminació: la d’ètnia, de gènere i de classe.

Si al final, després d’un complicat procés migratori, aconsegueixen regularitzar la seva situació i es treuen un títol sociosanitari, poden arribar a formar part del SAD on, ara sí, compartiran lluites amb les treballadores autòctones. Juntes intenten millorar els seus drets laborals, que s’han de
renegociar cada vegada que els subroguen el contracte.

El negoci de les cures

Cada dos o quatre anys, diverses empreses entren a concurs per aconseguir la gestió d’un servei que a Barcelona va tenir l’any 2017 un pressupost executat de 75 milions d’euros. De fet, tot i que les adjudicatàries justifiquen que el marge de benefici no és gran, l’acumulació de partides de diversos ajuntaments, on les grans empreses ho tenen més fàcil per ser competitives, acaba generant beneficis milionaris. En el cas de Sacyr, que amb la filial Valoriza gestiona el SAD de quatre districtes de Madrid i de dos de Barcelona, els guanys generats van ser de 182 milions d’euros l’any 2015, segons un informe de l’auditora Ernst & Young.

Foto: Helena Olcina

Els seus orígens a vegades es difuminen sota noms i marques confuses. Clece, per exemple, és filial del grup ACS (Actividades de Construcción y Servicios), empresa que presideix Florentino Pérez. Tot i això, a les licitacions del SAD ara apareix amb la marca Accent Social, una empresa segregada de Clece per aglutinar el negoci de les prestacions de serveis socials a Catalunya. En els últims cinc anys, Clece ha rebut adjudicacions de 505 organismes públics diferents, per un valor de 1.499 milions d’euros, segons explicita el portal econòmic Infoconcurs.

A les licitacions també s’hi presenten cooperatives del tercer sector, com és el cas de Suara, que ha arribat a facturar 70 milions d’euros l’any, segons el portal Via Empresa. Tot i tenir una filosofia més humana, també es critica la seva política laboral. El regidor de la Crida per Lleida, Pau Juvillà, denuncia que a la capital de Ponent, on Suara gestiona el servei amb Clanser dins d’una unió general d’empreses (UTE), no es paga el desplaçament de les treballadores d’un servei a un altre i reclama un cost desconegut del consistori de 69.134,6 euros.

A la resta del territori català es repeteixen les queixes. L’Ajuntament de Girona va revocar el contracte amb Clece abans d’hora per la insatisfacció dels familiars. I cal no oblidar l’estafa del Grup BB Serveis, que va deixar 2.000 treballadores sense sou i 750 ancians sense assistència l’any 2016. L’empresa, que va aconseguir l’adjudicació de serveis a persones grans en diferents ajuntaments i comunitats autònomes de l’Estat espanyol (com ara Molins de Rei o Cambrils), va defraudar uns 34 milions d’euros a entitats financeres i persones treballadores.

A Barcelona, es divideix l’adjudicació del servei en quatre districtes. L’any 2015 va adjudicar-se a Suara, Accent Social i Valoriza, tot i que Barcelona en Comú portava en el programa electoral la municipalització. “L’alt volum econòmic del contracte públic, la impossibilitat d’ampliar la plantilla i la manca d’autonomia financera dels ajuntaments amb la llei Montoro ho han fet impossible”, assegura Laia Ortiz, tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Més que cures

Més enllà del negoci, la precarietat està travessada per la manera d’entendre socialment el treball de la llar i de la cura. Les alternatives per dignificar el SAD van des de la municipalització fins a l’autogestió de les treballadores, però el primer pas és que es reconegui el valor de la seva feina. “Moltes persones pensen que cuidar els altres és perdre el temps, dins d’una societat que rebutja allò que no produeix cap benefici monetari”, expressa la sociòloga Teresa Torns.

Les alternatives per diginificar el SAD van des de la municipalització fins a l’autogestió de les treballadores, però el primer pas és que es que reconegui el valor de la seva feina

Per ara, la lluita se situa en la negociació del cinquè conveni, que s’espera al desembre del 2018. Les sindicalistes ja s’estan organitzant i el seu lema, que comparteixen amb les treballadores de la llar i de la cura, ressona amb força: “Si nosaltres parem, el món s’atura”.

Aquest article va aparèixer originalment el febrer de 2019 a l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics, una publicació que posa llum a temes que els mitjans de comunicació corporatius van passar per alt durant el 2018 i que reflexiona sobre el tractament informatiu de fets destacats. Descobreix-ne la resta de continguts i com aconseguir-lo.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.